- La història comença aquí...
Havia arribat el darrer dia i tocava marxar.
Un cop carregades les maletes a l'autocar diem un adéu definitiu a La Canéa, i a l'hotel Kydon on ens hem allotjat, per cert, molt recomanable per si mai aneu per aquestes terres. Cèntric, comfortable i es menja bé. (www.kydonhotel.com)
Emprenem la ruta camí d'Herákleion, però abans ens enfilarem per les muntanyes cap a l'interior en busca d'una de les més recòndites esglésies bizantines que pogueu imaginar, i que el nostre guia, en Temístokles, tenia molt interès a que coneguéssim abans d'abandonar l'illa.
Fou un itinerari llarg i farragós amb moltes curves i amb temps plujós, i un cop arribats a l'església,
ens vam trobar amb la desagradable sorpresa que no hi havia llum elèctrica per poder contemplar les decoracions bizantines...
Voltem per l'exterior, abans d'entrar a la nau de l'església totalment a les fosques...
i tot fent llums amb els mòbils vam intentar captar alguns detalls de les pintures que recobrien totes les parets de l'església (missió impossible)...
aquest va ser un fallit resultat...
Amb la petita decepció d'haver fet molts kilòmetres per anar a veure una petita joia amagada i oculta, ens vam haver de conformar en fer moltes fotos exteriors de l'edifici que amb el seu estil purament i típicament bizantí, si que valia la pena...
* *
Acabada la visita a Agios Nikolaos, emprenem camí cap a Herákleion on encara tindrem temps, abans de dinar, per visitar el magnífic Museu Històric de Creta.
Va ser fundat en 1953 per la Societat d'Estudis Històrics de Creta, i ens explica disset segles de la història i de la cultura cretenca, des dels primers temps de l'era cristiana fins als nostres dies.
La segona guerra mundial, la Batalla de Creta, la resistència, i, finalment, l'art i la cultura popular són presentades al visitant gràcies a una gran quantitat de materials que a més s'acompanyen d'un abundant material d'informació tradicional i electrònica.
Entre les diverses joies del museu destaquen dos petits quadres poc coneguts del Greco,
El baptisme de Crist (1567),
i la Visió del Mont Sinaï i del Monestir de Santa Caterina (1570),
que són les dues úniques obres que s'han conservat del pintor a Creta.
El baptisme de Crist (1567),
i la Visió del Mont Sinaï i del Monestir de Santa Caterina (1570),
Hi ha també una secció particular dedicada a Nikos Kazantzákis, fill de Creta
on s'apleguen objectes personals i manuscrits del cèlebre escriptor cretenc.
I com no podia ser d'una altra manera, gaudim encara d'una sèrie de magnífiques icones antigues,
Crist acompanyat de Sant Jordi.
Sortint del museu, i abans de dinar, ens arribem al fil de la costa per a fer les darreres fotos,
(la fortalesa veneciana d'Herákleion, al fons)
i després del dinar, per cert amb la molt grata companyia d'uns nous companys de viatge, emprenem el camí definitiu cap a l'aeroport "Nikos-Kazantzákis" per agafar aquest meravellós mitjà de transport que en poc més de tres horetes, passant primer per l'aeroport "Elefthérios Venizelos" d'Atenes, en deixarà de nou a Barcelona.
* * *
* * *
M'enduc un bonic i entranyable record de Creta, del dia que vam entrar en un petit bar familiar del poblet de Fódele (on va néixer "El Greco"), a prendre un te, i vaig poder compartir aquests records familiars penjats a la pared, tots agrupadets i ben juntets, i on vaig pensar que potser alguna d'aquestes persones podia haver estat familiar directe del mateix Theotokopoulos.
... tenia l'extranya sensació d'estar formant part d'un retall de la història d'aquella família cretenca... un curiós caliu familiar...
* * *
- Ara sí que acaba definitivament la crònica del viatge a Creta, 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada