* La història comença aquí...
Dissabte 9 d'abril
Després de l'aperitiu d'ahir, avui comencem de veritat i a fons, la descoberta del país. Aquesta regió de La Pulla o Puglia ubicada en el lloc popularment dit del "taló de la bota", és el lloc més oriental del país italià, proper a la costa d'Albània i Croàcia (uns 40 kms), i on també la barreja de cultures, algunes de pas, han format una regió molt rica en diversos tipus d'art: (romànic primitiu, greco-bizantí, gòtic-italià, barroc).
Avui iniciem un itinerari cap al nord del país que ens portarà en primer lloc a la ciutat de Trani pel matí, i a la tarda visitarem la ciutat de Lucera.
La ciutat de Trani és coneguda com la perla de la Pulla, amb joies arquitectòniques com la romànica Catedral de Sant Nicola Pellegrino, que veurem en breu, i la fortalesa del Castello Svevo, de l'epoca de l'emperador romà Frederic II.
Iniciem el nostre recorregut pel casc antic de la ciutat i la primera cosa que trobem és l'antiga sinagoga.
Un pel més endavant veiem la porta d'entrada de la Chiesa di Ognissanti
Aquesta bonica església romànica del segle XII fou construïda per l'Ordre dels Templers.
En sortir per un carrer lateral a l'església anem a trobar-nos al port de Trani.
L'església és d'un estil romànic molt bonic amb molts detalls ornamentals que podrem apreciar encara millor en el detall ampliat de la finestra absidial...
Continuant el nostre circuit pel casc antic passem ara per davant del Palazzo Caccetta
Quan tombem pel seu costat lateral i ja la visió d'aquella magnífica torre campanar de 60 metres d'alçada, ens deixa impressionats
La primer cripta és la dedicada a Maria Assumpta, ja que el nom oficial de la catedral és aquest
La tradició i la devoció han fet que la Catedral sigui coneguda més aviat amb el nom popular de Sant Nicola Pellegrino, i aquesta és la seva història*
(*) Nicolau havia nascut a Beòcia. Era pastor i vivia en solitud a la muntanya, dedicat a la pregària i la meditació. Molt devot, va fer vida eremítica i començà a recórrer la regió amb una creu a la mà i dient a tothom la invocació Kirie eleison ("Senyor, tingueu pietat de nosaltres") i cantant himnes i lloances religioses. Això provocà que els altres se'n burlessin o el prenguessin per boig.
Pensà de peregrinar a Roma i s'embarcà per anar-hi, arribant a Òtranto (Pulla). Segons una llegenda popular i inversemblant, la contínua repetició del Kirie eleison va fer que els mariners el llencessin al mar, però així i tot, arribà al port abans que el vaixell. A Òtranto no fou ben rebut, i la seva predicació tampoc no fou entesa a Lecce ni a Tàrent.
Arribà a Trani el 20 de maig de 1094, i hi morí als quinze dies, el 2 de juny. Quan l'entrevistà l'arquebisbe Bisanzio, Nicolau digué que seguia el consell evangèlic que deia que qui volgués seguir Crist, prengués la seva creu i ho fes, i el d'ésser com un nen per entrar al regne dels cels. Es comportava, doncs, com els anomenats "folls per Crist", que actuaven d'una manera sovint titllada de bogeria. La seva simplicitat i ingenuïtat mogué al bisbe a permetre-li la predicació i a què restés a la ciutat.
El dia 23, però, emmalaltí i, al llit d'un home que l'havia acollit a casa, Sabí, rebé nombroses visites que li demanaven pregàries i consell espiritual. Nicolau instruí els visitants i els donà consol, fins que morí el dia 2 de juny, en divendres.
Gaudí ben aviat d'una gran veneració: s'atribuïren miracles a la seva intercessió. En 1098, l'arquebisbe Bisanzio de Trani demanà a un sínode a Roma que Nicolau fos inclòs al catàleg de sants per la seva virtut i els miracles esdevinguts després de mort. Urbà II autoritzà el bisbe a permetre'n el culte; i el bisbe, en tornar a Trani, el canonitzà i erigí una basílica on fou enterrat el sant, actual catedral de San Nicola Pellegrino. La casa on morí és avui la capella de San Nicolino. El 1748, Benet XIV l'incloguè al Martirologi romà.
* * *
Reprenem el fil de la nostra narració, per entrar a l'interior de la nau principal de la Catedral que malauradament, també està "in restauro"
Veiem aquest detall de la seva porta de bronze
Encara ens queden per veure un parell de coses,
La fortalesa del Castello Svevo, que fou edificat en la ciutat de Trani vers el 1233, sota el regnat de l'emperador Romanogermànic Frederic II (*) de Suabia.
I per acabar la visita del matí veiem finalment l'església de sant Giacomo
* * *
Acabada la ruta per la ciutat de Trani, fem camí cap al nostre destí de la tarda, la ciutat de Lucera, però abans cal fer una aturada per dinar, i ho farem en la ruta de Foggia a Lucera, i serà en el Grand Hotel Vigna Nocelli.
La llargada d'aquesta crònica matinal, fa que sigui prudent tancar-la aquí, i la visita a la ciutat de Lucera ho veurem en el proper capítol.
+ La història continua aquí... (03)
