- La història comença aquí...
El darrer dia de la nostra estada a l'Aude, vam visitar Besiers (Besièrs en occità, Béziers en francès). És una ciutat d'Occitània, al departament de l'Hérault, regió del Llenguadoc-Rosselló.
El gentilici dels habitants de Besiers és en català: bederrès -esa (en occità: besierenc, en francès: biterrois).
El gentilici dels habitants de Besiers és en català: bederrès -esa (en occità: besierenc, en francès: biterrois).
Ciutat carregada d'història, ja que els seus orígens es remunten a l'epoca abans de Crist. Habitat el lloc per una de les tribus dels gal, fou ocupada pels romans el 120 a.C. Fou colònia romana amb el nom de Biterrae o Beterra. Els seus habitants eren els biterrensis. El seu producte més apreciat fou el vi. Va tenir un anfiteatre que no es conserva.
El 450 la van ocupar els visigots. El 532 fou atacada pels francs i destruïda, però va ser reconstruïda, i va estar en mans dels visigots fins a la conquesta àrab el 719. Després d'aixecar el setge de Narbona (any 737), Carles Martell va ocupar per un moment Besiers i va fer arrasar les muralles i va cremar els ravals abans de retirar-se. Va passar definitivament als francs el 752. Va ser seu d'un bisbat, i un vescomte hi apareix cap al 885.
Vegeu: Bisbat de Besiers, i Vescomtat de Besiers
Anem a conèixer, doncs, una de les ciutats més antigues de França.
L'autocar ens deixa a dalt del turó que ocupa el centre de la ciutat vella, davant de l'ajuntament i molt a prop de la catedral de Saint-Nazaire (s.XII-XV), que visitarem seguidament.
Desde la plaça-mirador que hi ha davant la façana principal, podem contemplar ja mig amagat per la vegetació el pont romànic.
Des d'aquí tenim accés al claustre i al jardí.
Algunes de les plaques i inscripcions antigues que trobem a les parets del claustre...
A més de les necrològiques, de sepultures com aquesta, aquí sota...
L'autocar ens deixa a dalt del turó que ocupa el centre de la ciutat vella, davant de l'ajuntament i molt a prop de la catedral de Saint-Nazaire (s.XII-XV), que visitarem seguidament.
La façana principal amb les dues portes que s'obren en poques ocasions a causa de la violència del vent del nord.
(amb vitralls del s.XIV) |
(detall de marqueteria al dors de les portes d'entrada) |
Desde la plaça-mirador que hi ha davant la façana principal, podem contemplar ja mig amagat per la vegetació el pont romànic.
Des d'aquí tenim accés al claustre i al jardí.
Algunes de les plaques i inscripcions antigues que trobem a les parets del claustre...
A més de les necrològiques, de sepultures com aquesta, aquí sota...
També trobem aquesta altra que ens recorda un "passat ilustre" on els trobadors gaudien de molta estima i reputació.
Un cop sortim al jardí, podem contemplar la prespectiva del pont romànic en tota la seva amplitud
Proseguim a continuació el nostre periple per la ciutat de Besiers, i en una de les seves cantonades trobem aquesta curiosa imatge que representa a Sant Aphrodise, que fou evangelitzador i primer bisbe de la vila, i segons diu la llegenda, fou decapitat, i després ell s'aixecà i prenent el seu propi cap va marxar...
Ens arribem ara fins a l'església de Saint-Jacques. Una preciosa església d'estil romànic, de finals del s.IX.
En el cor d'aquesta església va ser enterrat en 969, en Raimond II, cinquè Vescomte de Béziers.
Finalment visitarem el Museu de la regió de Béziers, on podrem admirar algunes peces del jaciment de l'Oppidum d'Ensérune, (que no vam poder visitar per estar en obres), col·leccions medievals i vitícoles, entre d'altres multitud d'objectes, d'un museu petit però agradable i ben estructurat.
Veieu alguns exemples...
(maqueta de les antigues arenes romanes) |
(inscripcions i gravats prehistòrics d'Ensérune) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada