Una agradable sorpresa Toscana... (01)

• La història comença aquí...

 Deia en l'inici d'aquesta crònica toscana que en aquesta curta estada a Florència, entre les moltes coses belles i interessants que vam poder veure, a part del Duomo, dels Offizi, i del David, hi hagué dues que de manera molt especial ens van emocionar i impressionar.

La primera d'elles fou la visita a l'església de Santa Maria del Carmine, i en especial la contemplació de les magnífiques pintures de la Capella Brancacci. 

L'església de Santa Maria fou construïda entre 1268 i 1422, en un dels barris del sud de la ciutat, San Frediano, en la zona anomenada Oltrarno. Anys més tard el 1771, fou destruïda a causa d'un gran incendi que la va afectar gairebé en la seva totalitat. Al cap d'uns pocs anys l'església va ser totalment remodelada en l'estil tardo-barocco amb el projecte de l'arquitecte Giuseppe Ruggieri, que és l'aspecte que encara la caracteritza avui.

Només es van salvar un parell de capelles, i entre elles la Capella Brancacci, una petita capella decorada amb una sèrie de frescos considerats dels més influents i importants de l'art del quattrocento.

(de Masaccio, i Filippino Lippi) 

(de Filippino Lippi)

Fou encarregada en 1424 per Felice Brancacci, i la decoració fou confiada a Masolino de Panicale (1383-1447), juntament amb el seu jove deixeble conegut com a Masaccio. Quan Masolino fou requerit com a pintor a la cort hongaresa el 1426, va ser quan el talent de Masaccio es va expressar amb total llibertat.

(detall: la guarició del coix, de Masolino) 

(la resurrecció del fill de Teòfil, de Masacio e Filippino Lippi)

En absència del seu mestre, va demostrar un domini de la perspectiva, de l'expressió narrativa i del naturalisme que no es coneixia a Florència des dels anys d'en Giotto. Però al cap de poc temps Masaccio va haver de seguir al seu mestre, i les pintures van restar inacabades. Finalment el fill de fra Filippo Lippi, Filippino Lippi, les va poder acabar en 1485.

(detall: la crucifixió de Pere, de Filippino Lippi)

El tema central dels frescos són escenes de la vida de Sant Pere, tots ells són extraordinaris com podem anar veient en les imatges captades.

(Sant Pau visita Sant Pere a la presó,
de Filippino Lippi)

(Sant Pere és alliberat de la presó,
de Filippino Lippi)

(la prèdica de Sant Pere, de Masolino)

(el baptisme del neòfit, de Masacio)

(Sant Pere guareix amb la seva ombra,
de Masacio) 

(detall de dos personatges de l'època, de Masolino)

Són una delícia aquests dos petits fragments de la temptació d'Adam i Eva, de Masolino, i de la seva expulsió del Paradís, de Masacio.

Vam tenir la gran sort de ser els primers en arribar al lloc, i en entrar a la capella, i durant uns deu minuts ben bons vam estar totalment sols podent contemplar i captar a plaer les pintures, que uns minuts més tard, amb l'arribada d'un grup nombrós, ja hagués estat impossible. Són els petits avantatges de saber matinar.

Sortim finalment al claustre amb la sensació d'haver viscut una experiència artística molt agradable i satisfactòria gràcies a aquests artistes pintors del quattrocento.

* *
(I gràcies també a les recomanacions fetes pel nostre amic i company J.J. Sense la seva indicació explícita potser no hauríem inclós aquesta visita en el nostre pla per conèixer les principals obres d'art de la ciutat de Florència).

* * *

• La crònica continua aquí (02)