(Cim del Bastiments, 2881 m.) |
Era el 20 d'abril, i aprofitant la nostra curta estada de tres dies a l'Hostal Nou de Crespià, vam voltar per la zona descobrint el romànic senzill i amagat, i vam voler cloure l'estada pujant a quest indret tant emblemàtic i bonic.
Feia molts anys que hi havíem estat, quan encara tot era molt més primitiu, i ara hem trobat el lloc molt arreglat i molt millorat. Tant el Santuari, com l'hostatgeria que ara hi ha i també el restaurant estan molt ben acondicionats. Hi hem menjat força bé i a un preu raonable, i sobretot, amb unes vistes excepcionals
(interior del santuari i detall de la imatge)
(les magnífiques vistes des del mateix restaurant,
serra de Cabrera i Montseny al fons)
(Banyoles i el seu estany)
Penjo aquí un petit vídeo que vaig fer per que pogueu apreciar el panorama que des d'aquest punt es pot observar en un dia tant clar com el que nosaltres vam tenir...
https://youtu.be/P8CbDgBYY7w
Dins el nou edifici s'han conservat les estances on va viure un temps mossèn Cinto Verdaguer i on va escriure el seu poema al Canigó
No volem marxar del lloc sense acomiadar-nos de Verdaguer i ens fem una foto al seu costat.
No podem parlar amb ell físicament, però sí en certa manera espiritualment, en aquest lloc elevat i davant el magnífic espectacle de la natura.
Deixem, doncs, a mossèn Cinto en la seva solitud, aquí dalt, sol, davant aquest magnífic panorama i amb la sempre llunyana presència de les seves estimades muntanyes del Canigó, i jo no puc menys que evocar aquella vella i coneguda melodia...
Veieu i sentiu aquí:
https://youtu.be/QoL_5fNAjpo
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada