- La història comença aquí...
La multitud que es congrega en aquest indret és força espectacular, en particular molts xinesos, japonesos i asiàtics en general. L'aspecte de l'aparcament dóna una idea de la multitud que hi havia aquí.
Tothom pendent de poder agafar un dels vehicles especials snowcoach que et traslladen al damunt de la gelera.
S'han de formar unes cues ben organitzades per agafar uns autocars llançadores que et porten fins a l'aparcament on ens esperen el vehicles especials.
Són autèntics monstres mecànics totalment adaptats per la missió que han de fer, cadascun d'ells val un milió de $, segons ens comenta el conductor, ho veurem més endavant.
L'entorn on ens trobem és realment espectacular.
La llengua de la glacera al davant,
i a l'esquerra el cims d'Andromeda i d'Athabasca,
i a la dreta, una altra llengua de glaç, la del glacier Dome, que es despenja més abruptament de dalt del camp de gel.
Un cop traslladats fins l'aparcament, agafem un dels vehicles especials i comencem l'ascens fins damunt la gelera...
(aquest vermell va ser el nostre vehicle)
el trànsit és constant camí de la gelera...
També hi ha gent que hi circula a peu amb un guia
la superfície està força bruta...
fa força fred i un vent gelat, però malgrat això,
intento filmar una mica l'ambient
Veieu que és ple de gent, sobretot molts xinesos, i la zona està acotada per a evitar accidents. I també podem observar el desglaç constant de la gelera, malgrat la baixa temperatura, en aquest flux d'aigua que baixa amb força...
Poso aquesta imatge del camp de gel de Columbia, per dir que si us fixeu a la part baixa dreta, es pot distingir la llengua del glacier Athabasca i els punts dels Mt.Andromeda i el Mt.Athabasca.
(dades complementàries del camp de gel, té una superficie de 325 km2. amb un gruix d'entre 100 i 365 metres, a banda de rebre set metres de neu nova cada any)
Aprofito dues imatges, tretes d'internet, per considerar com està afectant el tema del canvi climàtic a la conservació de les geleres
(aquí la situació actual)
(aquí una fita que marca, a la dreta de la carretera,
on arribava la llengua de glaç en l'any 1925, el retrocés és ben evident)
* *
Acabada l'experiència damunt la glacera, continuem la nostra ruta i comencem el descens des de les alçades per anar a trobar el riu que baixa de la gelera i les seves cascades.
Tot aquest recorregut que hem fet aquesta tarda forma part integrant del Parc Nacional de Jasper, i és precisament en aquesta petita ciutat de Jasper on avui dormirem, després d'haver recorregut els 230 kms. de la fabulosa
Icefields Parkway.
* *
Demà dissabte 19/08, una nova jornada ens portarà a conèixer el pic més alt de les Rocalloses, un ranxo ben peculiar on dinarem, i finalment un dels parcs principals de la British Columbia, el Parc de Wells Gray, on descobrirem altre cop unes altres cascades espectaculars.
Però tot això ho veurem en una propera crònica (07)
- La crònica continua aquí...(07)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada