- La història comença aquí...
Tot resseguint l'obra d'aquest geni que fou Michelangelo Buonarroti, ens dirigim fins a la Basílica di San Lorenzo, on primer visitem la Capella funerària dels Mèdici amb la cripta i la capella dels Prínceps, i a continuació la Sagristia Nova, construïda per Miquel Àngel entre 1521 i 1534.
Va ser encarregada pel papa Lleó Xè. i el cardenal Juli de Mèdici (futur Climent VIIè.)
Miquel Àngel la va crear a partir de la mateixa planta de la Sagristia Vella de Brunelleschi, i divideix l'espai en formes més complexes, amb arcs triomfals que s'obren en una espècie d'àbsides.
Va construir, en les dues parets laterals del mur les tombes monumentals dedicades a
Julià Duc de Nemours,
Julià Duc de Nemours,
Per la tomba de Julià de Medici, assegut i amb posat orgullós,
va triar el Dia i la Nit,
(detall del Dia)
Per la de Llorenç, reflexiu i malenconiós,
el Crepuscle i l'Aurora.
(detall del Crepuscle)
i en cada una d'elles, esculpí les tres escultures tallades:
les Al·legories del temps, assegudes sobre les tombes,
i també els retrats dels ducs.
* *
Damunt l'altar es van situar les tres estàtues, la Verge amb Jesús a la falda,
obra de Miquel Àngel
i les de Sant Cosme i Sant Damià, obra de seguidors de Miquel Àngel.
A sota d'aquest altar estan enterrats Llorenç el Magnífic i el seu germà Julià de Mèdici, per als qui mai hi va haver temps per construir una tomba monumental, ja que aquestes potser van ser les darreres obres de Miquel Àngel aquí a Florència, per que amb la seva marxa de la ciutat va deixar els treballs sense acabar...
* *
La Capella dels Prínceps, mereix una mica de comentari per la seva grandiositat i opulència. Es un edifici octogonal de 28 metres d'ample i coronat per la cúpula de San Lorenzo, que assoleix una alçada de 59 metres, el segon en bellesa a la ciutat després de la del Duomo de Brunelleschi.
L'enlluernadora esplendor és deguda a les riques incrustacions de pedres semiprecioses, obra d'operaris formats al Opificio delle pietro dure. Aquest art anomenat florentí, que encara es practica principalment en la decoració de mobles i gerros, troba aquí el seu punt màxim, encara que pel to funebre de la capella es van utilitzar colors més apagats, amb pòrfir i granit.
Per als sòcols es van utilitzar pedres més acolorides com la mareperla, lapislàtzuli i el corall.
Les tombes pertanyen als grans ducs Cosme I (1519-1574), Cosme II (successor de Ferran I, 1561-1590), i Cosme III (successor de Ferran II, 1643-1723).
* * *
Arribats a aquest punt, i aprofitant que estem parlant de tombes de personatges famosos, inclourem aquí mateix un altre dels indrets importants de Florència: la Basílica di Santa Croce, que també és coneguda com "Il tempio dell'Itale glorie", (el temple de les glòries itàliques), per les nombroses sepultures d'artistes emèrits, homes de lletres i de ciències que s'hi troben.
Un autèntic panteó de gent il·lustre de la ciutat, amb noms tant coneguts com: Miquel Àngel, Galileo Galilei, Nicolas Machiaveli, Dante Alighieri, Gioachino Rossini, i d'altres.
 |
| Rossini |
 |
Maquiavel
Miquel Àngel
   |
 |
| Dante Alighieri |
 |
| Tomba de Galileo Galilei |
També dins el temple s'hi troben magnífiques pintures i obres d'art de Donatello, Giotto, Cimabue, Brunelleschi, etc. en especial a la capella central i també en alguna capella lateral...
(Crist de Cimabue)
Per desintoxicar-nos del "síndrome d'Stendhal", després de contemplar tanta bellesa acumulada, passem per l'encantador i relaxant claustre fins arribar a la plaça davant la façana de la Basílica di Santa Croce.
Es hora de rebobinar i de dinar, i ho farem en un bonic restaurant de la mateixa plaça...
* * *
En la propera crònica ens dedicarem al cor de la ciutat, visitarem el Duomo, ens enfilarem a dalt de tot de la gran cúpula de Brunelleschi per contemplar des de dalt el panorama de la ciutat, i entrarem a extasiar-nos amb els mosaics del Baptisteri, l'edifici més antic de Florència.
- La crònica continua aqui (05)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada