- La història comença aquí...
Si vas a Florència, anar a veure el David de Michelangelo Buonarroti, és pràcticament visita obligada.
La Galleria dell'Accademia, que l'acull i on s'exposa, és a la Via Ricasoli, 58-60. En l'edifici d'un antic hospital on s'ubicà la primera Escola d'art europea, fundada el 1563, amb cinc escultures de Miquel Àngel, que haurien de servir per que els alumnes de la Accademia del Disegno, primer, i de la Accademia delle Belli Arti, després, aprenguessin d'elles.
Val a dir que nosaltres vam quedar una mica sorpresos pel fet que només hi hagués aquestes poques escultures, a part d'una sala que conté una sèrie de motlles de guix de figures diverses. Pensàvem que pel preu certament elevat que fan pagar: 12€ + 4€ de la prenottazione (reserva de dia i hora), hi hauria moltes més obres. Imaginem que la gran col·lecció estan ubicades en un altre museu com és el del Bargello, que no vam tenir temps de visitar.
S'exposa aquí en un lloc preferent i a cobert des del 1873, per evitar que l'exposició a la intempèrie i a les gelades la poguessin trencar.
Encarregada per l'Opera del Duomo en 1501, quan Miquel Àngel tenia 26 anys, representa a un orgullós David després de derrotar al gegant Goliat, com a símbol de la independència i virtuts de la república florentina enfront del domini pontifici.
Miquel Àngel va escollir un bloc de marbre de 5 metres d'altura extret de Carrara quaranta anys abans. Massa estret i ple d'esquerdes, només Agostino de Duccio s'havia atrevit a treballar en ell fins a abandonar-lo totalment. Però era una peça extraordinàriament proporcionada per a l'obra i en les mans de Miquel Àngel es va transformar al llarg de tres anys en aquesta figura que li va assegurar la reputació com el més notable escultor del seu temps.
En acabar-la es va consultar a 30 artistes importants del moment sobre la seva ubicació més adequada, i fou la Piazza della Signoria el lloc escollit com a escenari simbòlic de la identitat florentina. Allà va romandre exposada a la pluja, el gel i el vent fins el 1873.
El fet que aquesta figura fos pensada per situar-la a l'exterior explica la coneguda desproporció de les mans i el cap, que en realitat és una tècnica de prespectiva per a ressaltar la seva monumentalitat.
Aquesta imatge de l'esquerra la vaig agafar amb un angle una mica diferent, no és l'habitual que tothom retrata en trobar-se l'escultura de front en el moment d'entrar a l'Accademia, i crec que li dona un aire diferent, com més elegant.
Hi ha unes altres cinc escultures del genial artista que figuren en la mateixa sala de l'Accademia: Sant Mateu (1504-1508), i els quatre esclaus (1521-1523), que estan inacabades i que en principi estaven destinades a la tomba del Papa Juli II, i il·lustren a la perfecció la teoria de Miquel Àngel:
El museu també conté una excel·lent col·lecció de pintura florentina, amb obres de Filippino Lippi, fra Bartolomeo, Ghirlandaio, Botticelli i Pontormo, et aliï...
* * *
Miquel Àngel va escollir un bloc de marbre de 5 metres d'altura extret de Carrara quaranta anys abans. Massa estret i ple d'esquerdes, només Agostino de Duccio s'havia atrevit a treballar en ell fins a abandonar-lo totalment. Però era una peça extraordinàriament proporcionada per a l'obra i en les mans de Miquel Àngel es va transformar al llarg de tres anys en aquesta figura que li va assegurar la reputació com el més notable escultor del seu temps.
En acabar-la es va consultar a 30 artistes importants del moment sobre la seva ubicació més adequada, i fou la Piazza della Signoria el lloc escollit com a escenari simbòlic de la identitat florentina. Allà va romandre exposada a la pluja, el gel i el vent fins el 1873.
El fet que aquesta figura fos pensada per situar-la a l'exterior explica la coneguda desproporció de les mans i el cap, que en realitat és una tècnica de prespectiva per a ressaltar la seva monumentalitat.
Aquesta imatge de l'esquerra la vaig agafar amb un angle una mica diferent, no és l'habitual que tothom retrata en trobar-se l'escultura de front en el moment d'entrar a l'Accademia, i crec que li dona un aire diferent, com més elegant.
Hi ha unes altres cinc escultures del genial artista que figuren en la mateixa sala de l'Accademia: Sant Mateu (1504-1508), i els quatre esclaus (1521-1523), que estan inacabades i que en principi estaven destinades a la tomba del Papa Juli II, i il·lustren a la perfecció la teoria de Miquel Àngel:
"L'escultura és l'alliberament d'una forma que es troba presonera en el bloc de marbre..."
* * *
El museu també conté una excel·lent col·lecció de pintura florentina, amb obres de Filippino Lippi, fra Bartolomeo, Ghirlandaio, Botticelli i Pontormo, et aliï...
- La crònica continua aquí (04)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada