Pablo PICASSO, Mural de la GUERRA i la PAU, a la capella romànica de l'antic Castell Prioral, seu del Museu Nacional Picasso, a VALLAURIS (Alps marítims - Costa Blava).

Durant les seves llargues estades a Vallauris, Picasso també va realitzar una de les seves darreres grans obres polítiques, el mural GUERRA I PAU, pintat dins d'una capella romànica del segle XIIè. Avui aquesta capella és el Museo Nacional Picasso situat en el castell de Vallauris.

La idea del mural "Guerra i Pau" va començar a sorgir en la ment de Picasso uns anys abans de materialitzar-la, es creu que potser va ser en el Congrés de la Joventut del Moviment per la Pau, a Niça (1949). La seva idea de crear un temple de la pau va anar creixent. Alguns altres companys s'havien embarcat també en projectes similars como Matisse, que es trobava aleshores realitzant la Chapelle du Rosaire per encàrrec dels dominics. Tema que ja vaig tractar amplament en el meu darrer post (vegeu aquí).

Va ser la pròpia comunitat de Vallauris, la que li va suggerir a l'artista de pintar la capella, inutilitzada des de la Revolució Francesa. Picasso va acceptar sense dubtar gens, i amb gairebé 70 anys es disposà a realitzar aquesta gran obra. Una gran declaració política, ja que aquella època fou la més activa en el Partit Comunista del que formava part.

El 1952 va començar a pintar uns panels de fusta que més tard es muntarien en la cúpula de la capella. Però malgrat això, l'obra no fou inaugurada fins el 1959.

"Guerra i Pau" és una obra molt bonica. Picasso va començar a treballar en la capella, però contínuament venia gent i el molestaven, per això va continuar els treballs en el taller de Les Fournas. Es va fer construir una bastida de fusta sobre rodes de tres pisos i amb una escala al mig.

 A veces yo me quedaba hasta las tres y las cuatro de la madrugada para moverlo. Se levantaba tarde y se ponía a trabajar hasta entrada la noche, algunas veces hasta el amanecer. Di unas pinceladas a la espalda de una de las mujeres desnudas. Picasso bromeó: «Ahora tenemos que firmar Picasso y Arias»                                         (Eugenio Arias, El barbero de Picasso. Historia de una amistad)   

En una superfície de 100 metres quadrats Picasso va pintar dos murals principals. El de l'esquerra fa referència a la destrucció i aspectes de la guerra en general. 

Per l'altre costat, en el mural de la dreta va voler escenificar el seu famós colom de la pau, la família, i un nen petit.

La pròpia pàgina Web del museu ens fa evidents les tres parts principals del mural: la guerra, la pau i les quatre parts del món encapçalades pel colom de la pau.

 

Veiem ara alguns detalls més d'aquesta inspirada i magnífica obra de Picasso, potser no tant coneguda fora dels circuits habituals de les seves obres...

Una reivindicació pacífica com va succeir amb el Guernica però més fàcil d'interpretar. Un acte de generositat també pel poble de Vallauris que gracies a Picasso va veure com els tallers de ceràmica prenien una nova volada després d'anys de decadència. 

Per això, Vallauris el va declarar ciutadà d'honor

I també va instal·lar l'escultura de Picasso amb la cabra, al bell mig de la plaça major del poble

Avui en día es segueixen realitzant reproduccions en ceràmica referents a Picasso, com aquestes dues...

 * * *

Acabem així aquest apunt monogràfic sobre aquesta original, i potser un xic desconeguda, obra de Picasso, tal com vaig prometre en el meu darrer post quan us deia:  

"El tema de la decoració d'aquesta capella i els motius pels quals Picasso va decidir fer-la, són tant singulars que mereixen una explicació més ampla, per això faré una aportació monogràfica a part, en una nova propera entrada al meu Blog".

* * * * * *