dissabte, 12 de setembre del 2020

Mini vacances de platja, setembreres...

Les necessitàvem de debò...  després de dos mesos sencers, juliol i agost, a Barcelona, en pla de servei de guàrdia per fer de cangurs en qualsevol moment (pel naixement del nostre segon nét) i també pel germà més grandet, al que hem hagut d'acollir molts dies a casa... Ha arribat el moment de fer una escapada a la costa brava.

110 kms. ens separen del nostre objectiu, un hotelet familiar davant del mar, a tocar, a tan sols 10 metres de la porta de l'hotel...

Uns blaus turquesa i un blau marí preciosos, ens relaxen la vista tan bon punt sortim al balcó de la nostra habitació. Respirem a fons, i tinc la sensació que seran unes vacances ben reparadores...

Platja costat dret cap a T.Valentina
Platja costat esquerra cap a Palamós

Aquest primer dia feia força vent com es pot comprovar per la velocitat amb que arribava aquest surfista
 

De fet així van ser aquests 8 dies d'estada a la costa. No ens vam moure gaire de l'indret, solament per anar a la platja, ara aquí davant mateix, ara una xic més a la dreta o a l'esquerra per provar altres fons marins amb més sorra o amb menys pedres, i també algunes passejades al llarg del passeig, o bé de bon matí després d'esmorzar, o bé al capvespre abans de sopar.

Mentre prenem el cafè després de dinar del primer dia en la terrassa de l'hotel, anem comentant la sort que tenim de poder gaudir d'uns dies de relax després d'estar tants dies confinats a Barcelona... El panorama que tenim just al davant és super relaxant.


Ens hem dedicat molt a contemplar els canvis de la naturalesa, ara feia sol, ara feia un ruixat de pluja, i també ens ha distret, i molt, el contemplar la sortida puntual de la lluna plena, magnífica el dia 2, quan era totalment plena, però també alguns dies posteriors que encara es veia rodona i magnífica a la sortida, això si, cada dia un xic més tard, entre 30/40 minuts, i cada dia un xic més desplaçada cap a la nostra esquerra. 

Sempre estàvem expectants des del nostre balcó i a l'hora prevista, segons ens deia l'aplicació meteorològica del mòbil, per veure exactament per on sortiria, i aleshores captar les imatges amb la càmera i mirar la lluna amb els prismàtics... Mirar la lluna ben grossa i ben groga quan surt just a la ratlla de l'horitzó o damunt del poble veí, té una mena de misteri i d'encanteri...

Aniré comentat i il·lustrant alguns d'aquest canvis amb les fotografies i algun vídeo... 

* * *

Aquí tenim el primer exemple d'això que comentava dels canvis sobtats. Veiem en aquest petit vídeo del dia 2/09, un xàfec a mitja tarda, les 16h.48m.

 
Just al cap d'una hora aprox. a les 17h.42m. del mateix dia 2/09, el panorama havia canviat totalment, 
ho podeu comprovar en aquest altre vídeo de YouTube en l'enllaç que adjunto...
 
 
Aquest mateix dia 2 de setembre 
era el dia previst per veure la lluna plena, i a l'hora en punt la vam poder veure sortir per la mateixa ratlla de l'horitzó...








 
 
Aquí la veiem ja magnífica
al cap d'una bona estona
 
 * *
Avui es presenta un matí tranquil per a sortir a fer una caminada, 
 
la calma és absoluta, no bufa ni un bri de vent,

magnífica perspectiva al nostre costat mentre caminem...

 
* * *
Cap al vespre és habitual també sortir a estirar les cames pel passeig...

 i això ens permet veure encara ben presents les destrosses que va fer el recent temporal del Glòria.
* *
Segona nit amb lluna plena

aquí sota ja amb tot el seu esplendor lluminós...

* *
Una altre tarda vam decidir caminar fins a Torre Valentina
 i fer un tros del camí de ronda
El camí de ronda segueix a través de diverses cales petites fins arribar a la platja gran de Platja d'Aro.
 
* * *
 
La darrera lluna del dia 5/09, aquest cop sortint a sobre mateix del poble de Palamós
 * *
La sortida del sol del dia 6, a les 7h.30m.
Un detall de les aigües transparents mentre fèiem la passejada matutina...

Nois, això s'acaba, 8 dies de platja no donen per res més

 
Encara que sàpiga greu, i que tindries ganes de poder allargar molt més l'estada aquí, ha arribat l'hora de fer el comiat...

El balcó de la nostra habitació a l'hotel, davant del mar, ha estat durant aquests dies l'observatori privilegiat per veure els diferents aspectes d'una naturalesa canviant i a voltes sorprenent. 

Si Déu vol, però, hi tornarem...!!!

* * *








 





1 comentari:

Joan Antoni ha dit...

Veig que la Lluna, esdevé personatge protagonista d'aquestes vacances. Sempre puntual: ben plena quan està a l'est i nova quan es situa a l'oest. Quart creixent al sud i minvant al nord ... i així constantment marcant-nos el pas per la vida. Bon retorn tot acceptant la contaminació lumínica de la ciutat que ens dificulta l'enyorada observació del cel magnífic.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin