- La història comença aquí...
(castillo de Tomar i Convento de Cristo)
Avui, segon dia de l'any nou 2019, ens endinsarem de ple en el món dels Templers.
Anirem fins a Tomar, una ciutat amb gran encant, tant per la seva riquesa artística com cultural, ja que fou antiga seu de l'Ordre dels Templers.
Allà visitarem el famós Convent de Crist, una de les obres renaixentistes més importants de Portugal.
A continuació hi ha programada la visita al Castell d'Almourol, dins el terme de Vilanova da Barquinha, i finalment acabarem el dia visitant l'impressionant Monestir de Santa Maria de la Victòria, a Batalha.
Però, anem per parts. L'arribada a Tomar tenia per objecte únic i primordial visitar el famós Convento de Cristo.
(l'arribada al peu de la muralla)
(l'arribada al pla del convent és certament impressionant)
Es va mantenir actiu durant poc menys de dos segles. Va ser fundat el 1118 o 1119 per nou cavallers francesos liderats per Hugues de Payns després de la Primera Croada. El seu propòsit original era protegir les vides dels cristians que peregrinaven a Jerusalem després de la conquesta. L'orde va ser reconegut pel Patriarca Llatí de Jerusalem, Garmond de Picquigny, qui els hi va imposar com a regla els canònics agustins del Sant Sepulcre. 
Aprovat oficialment per l'Església catòlica el 1129, durant el Concili de Troyes
(celebrat a la catedral de la mateixa ciutat), l'Orde del Temple va
créixer ràpidament en membres, possessions i poder. Els cavallers templers utilitzaven com a distintiu una capa blanca on hi havia dibuixada una creu patent vermella.
Militarment, els seus membres es trobaven entre les unitats més ben entrenades que participaren en les croades. Els membres no combatents de l'orde, van gestionar una complexa estructura econòmica dins del món cristià. Van crear, fins i tot, noves tècniques financeres que constituïen una forma primitiva del banc modern. Alhora, l'orde també va edificar una sèrie de fortificacions per tot el mar Mediterrani i Terra Santa.
L'Orde del Temple havia tingut un paper important en la reconquesta portuguesa i havia assolit un grau important d'implantació i poder. Quan en 1312, el papa Climent Vè. va suprimir l'orde, arran de la demanda de Felip IV de França, Dionís de Portugal va intentar evitar que la supressió afectés Portugal.
En no aconseguir-ho, va proposar la creació d'un nou orde que recollís les propietats i privilegis dels templers portuguesos i en continués la seva tasca. El papa havia decretat que aquestes propietats passessin a l'Orde de l'Hospital. L'orde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com l'orde dels Cavallers Hospitalers, Santjoanistes, o l'orde de Malta), però finalment va permetre que no fos així a les corones de Castella i Lleó, d'Aragó i de Portugal.
Així, es creà l'Ordo Militiae Jesu Christi per la butlla Ad ae ex quibus de 15 de març de 1319, del papa Joan XXII, que venia a ésser una refundació de l'Orde Templer a Portugal.
El maig de 1319, en una cerimònia solemne a Santarém, amb la participació de l'arquebisbe d'Èvora, l'alferes major del regne Alfons d'Albuquerque i altres membres de la cúria, va ratificar la fundació de l'orde i el 26 de novembre de 1319 els béns dels templers, confiscats temporalment pel rei, van passar al nou Orde de Crist.
Com que el nou orde era una reforma dels templers, l'hàbit i la
insígnia eren els mateixos, amb petites variants. Se li donà la regla de
l'Orde del Cister i en fou nomenat mestre Gil Martins, determinant que els monjos elegissin un nou mestre a la mort de
Martins.El superior espiritual de l'orde era l'abat de l'abadia d'Alcobaça i la seu, el castell de Castro Marim; en 1357, però, la seu ja s'havia traslladat a Tomar, antiga seu templera.
que adornà les naus portugueses
durant els Descobriments.
El Castell de TOMAR:
El castell dels Cavallers Templers de Tomar fou construït el 1160. S'aixecà utilitzant bona part de les pedres de la ciutat romana abandonada. El conjunt estava format, en un principi, per l'alambor i la torre de l'homenatge. Més tard, al mateix segle, el castell fou escollit com a seu de l'Orde dels Templers a Portugal.
El castell de Tomar formava part del sistema defensiu creat pels Templers per tal d'assegurar la frontera del jove regne cristià contra els àrabs, la qual a l'època (mitjans del s.XII) corresponia, aproximadament, al riu Tajo.
D'acord amb cròniques cristianes, el castell de Tomar va resistir el 1190 els atacs del califa Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, qui prèviament havia pres d'altres baluards del sud de Portugal.
El Convent de Crist (portuguès: Convento de Cristo) que anem a visitar, és un monument històric de la ciutat de Tomar. Fou originalment una fortalesa templera construïda al s.XII. Després de la dissolució de l'Orde del Temple el s.XIV, la branca portuguesa de l'orde va ser convertida en l'Orde de Crist i va donar suport als descobriments marítims del segle XV.
El Convent de Crist de Tomar és un dels monuments històrics i artístics més importants de Portugal i va ser inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1983.
(detalls escultòrics dels muntants de la porta sud de l'església)
(la imatge de la Verge que corona la porta d'entrada)
Fundat en 1162 pel Gran Mestre del Temple a Portugal, Gualdim Pais el Convento de Cristo conserva encara records d'aquells monjos-cavallers i dels seus hereus en el càrrec l'Orde de Crist, que van fer d'aquest edifici la seva seu.
Una petita mostra de les ceràmiques que utilitzaven i un xic de "merchandising"
Sota el domini de l'infant Enric el Navegant, mestre de l'orde des de 1418, foren construïts els claustres entre la girola y la fortalesa dels Templaris, però les modificacions més importants s'executen en el regnat de Joan III de Portugal (1529-1557).
Arquitectes com Juan de Castillo i Diogo de Arruda procuraran expressar el poder de l'Orde construint l'església que assolirà el seu màxim esplendor en la portalada principal, i les dues finestres de la façana occidental, i els claustres, dos d'estil gòtic, i sis en estil renaixentista, dissenyats també per Juan de Castillo.
L'arquitectura conté elements romànics, gòtics, manuelins, renaixentistes, manieristes i barrocs.
(Aquí la sepultura de Diogo da Gama, capellà del rei)
Després de passar per la sagristia, bellament decorada, tant en sostres com en les parets...
L'anomenada finestra del capítol del convent, una gran finestra visible des del claustre de Santa Bàrbara a la façana oest de la nau, fou encarregada por D. Manuel I i dissenyada per Diogo de Arruda. Es el més famós exemple de l'arquitectura manuelina, il·lustratiu del naturalisme exòtic i de l'ús de detalls d'inspiració marítima. Aquesta finestra constitueix una de les obres mestres de l'art manuelí.
La façana occidental del cor s'organitza entre dos grans contraforts.
A l'eix central, la finestra mostra una decoració vegetal sobrecarregada, coronada per la creu de Crist i flanquejada per dues esferes armil·lars. La base mostra un home vell i barbat amb el bust embolicat per un nus i sostenint sobre l'esquena les arrels d'un tronc de roure.
El contrafort sud mostra la representació d'arrels completes i lleugerament enrotllades, sota un cinturó cordat amb una sivella, símbol de l'orde de la Lligacama de la qual era membre Manuel I.
El detall de la sivella és realment espectacular, una bona mostra de la qualitat de l'artista escultor per representar en pedra una sivella i la part del cinturó sobrant ben enrotllada.
Val la pena observar-la amb més detall aquí.
Els quatre guerrers són heralds representats amb els atributs que habitualment duien a les festes d'Estat. Els escuts que ostenten mostren els símbols regis i de l'Orde de Crist, l'esfera armil·lar i la creu de Crist en dos formats diferents, a la manera templaria i en la variant de l'orde de Crist pròpiament dita. Les mateixes armes són dutes pels àngels. Mentre els guerrers estan situats sobre mènsules els àngels estan volant. Els guerrers representen el regne terrenal i els àngels el regne celestial.
És per aquesta raó que el contrafort esquerre té les arrels tallades, sense contacte amb el Món en oposició al dret. Al costat dret veiem el símbol de l'orde de la Lligacama, un orde mundà, creat pels homes i a l'esquerre veiem el collar, un símbol de la Cavalleria Espiritual.
L'home amb barba és Jessè, (el pare del rei David) representat portant l'arbre de les profecies a les espatlles en comptes de la representació habitual amb l'arbre naixent del pit d'un vell ajagut.
Damunt de la finestra hi ha un ull de bou
coronat per l'escut reial i la creu de Crist, interceptant la
platabanda randada i ornada amb petites creus i esferes armil·lars.
La Charola O GIROLA:
El nucli més important del monestir és la charola (girola) del s.XII, el Oratório dos Templários. Com en altres dels seus temples, es basa en la Rotunda do Santo Sepulcro (Església del Sant Sepulcre) de Jerusalem, adaptada per l'infant D. Enrique.
La girola va ser construïda al tercer quart del segle XII. Diuen que els Templers participaven a cavall en les misses abans de partir cap a la batalla. Se situaven al voltant de l'altar central.
El 1581, després de la crisi successòria, la noblesa portuguesa es reuní al Convent de Crist i reconegué oficialment Felip II
d'Espanya (Felip I de Portugal) com a rei. Fou el principi de la Unió
Ibèrica (1581-1640) durant la qual els regnes de Portugal i Espanya
estigueren units.
* * *
Després de gaudir d'aquesta meravella, i amb el cap ple d'històries, ens encaminem cap a la Vila Nova da Barquinha per a dinar, i a la tarda visitarem el Castell d'Almourol, situat en una petita illa del riu Tajo. Acabarem el dia visitant el monestir de Santa Maria de la Victoria a Batalha.
Però això, com sempre, ho veurem en la propera crònica
- La crònica continua aquí...(09)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada