- La història comença aquí...
Enmig de boires, pluges febles, vent i fred, vam anar fent petites escapades a indrets específics d'aquestes valls pirinenques de Navarra.
Primer ens acostem al santuari de Nostra Senyora de Muskilda, una ermita romànica del segle XII.
Situada en un bell emplaçament a pocs kilòmetres al nord d'Ochagavia.
En aquesta ermita té lloc una de les festes populars més singulars de la vall, cada any el 26 de juliol (santa Anna), i el 8 de setembre (Nativitat de la Verge) es fan les dances rituals en honor de la Verge de Muskilda.
Són vuit balladors (danzantes) vestits de blanc amb cascavells i castanyoles que ballen juntament amb un arlequí anomenat "el bobo".
(foto manllevada d'internet)
(un bell emplaçament)
(la imatge)
(l'original campanar)
* *
Retornant a Ochagavia, decidim anar a visitar la Selva d'Irati.
Sortim d'Ochagavia en direcció nord remuntant el curs del riu Zatoia, la carretera s'enfila en principi entre pins i faigs, i després per un paisatge de prats d'altura, tot ple de ramats d'ovelles pasturant, fins arribar a l'alt del pas de Tapla, on pràcticament no ens podem aturar a causa del fort vent i de la boira que ens cobreix totalment...
Estem tot just dalt la carena de la Serra de Abodi, i a partir d'aquí iniciem una vertiginosa baixada per enmig del bosc fins arribar al punt d'informació anomenat les Cases de Irati, on ens donen un plànol de la zona i tota mena d'explicacions.
Encara que el temps no acompanya gaire, decidim fer la passejada curta fins arribar al salt d'aigua anomenat el Cubo.
La Selva de Irati és el nom amb el que es coneix aquest extens bosc de faigs i abets situat a la capçalera del riu Irati, entre les valls de Aezkoa i Salazar, i les valls de Zuberoa i de Cize en la baixa Navarra (França).
Amb les seves 17.195 ha. constitueix la més gran massa arbolada contínua de Navarra i de la Península, i és un dels boscos més extensos, de major riquesa medioambiental i millor conservats d'Europa.
A una mitja horeta de camí trobem l'indret anomenat el salto del Cubo, o Itsuosin.
De retorn anem a prendre alguna cosa calenteta en el servei de bar-restaurant que hi ha molt ben instal·lat a prop de l'ermita de la Verge de les Neus.
* *
Tornem a dinar a Ochagavia, i a la tarda ens animem a visitar Isaba, en la part alta del Valle del Roncal, a mig camí entre el Roncal i Belagua
Tot el poble està solitari, però circulem per a veure algunes de les coses interessants d'aquesta població, com aquest escut dedicat a Alderamen, Rey de Córdoba, 1583 (?)...
o aquesta altra curiositat més contemporània...
i encara una altra de força insòlita per a aquest poble tan petit...
Isaba és el prototipus de vila pirinenca, coronada per la torre defensiva de la seva gran església gòtica (que no podrem visitar per estar tancada), encara que exteriorment té un aspecte imponent. Està dedicada a sant Ciprià (s. XVI), i al seu interior hi ha un bell orgue del s.XVIII.
És un centre important de totes les excursions que porten cap a la vall de Belagua i Belabarce i també fins a Zuriza, a la vall d'Ansó a Osca.
També té alguns racons bonics i curiosos...
Farem finalment una breu incursió fins dalt de la vall de Belagua per veure el paisatge i el karst de Larra i la Pierre de saint-Martin, i contemplar la bellesa de tot aquell entorn en una tarda certament força emboirada...
(el pic d'Anie, 2507 m)
i retornarem per Isaba i el alto de Laza cap a Ochagavia, i Ibilcieta.
(alto de Laza)
(Ochagavia)
* * *
- la Crònica continua aquí (05)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada