- La història comença aquí...
El Museu Arqueològic de Creta a Càndia o Herákleion, és una institució que acull les troballes més importants de la civilització minoica.
Fou fundat per Joseph Chatzidakis i Stephanos Xanthoudides (1904-1912).
Un nou edifici antisísmic fou construït el 1937, i encara que va patir alguns danys, va sobreviure a la II guerra mundial. Nikolaos Platon el va reobrir el 1952. Fou ampliat el 1964, i ha estat renovat i remodelat recentment. Avui té 20 sales que van cronològicament des del neolític al període clàssic romà.
Algunes sales es dediquen a troballes importants o col·leccions, com la dels frescos del palau, la dels sarcòfags, o la de les escultures. Hi ha un espai per a les inscripcions, i altres sales amb la Glyptoteca de Gortyna.
Entre les figures més conegudes són les figuretes religioses conegudes com les "Deesses-serp" del Palau de Cnossos, datades del s.XVI o XVII a.C.
I també el "rython" en forma de cap de brau, en pedra negra i cornamenta de fusta daurada, de la mateixa època, i trobat al palau petit de Cnossos.
El disc de Phaistos, que ja vam veure en crònica anterior, i en el que 242 signes estan gravats pels dos costats, formant probablement un tipus d'escriptura encara desconegut, i que és datat al s.XVII a.C.
Altres figuretes rituals com aquestes,
i més joies, ens criden l'atenció, circulant per les sales del museu...
i veiem diferents estils de donar sepultura als morts, com aquests tant originals dins unes grans gerres...
També amb algunes peces complementàries de gran valor artístic...
Algunes sales es dediquen a troballes importants o col·leccions, com la dels frescos del palau, la dels sarcòfags, o la de les escultures. Hi ha un espai per a les inscripcions, i altres sales amb la Glyptoteca de Gortyna.
Entre les figures més conegudes són les figuretes religioses conegudes com les "Deesses-serp" del Palau de Cnossos, datades del s.XVI o XVII a.C.
Altres objectes destacats són el "rython" (gerra per les libacions) de cristall de roca, datat entre el segle XVII i el XV a.C. i trobat al Palau de Zakron.
I també el "rython" en forma de cap de brau, en pedra negra i cornamenta de fusta daurada, de la mateixa època, i trobat al palau petit de Cnossos.
El disc de Phaistos, que ja vam veure en crònica anterior, i en el que 242 signes estan gravats pels dos costats, formant probablement un tipus d'escriptura encara desconegut, i que és datat al s.XVII a.C.
Altres figuretes rituals com aquestes,
i més joies, ens criden l'atenció, circulant per les sales del museu...
(l'anell del rei Minos)
Arribem a una sala dedicada als enterraments i sarcòfags, on trobem arques de terracota amb decoracions molt originals i boniques de dofins i papirs,
També amb algunes peces complementàries de gran valor artístic...
Finalment arribem a la gran sala on trobem les pintures i els estucs originals que s'han pogut recuperar del gran Palau de Cnossos.
(el famós fresc del salt del toro)
(detall de l'atleta que espera el saltador a la dreta)
(un retall d'uns atletes corrent)
* *
I finalment la "joia de la corona", amb el fresc de l'anomenat "el príncep dels lliris" de la que existeix una reconstrucció també polèmica.
(les Dames de blau,una de les reconstruccions força polèmica)
(La figura anomenada "La Parisienne") |
* *
I finalment la "joia de la corona", amb el fresc de l'anomenat "el príncep dels lliris" de la que existeix una reconstrucció també polèmica.
Malgrat això, els frescos que segurament l'acompanyaven ben a prop seu, són d'una delicadesa exquisida...
Acabem ja la visita a aquest magnífic i interessant museu, on hem pogut gaudir de totes les peces i joies arqueològiques que conté, i de la perfecta instal·lació que ara han aconseguit, que el situa com un dels més importants de Grècia i de tot Europa.
Marxem, doncs, ben satisfets i amb un somriure als llavis...
* * *
Demà, marxarem ja d'Herákleion per conèixer altres llocs interessants de l'illa, com el poble on va nèixer "el Greco", després visitarem Réthimnon, i també el Monestir d'Arkadi, un dels símbols nacionals de Creta, per acabar finalment el dia a la ciutat de Chania o La Canéa, on dormirem les dues nits properes.
- La crónica continua aquí...(05)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada