Ciutat de NIÇA: Museu Marc CHAGALL - ABADIA DE LERINS (Illa de Sant Honorat) - Ciutat de CANES - VALLAURIS - ANTÍBOL (ANTIBES) - FUNDACIÓ MAEGHT - SANT PAU DE VENÇA -VENÇA (VENCE).
- - - - - - - - - - - - -
Hem estat quatre dies instal·lats a la ciutat de Niça, en un cèntric hotel de la cadena Mercure, i ens hem dedicat a voltar i a conèixer la ciutat i altres destinacions properes...
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco. És la capital del departament dels Alps Marítims i del Comtat de Niça (o País Niçard), alhora que una de les ciutats més importants d'Occitània. Mes de 400.000 habitants, anomenats niçards.
A Niça s'hi parla encara la variant de l'occità anomenada niçard, si bé la llengua originària ha estat substituïda majoritàriament pel francès. El topònim occità s'escriu com en català, Niça, que segons la pronúncia estàndard és [nísɔ]; localment en diuen [nísa] i ho acostumen a escriure també amb l'antiga grafia mistralenca Nissa. El nom oficial francès és Nice, i en italià en diuen Nizza. Totes aquestes formes deriven del grec Nikea (del nom de la deessa Nike), a través del llatí Nicaea.
La primera cosa que ens va cridar l'atenció i ens va sorprendre fou que, com que no havíem estat mai a la zona, imaginàvem que Niça era encara una idíl·lica ciutat de vacances vora el mar amb xalets bonics i alguns hotels fantàstics...!! Peró la realitat ens va mostrar que Niça és una gran ciutat amb una vida intensa, molt de tràfic amunt i avall en hores punta, amb una gran extensió de superfície edificada, com correspon al seu número d'habitants.
Això si, cal destacar el magnífic Passeig dels Anglesos*, que voreja la costa de la Badia dels Àngels (Mar Mediterrani), de la ciutat de Niça, amb kilòmetres de platja i amb edificis molt bonics i interessants d'estils diversos, des de modernistes i Art-deco, fins a arquitectures super modernes, en especial alguns hotels tenen edificis molt importants i destacats, tant per la seva arquitectura com per la grandària, com per exemple el clàssic Hotel Negresco, o el moderníssim Hotel Sheraton.
(*) Res no iguala la grandesa d'aquest passeig. El seu nom prové de l'important nombre de famílies aristocràtiques angleses que cap a la meitat del segle XVIII passaven l'hivern a Niça. Un destí tant popular que una de les històries d'Agatha Christie té lloc dins d'un tren de luxe [le Train Bleu], que circulava entre Calais i Nice, i que utilitzaven principalment els viatgers britànics per arribar a la Côte d'Azur.
També a NIÇA vam trobar la petjada de molts artistes:
- Museus: de Marc Chagall, d'Henri Matisse, d'Art Modern i d'Art Contemporani, de Belles Arts, d'Arts Asiàtiques, d'Art Naïf.
- El Cours Saleya i el mercat de flors.
- Els carrerons de la Vella Niça i el patrimoni barroc.
- El turó del castell.
- La Promedade (passeig dels Anglesos).
- Palaus i mansions de la Belle Époque.
- Circ de Cimiez i el jardí del Monastère.
- Catedral russa de sant Nicolau
* * *
Durant els quatre dies d'estada a la zona vam visitar el dilluns 17, en primer lloc, el Museu Nacional de Marc Chagall, inaugurat l'any 1973, construït per l'arquitecte francès André Herman.
La resta d'imatges de temàtiques bíbliques i religioses, també mereixen un tractament específic al qual dedicaré un altre post monogràfic a part més endavant...
I a la tarda vam fer una visita al centre històric de la ciutat de Niça.
El dimarts 18, anem fins a la ciutat de CANES per agafar una embarcació que en un breu recorregut d'uns 20 minuts ens durà fins a l'Illa de Sant Honorat, i allí visitarem l'Abadia de Lérins, un monestir cistercenc, amb vida monàstica activa, construït al voltant del 1073. En aquesta illa hi ha hagut comunitat monàstica des del segle 5è.
Actualment la comunitat, entre altres activitats, també conreen vinyes i produeixen vi i licor. (a l'hora de l'àpat vam tastar un vi blanc excel·lent, el Sant Pere).
* * *
A la tarda vam fer una passejada pel centre històric de la ciutat de Canes, la capital mundial del cinema, del luxe i del glamur..., una de les estacions balneàries més importants de França. El Boulevard du Midi, i el passeig de la Croisette, són els més populars.
Nosaltres vam trobar la ciutat com un petit "caos" a causa de la celebració d'una Convenció de productors de cinema d'entreteniment, el mipcom.
La famosa catifa vermella...
Com a cosa curiosa i anecdòtica, tot al voltant del Casino, a terra, hi ha les empremtes de les mans de diversos artistes i directors de cine. Veiem alguns exemples...
El dimecres 19, anem fins a VALLAURIS, poble terrisser per excel·lència, on farem la visita a l'antic Castell Prioral, actual seu del Museu Nacional Pablo Picasso, on hi té una important col·lecció de peces de ceràmica, a part d'altres obres de diferents artistes, i on podrem admirar el gran MURAL de la GUERRA i la PAU, que Picasso va pintar a la capella romànica del mateix recinte del Castell. Una autèntica meravella..!!
En el mateix edifici conviuen tres museus diferents: el National Picasso,
el Magnelli de pintura contemporània,
i el Museu de la ceràmica.
Picasso va ser declarat ciutadà d'honor de Vallauris.
Al costat dret, l'escultura de Picasso amb la cabra, al mig de la plaça major del poble de Vallauris.
També són destacables i originals les pintures d'Alberto Magnelli
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
* * *
A la tarda ens arribarem al pintoresc poble marítim d'ANTÍBOL (ANTIBES), per fer la visita al Castell Grimaldi, majestuosa casa fortificada d'estil provençal, que actualment és la seu del Museu Picasso.
Aquí Picasso hi va fer llargues estades i va treballar en algunes de les seves obres, aprofitant la lluminositat que gaudia des d'aquest edifici davant el mar...
Segons les pròpies paraules de Matisse, la seva capella és:
"La realització completa de tota una vida de treball".
Després d'aquest itinerari fantàstic pel Jardí amb obres de Joan Miró, penetrem dins l'edifici per continuar veient altres obres interessants...
* * * * * *
1 comentari:
Un excel·lent apunt molt fidel a la realitat que vam viure. Un bany d'art !
Publica un comentari a l'entrada