Val a dir que ara està molt ben organitzada, i amb el plànol-guia que et donen, i també amb l'audio-guia, per cert, molt aconseguida, ja que és breu i concisa i permet ampliacions "ad libitum", tens més que suficient per anar circulant al teu aire i veien totes les dependències de les tres plantes del claustre i monestir.
En acabar tens la sensació que acabes de descobrir una joia amagada del nostre patrimoni, tant per la bellesa de l'entorn, com per la bellesa del claustre i de les obres d'art que tot l'edifici conté.
El monestir de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l'any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II, que va voler que l'església es dediqués a santa Maria.Seguint els corrents espirituals de l'època, el nou monestir va passar a ser habitat des del principi per monges clarisses, la branca femenina de l'ordre de Sant Francesc, que hi han seguit residint fins avui mateix. Per la nova fundació, la reina va escollir el mas de Pedralbes, nom que prové del llatí "petras albas", pedres blanques. L'heretat era dins l'antic terme de Sarrià.
Els monarques en van col·locar la primera pedra a l'absis de l'església, el mes de març de l'any 1326, i només un any més tard, el 3 de maig de 1327, la construcció del monestir ja estava prou avançada per poder-hi allotjar la primera comunitat de monges, que provenien del convent de Sant Antoni de Barcelona.
L'edifici constitueix un dels millors models del gòtic català, tant pel que fa a l'església com al claustre, el qual amb tres plantes és un dels més espaiosos i harmònics d'aquest estil.
El monestir de Pedralbes, a més del seu valor com a conjunt arquitectònic, permet, gràcies als objectes i a les obres d'art que presenta, mostrar la vida monàstica dins el recinte al llarg del temps, i ajuda a comprendre la vida de la comunitat i la societat de cada època històrica de la qual ha format part.
A la sala del dormidor -l'antic dormitori de les religioses, que ha patit diverses transformacions amb el pas del temps -es pot visitar avui en dia l'exposició "Els tresors del monestir".
La mostra presenta una selecció de les millors obres d'art, mobiliari i objectes litúrgics aplegats per la comunitat durant set segles.
D'aquesta manera, ens permet contemplar al seu lloc d'origen i de manera cronològica unes obres que, a banda del valor artístic, també han estat per a les monges clarisses objectes d'ús quotidià.
* *
* *
(dos detalls del bonic naixement)
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada