En la capçalera del Blog volia dir exactament això:
Després (d'un parèntesi de bogeria política, brutalitat policial, empresonament de mig govern escollit legalment i democràticament, i de l'aplicació il·legal del 155 per part de l'estat espanyol...), atès que ara mateix podem CELEBRAR AMB GOIG l'alliberament dels nostres presos polítics.... Abans, doncs, que arribin les properes eleccions, convocades també il·legalment, aprofitarem aquesta treva per a reprendre la nostra vida normal, encara que costi, i seguirem publicant les meves cròniques de viatges, la qual cosa m'ajudarà a prescindir de la esperpèntica i anòmala campanya electoral que se'ns presenta..., i abans que a partir del dia 22-D torni a plantejar-se un nou panorama de conflictivitat amb l'estat intransigent i corrupte del qual desgraciadament encara depenem...!!
* *
Es ben evident que ara mateix no es pot acomplir aquesta plena celebració que jo apuntava pel fet de ser una alegria incompleta i una frustració completa.Havia fet un STOP voluntari en les meves cròniques de viatges, amb l'esperança que l'alliberament dels nostres companys, injustament empresonats, ens permetria tornar a una certa normalitat, encara que costés, i davant la perspectiva d'haver d'enfrontar-nos a una campanya i a unes eleccions totalment anòmales convocades il·legalment per mister M.Rajoy.
I la veritat és que em fot MOLT però que MOLT que per culpa d'aquest personatge nefast, ara m'hagi de continuar reprimint de fer una les meves activitats preferides i més plaents, si mes no de les que em proporcionen un alleujament de l'esperit, i un distanciament del dia a dia penós, estressant, i realment indignant que ens estan obligant a viure les "forces del mal" (alies les del 155).
Per això avui, em revelo contra la situació actual, i contradient la meva pròpia decisió de restar mut, decideixo trencar el meu pacte de silenci, prescindir, o més aviat intentar aparcar, la mala lluna que em provoca la situació actual del nostre país, i posar una mica d'optimisme, i una mica de llum i d'alegria al meu dia a dia, i per tant tornaré a publicar els capítols que em van quedar pendents de publicar del nostre darrer viatge per terres del Canadà-oest.
Hi ha meravelles que no poden quedar amagades "in aeternum" perquè una colla d'irresponsables vulguin fer-nos la vida impossible [sic].
* *
Coneixem la mítica ruta dels buscadors d'or, a través de la regió Cariboo-Chilcotin-Coast ... (09)
* * *
I a continuació, amb l'intent de restablir el relat dins una "certa normalitat", aquí teniu l'enllaç al que és el següent capítol (10) de la meva crònica, que porta per títol:
(clique al damunt del títol i us portarà directament a l'inici del capítol)
* * *
Tornem tots, doncs, a gaudir d'un període d'una certa i agre-dolça normalitat, mentre sigui possible... i sigueu tots benvinguts de nou a les meves cròniques viatgeres.
(queden encara 7 capítols en cartera, ja acabats, que aniré publicant regularment cada dos dies, ocuparé així els quinze dies de campanya anòmala i esperpèntica fins arribar al 22-D quan tornarà altre cop el moment de la política que pot ser de caire positiu o altre cop totalment conflictiu i negatiu... tot dependrà dels resultats de les urnes que hem d'omplir a rebentar amb els nostres vots)
(queden encara 7 capítols en cartera, ja acabats, que aniré publicant regularment cada dos dies, ocuparé així els quinze dies de campanya anòmala i esperpèntica fins arribar al 22-D quan tornarà altre cop el moment de la política que pot ser de caire positiu o altre cop totalment conflictiu i negatiu... tot dependrà dels resultats de les urnes que hem d'omplir a rebentar amb els nostres vots)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada