Un tastet d'una setmana d'agost al pirineu català...
Vam estar allotjats a l'hotel Cardós, un hotel familiar molt peculiar i molt recomanable per a fer-hi una estada, on et sents com a casa gràcies al bon fer i el bon tracte de la família Gabriel, germans i fills, que el regenten.
Una mica sempre pendents del temps, de les tempestes i de les possibles pedregades, vam anar programant les nostres sortides per anar coneixent els pobles de la vall i els seus tresors, amb especial interès pel seu romànic poc conegut.
L'església de Santa Maria de Ribera, és ben present al terme, ja que presideix el centre de la vall.
La seva façana, malgrat les restauracions posteriors, mostra de manera ben evident el seu origen romànic del s.XII, així com també l'absidiola i la torre campanar.
En la primera sortida de la setmana, dimarts 14, ens dirigim a conèixer la Vall d'Àssua, agafant la carretera que des de Rialp s'enfila directe cap a Altron, famosa pels seus formatges exquisits, però també i especialment per ser el bressol d'un dels balls més antics de la comarca: l'esquerrana.
Atesa la meva vinculació de molts anys amb el món de la cultura popular, m'ha semblat interessant remarcar l'origen d'aquest ball.
Atesa la meva vinculació de molts anys amb el món de la cultura popular, m'ha semblat interessant remarcar l'origen d'aquest ball.
("Explica la tradició popular que el fill del comte de Pallars no podia ballar com els altres perquè li faltava un braç. Un pastor d'Altron li va construir un braç de fusta de boix i també va compondre una dansa en la qual no calgués moure el braç esquerra. Així el ball va rebre l'apropiat nom de l'esquerrana") - [Els millors racons del Pallars i l'Alta Ribagorça, edició del RACC i Edicions 62, 2005 - Ruta 12, d'Altron a Surp]
Enfilem directe fins a Llessui, el nucli més important d'aquesta petita vall.
Cal
destacar la peculiaritat del campanar: és dels pocs de Catalunya que té
l’entrada de l’església sota mateix, quan, normalment, s’hi accedeix per
una obertura de la nau central.
Mentre esperàvem l'hora de dinar ens arribem fins a Bernui i veiem també a prop el poble de Saurí, situat a la riba esquerra del riu Pamano,
són quatre cases edificades totes elles en el pendent de la part solana de la muntanya a la falda del massís del Montsent.
El poble de Llessui, juntament amb altres indrets de la vall d'Àssua van inspirar l'escriptor Jaume Cabré per escriure la famosa novel·la: Les veus del Pamano (Proa, 2004).
Després de dinar tenim la intenció de seguir la ruta per la vall anant cap a Caregue, travessant per una pista infernal, el torrent del riu de Berasti, per dirigir-nos a continuació fins a Escàs i veure l'església de Santa Coloma,
però ens trobem amb la incidència que la carretera està inaccessible per obres... per tant no podrem acabar el nostre circuit fins a Surp, tal com havíem previst.
Des d'aquest indret, però, podem albirar els dos pobles esmentats, i a mig camí ens trobem amb l'agradable sorpresa d'aquesta bonica ermita de Santa Anna perfectament conservada i en un emplaçament molt agradable amb una vista excel·lent.
Arribem finalment a Surp per conèixer l'indret, força aïllat de la resta de pobles, i on hi trobarem un dels principals vestigis del romànic de la Vall d'Àssua, (segles XI-XII).
Es tracta de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp.
Tanquem així la ruta d'aquest nostre primer dia, 14 d'agost, pel Pallars sobirà
* * *
L'endemà 15 d'agost, fou un dia amb un temps fantàstic, esplendorós, una dia magnífic i insuperable per a fer muntanya i així el vam aprofitar...
Vam seguir la vall de Cardós fins al fons arribant a Tavascan
(2,80 kms), però no tant exigent com l'altre.
El dia era fabulós per fer muntanya, encara que el sol del 15 d'agost era molt fort, però vam arribar al nostre objectiu on vam poder descansar i gaudir del panorama que s'obria davant nostre.
La baixada se'ns va fer una mica més feixuga a causa de la calor i del cansament, però ho vam recompensar en arribar a Tavascan amb un dinar amb corder a la llosa, en un menú de bon preu, en un dels bons restaurants del poble.
* * *
El dijous 16, el vam dedicat a recórrer alguns indrets de la Vall Ferrera, i en primer lloc ens aturem a Alins, el nucli més important de la vall que passegem amb la fresca del matí, i veiem alguns racons del poble, alguns detalls de la seva església i campanar, així com una curiosa creu funerària.
(Curiosa creu funerària al peu del campanar)
(racons del poble)
També les restes dels troncs i la foguera que es fa per la baixada de les falles pel soltici d'estiu, molt popular en aquests pobles dels pirineus.
En sortir d'Alins en direcció nord, un ramal a la dreta ens porta a passar pel llogarret de Norís, que dóna la benvinguda a la vall de Tor, una esquerpa i pedregosa vall dibuixada per la Noguera de Tor
(també l'església de sant Serni, del s.XI, de Norís,
conserva un absis romànic amb decoració llombarda)
Seguint aquesta ruta vam intentar arribar al poble de Tor, però després de força quilòmetres de carretera estreta i tortuosa, finalment es transformà en una pista pedregosa que no em vaig atrevir a seguir amb el meu cotxe força baix..., per tant, no vam arribar a Tor (objectiu frustrat).
Seguidament, tot refent el camí i tornant a la carretera principal, ens arribem fins al darrer poble de la Vall, Àreu.
Allà hi ha molta animació de gent ja que a partir d'aquest punt comença la pista que ens portaria al pla de Boet i al refugi de Vall Ferrera (FEEC), el camí habitual per accedir a la Pica d'Estats (3143 mts.) el cim culminant del pirineu català.
(voltem pels seus carrers)
(veiem algun detall original com aquest rellotge de forja
a la façana de l'església)
Després de voltar-la aprofitem per prendre un refresc. El dia és calorós i el temps un xic inestable amenaça tempesta, per això optem per tornar a baixar i quedar-nos a dinar a Alins, on hi ha més oferta.
Havent dinat retornem cap a l'hotel a Cardós, tot esperant la tempesta que a la tarda arribaria puntualment..!!
* * *
També les restes dels troncs i la foguera que es fa per la baixada de les falles pel soltici d'estiu, molt popular en aquests pobles dels pirineus.
En sortir d'Alins en direcció nord, un ramal a la dreta ens porta a passar pel llogarret de Norís, que dóna la benvinguda a la vall de Tor, una esquerpa i pedregosa vall dibuixada per la Noguera de Tor
conserva un absis romànic amb decoració llombarda)
Seguidament, tot refent el camí i tornant a la carretera principal, ens arribem fins al darrer poble de la Vall, Àreu.
Allà hi ha molta animació de gent ja que a partir d'aquest punt comença la pista que ens portaria al pla de Boet i al refugi de Vall Ferrera (FEEC), el camí habitual per accedir a la Pica d'Estats (3143 mts.) el cim culminant del pirineu català.
(voltem pels seus carrers)
a la façana de l'església)
Havent dinat retornem cap a l'hotel a Cardós, tot esperant la tempesta que a la tarda arribaria puntualment..!!
* * *
El divendres 17, el vam dedicar a descobrir el romànic dels pobles propers a Cardós, en un matí que va sortir boirós i un xic insegur després de la tempesta,
ens vam arribar en primer lloc al poble de Ginestarre,
Santa Maria de Ginestarre és l'església romànica del poble en el terme municipal d'Esterri de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.
Dins l'església hi ha unes interessants pintures romàniques (reproduïdes), les originals són al MNAC.
(detall de quatre sants)
Té la categoria de sufragània de Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós.
Són interessants també el Crist romànic mutilat, aquest sí és original, i la pica baptismal, també original romànica
També hi ha una reproducció de la Mare de Déu, no gaire reeixida si la comparem amb l'autèntica original (aquí sota)
(Mare de Déu de Ginestarre)
La original és una talla romànica de fusta policromada conservada en el Museu Diocesà d'Urgell, a la Seu d'Urgell. Es troba en molt bon estat. La seva mida és d'1,07 metres d'alçada, cosa que fa que sigui de les marededéus més grosses que existeixen. La imatge de la Mare de Déu és coronada i coberta, cap, espatlles i part del braç dret, per un vel blau enrivetat per un galó d'or. Sosté en la mà dreta, palmell amunt i puntes del dit també enlaire, una petita bola del món. El Nen és assegut a la falda de la Mare, damunt del genoll esquerre. És en actitud de beneir amb la dreta, i va vestit amb una túnica verdosa, damunt de la qual duu un mantell vermell.
* *
Baixant uns pocs metres avall ens situem al poble d'Esterri de Cardós, aquí també a la seva església de Sant Pere i Sant Pau, hi ha pintures romàniques semblants a les anteriors.
(grans detalls de les sanefes decoratives)
Aquesta església, malgrat les seves dimensions, força reduïdes, tenia un interessant grup de pintures murals, els originals de les quals són actualment en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (núm. MNAC 15970), a més d'un frontal d'altar (núm. MNAC 15889).
El frontal d'altar força deteriorat, i al costat uns àngels típics de les decoracions romàniques de l'època...
Té la categoria de sufragània de Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós.
Són interessants també el Crist romànic mutilat, aquest sí és original, i la pica baptismal, també original romànica
També hi ha una reproducció de la Mare de Déu, no gaire reeixida si la comparem amb l'autèntica original (aquí sota) 
La original és una talla romànica de fusta policromada conservada en el Museu Diocesà d'Urgell, a la Seu d'Urgell. Es troba en molt bon estat. La seva mida és d'1,07 metres d'alçada, cosa que fa que sigui de les marededéus més grosses que existeixen. La imatge de la Mare de Déu és coronada i coberta, cap, espatlles i part del braç dret, per un vel blau enrivetat per un galó d'or. Sosté en la mà dreta, palmell amunt i puntes del dit també enlaire, una petita bola del món. El Nen és assegut a la falda de la Mare, damunt del genoll esquerre. És en actitud de beneir amb la dreta, i va vestit amb una túnica verdosa, damunt de la qual duu un mantell vermell.
* *
Baixant uns pocs metres avall ens situem al poble d'Esterri de Cardós, aquí també a la seva església de Sant Pere i Sant Pau, hi ha pintures romàniques semblants a les anteriors.
(grans detalls de les sanefes decoratives)
Aquesta església, malgrat les seves dimensions, força reduïdes, tenia un interessant grup de pintures murals, els originals de les quals són actualment en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (núm. MNAC 15970), a més d'un frontal d'altar (núm. MNAC 15889).
El frontal d'altar força deteriorat, i al costat uns àngels típics de les decoracions romàniques de l'època...
Cal destacar també aquest bonic paviment original de l'època.
* * *
El dissabte 18, vam voler conèixer les magnífiques pintures romàniques que encara es conserven originals a Baiasca.
Per accedir al llogaret de Baiasca cal agafar la carretera C-13 fins a Llavorsí. Uns 4 kms. després de Llavorsí, en direcció a Esterri d'Àneu i abans d'arribar a la borda de Rengàs, hi ha a l'esquerra una carretera veïnal (per cert en un estat lamentable) que en 7 quilòmetres puja fins a Baiasca, tot creuant el petit Caseriu d'Arestui.
(Arestui)
(ja avistem Baiasca al fons)
En apropar-nos ja identifiquem perfectament l'església de Sant Serni situada a la part més elevada del poble.
Per accedir al llogaret de Baiasca cal agafar la carretera C-13 fins a Llavorsí. Uns 4 kms. després de Llavorsí, en direcció a Esterri d'Àneu i abans d'arribar a la borda de Rengàs, hi ha a l'esquerra una carretera veïnal (per cert en un estat lamentable) que en 7 quilòmetres puja fins a Baiasca, tot creuant el petit Caseriu d'Arestui.
Sant Serni de Baiasca és l'església parroquial romànica del poble de Baiasca, en el terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà.
La part més
interessant és la capçalera original situada a llevant formada per un absis
semicircular doblat, que salva el fort desnivell del terreny, decorat
amb dos nivells d'arcuacions llombardes a l'exterior.
A l'interior també
hi han dos nivells, l'inferior ocupat per una espècie de cripta.
Excepcionalment les pintures murals del s.XII descobertes a la dècada dels setanta, es conserven in situ, i en estat pur (foren restaurades l'any 1993).
Les pintures són presidides per una màndorla amb el Crist en majestat assegut sobre un tron. Envoltant el Pantocràtor s'han conservat fins als nostres dies les figures de dos àngels amb les ales desplegades. Completen el conjunt pictòric dos arcàngels i un parell més de querubins.
(imatges manllevades de la Wikimedia Commons)
Els estudiosos del romànic atribueixen aquest conjunt al mateix mestre
-desconegut- de les magnífiques pintures murals de Sant Climent de
Taüll, a la vall de Boí.
Verge de Baiasca
Talla en fusta policromada del segle XIII, exposada al Museu Diocesà d'Urgell.
Totes aquestes meravelles eren i són a l'interior d'aquest temple, allà perdut enmig de les muntanyes del Pallars,
És llàstima que tresors com aquest estiguin en situació tant precària a nivell d'accés al visitant interessat per l'art. En baixar a Llavorsí, vam preguntar al punt d'informació per aquest tema i evindentment la resposta fou l'esperada... que tot això depèn de l'Ajuntament de Llavorsí, que probablement tot és un problema de pressupostos, d'organització i de personal, etc. etc.
Conclusió: una gran frustració i pena de comprovar que encara hi ha molta feina a fer en aquest nostre país per protegir i fomentar adequadament la cultura, dotar-la d'infraestructures correctes i facilitar-ne la divulgació i l'accés.
Poder veure unes pintures romàniques en estat pur, fa venir el desig, i el comentari d'un amic nostre que fa temps va tenir la sort de poder-les veure, encara més: valen molt la pena..!!
* *
(la Noguera pallaresa baixava esplendorosa)
Vam retornar a Llavorsí un xic contrariats i per compensar-nos vam participar en la fira que se celebrava aquell dia, la fira de l'ovella Xisqueta.
Si voleu informació sobre aquesta varietat d'ovella ara recuperada, hi ha una associació que la promou. És aquesta: http://www.obradorxisqueta.cat
Finalment comprovar que l'esperit reivindicatiu del país és fort i està present arreu, i de manera molt especial per aquestes contrades interiors...
I no vull acabar aquesta llarga crònica sense contribuir també a la campanya de denúncia i reivindicació amb la meva aportació.
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada