Les necessitàvem de debò... després de dos mesos sencers, juliol i agost, a Barcelona, en pla de servei de guàrdia per fer de cangurs en qualsevol moment (pel naixement del nostre segon nét) i també pel germà més grandet, al que hem hagut d'acollir molts dies a casa... Ha arribat el moment de fer una escapada a la costa brava.
110 kms. ens separen del nostre objectiu, un hotelet familiar davant del mar, a tocar, a tan sols 10 metres de la porta de l'hotel...
Uns blaus turquesa i un blau marí preciosos, ens relaxen la vista tan bon punt sortim al balcó de la nostra habitació. Respirem a fons, i tinc la sensació que seran unes vacances ben reparadores...
Aquest primer dia feia força vent com es pot comprovar per la velocitat amb que arribava aquest surfista
De fet així van ser aquests 8 dies d'estada a la costa. No ens vam moure gaire de l'indret, solament per anar a la platja, ara aquí davant mateix, ara una xic més a la dreta o a l'esquerra per provar altres fons marins amb més sorra o amb menys pedres, i també algunes passejades al llarg del passeig, o bé de bon matí després d'esmorzar, o bé al capvespre abans de sopar.
Mentre prenem el cafè després de dinar del primer dia en la terrassa de l'hotel, anem comentant la sort que tenim de poder gaudir d'uns dies de relax després d'estar tants dies confinats a Barcelona... El panorama que tenim just al davant és super relaxant.
Ens hem dedicat molt a contemplar els canvis de la naturalesa, ara feia sol, ara feia un ruixat de pluja, i també ens ha distret, i molt, el contemplar la sortida puntual de la lluna plena, magnífica el dia 2, quan era totalment plena, però també alguns dies posteriors que encara es veia rodona i magnífica a la sortida, això si, cada dia un xic més tard, entre 30/40 minuts, i cada dia un xic més desplaçada cap a la nostra esquerra.
Sempre estàvem expectants des del nostre balcó i a l'hora prevista, segons ens deia l'aplicació meteorològica del mòbil, per veure exactament per on sortiria, i aleshores captar les imatges amb la càmera i mirar la lluna amb els prismàtics... Mirar la lluna ben grossa i ben groga quan surt just a la ratlla de l'horitzó o damunt del poble veí, té una mena de misteri i d'encanteri...
Aniré comentat i il·lustrant alguns d'aquest canvis amb les fotografies i algun vídeo...
* * *
Aquí tenim el primer exemple d'això que comentava dels canvis sobtats. Veiem en aquest petit vídeo del dia 2/09, un xàfec a mitja tarda, les 16h.48m.
Nois, això s'acaba, 8 dies de platja no donen per res més
El balcó de la nostra habitació a l'hotel, davant del mar, ha estat
durant aquests dies l'observatori privilegiat per veure els diferents
aspectes d'una naturalesa canviant i a voltes sorprenent.
Si Déu vol, però, hi tornarem...!!!
* * *
1 comentari:
Veig que la Lluna, esdevé personatge protagonista d'aquestes vacances. Sempre puntual: ben plena quan està a l'est i nova quan es situa a l'oest. Quart creixent al sud i minvant al nord ... i així constantment marcant-nos el pas per la vida. Bon retorn tot acceptant la contaminació lumínica de la ciutat que ens dificulta l'enyorada observació del cel magnífic.
Publica un comentari a l'entrada