- La història comença aquí...
El nostre viatge continuarà a través de l'anomenada ruta Icefields Parkway, la carretera dels camps de gel, considerada la més espectacular del país, i declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Passarem a través de magnífics paisatges de glaceres tot coronant dos colls de muntanya. Durant aquest llarg recorregut (230 kms.) ja en parlava aquí (veieu), gaudirem de la visió de dos llacs extraordinaris, el Bow i el Peyto, de colors blau i turquesa, i de gran bellesa natural.
També farem un passeig per l'interior de la gran glacera Athabasca a bord d'un vehicle especial que pot circular per damunt d'aquesta espectacular superfície glaçada d'Amèrica del Nord que és el camp de gel de Columbia, the Columbia Icefield.
(El camp de gel Columbia (Columbia Icefield) és un dels camps de gel més grans per sota del Cercle Polar Àrtic. Es troba a les Canadian Rockies, a cavall de la divisòria continental i les províncies d'Alberta i la Colúmbia Britànica, Canadà. Es troba dins els Parcs Nacionals de Banff i Parc Nacional de Jasper. La seva superfície és de 325 km², amb un gruix d'entre 100 i 365 metres, a banda de rebre set metres de neu nova cada any. El camp de gel alimenta vuit grans glaceres, entre elles: Glacera Athabasca, Glacera Castleguard, Glacera Columbia, Glacera Dome, Glacera Stutfield, Glacera Saskatchewa.)
Avui serà, per tant, un post molt i molt panoràmic...!!
Asseieu-vos còmodament i gaudiu de l'espectacle
* *
Comencem, doncs, la jornada tornant a agafar la ruta Icefields Parkway, que al llarg dels seus kilòmetres ens anirà proporcionant panorames i espectacles com aquests...
La muntanya anomenada "el castell"
el paisatge enamora
Els panorames que s'ofereixen cada pocs kilòmetres ho fan molt recomanable i necessari.
Nosaltres ens hem de conformar amb el que podem anar captant des de dins l'autocar, saltant una mica embogits, d'una finestra a l'altra...
Allà al fons veiem una glacera que ens és familiar, i es tracta de la glacera Victòria, ni més ni menys que la que es troba al fons del llac Louise.
Seguim la ruta amb més vistes panoràmiques, mentre ens desviem ara per enfilar-nos fins al llac Bow, primera parada d'avui.
Gairebé no ens ho podem creure quan arribem a aquest lloc tan magnífic i espectacular, que no trobem a ningú. Som els primers en arribar, i és que com deia en Guardiola, si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora...
Aquest ha estat el premi, ell llac Bow en solitari i en ple agost...!!
Dues visions més amb bonics reflexes a l'aigua...
i el comiat de record
I un petit record en moviment...
Satisfets per aquesta trobada relaxada seguim camí per la zona...
i ara ens dirigim a veure un altre dels llacs famosos, el llac Peyto, que té fama per les seves aigües de color blau-verd
la capçalera de la glacera que alimenta el llac amb els sediments...
les muntanyes del fons de la vall
l'explicació científica del color blau tant especial d'aquest llac.
i un petit video per contemplar-lo amb calma.
mentre es van succeint els magnífics panorames, un darrera l'altre...
La natura al seu voltant també és exuberant...
* *
Ara seguim la nostra ruta amb destí al proper objectiu, la glacera d'Athabasca
* * *
- La crònica continua aquí...(06)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada