REUS Modernista..(01) + extensió posterior a l'obra pictòrica de Joaquim Mir i la prosa de Marià Manent..(02)

 El 14 de maig del 2022, vam fer una visita a la ciutat de Reus, on sota el guiatge del mestre Joan Alberich, fill de Reus, i de la professora del Departament d'Ensenyament M.Carme Just, ens van fer apreciar tota la riquesa modernista dels edificis de la ciutat, amb el colofó de la visita guiada i comentada a la esplèndida Casa Navàs, de l'arquitecte Lluís Doménech i Montaner, situada al cor de Reus, a la plaça Mercadal, 5.

Avui, 29 d'abril del 2023, hem tornat a Reus, també acompanyats pel mestre Joan Alberich, i amb l'organització de POL viatges, però aquest cop per centrar-nos en una visita més de tipus cultural i artístic, que hem començat visitant el Museu d'Art i Història de la ciutat, que conserva, entre moltes altres coses, obres de Marià Fortuny, (una de les figures més excepcionals de la pintura catalana del segle xix), dels escultors Joan Roig i Solé, de Modest Gené i de Joan Rebull, entre d'altres.

(autoretrat)

(cliqueu aquí) La batalla de Wad-Ras (notícia històrica)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I encara, en la sala del Museu reservada a l'art gòtic, vam trobar algunes obres interessants, si mes no curioses, com aquestes...

Tot seguit, sortint ja del Museu d'Art i Història, en el Raval de Santa Anna, vam trobar aquesta reproducció del Jueu del Raval, en una façana d'un edifici nou

 

 

 

 

 

 

 

            (la figura original)      

Tot seguit anem a visitar el Museu Arqueològic Salvador Vilaseca, on podrem contemplar la col·lecció d'objectes prehistòrics d'en Salvador Vilaseca, que és considerada la millor del sud de Catalunya. 

 

 El Museu ocupa les dependències de l'edifici del que fou la sucursal del Banc d'España a la ciutat (amb visita inclosa a la cambra cuirassada del banc).

 

Que un cop oberta amb els dos panys, veiem que ara contè peces ceràmiques de les excavacions que es van realitzant per la zona.

     Aqui, esquerra

podem veure la 

imatge del dos

panys amb claus     diferents que es    necessiten per        obrir la caixa forta.                                                

 En acabar la visita,

sortint al vestíbul

podem veure aquesta bonica escultura d'en Jaume Plensa, feta d'una sola peça de marbre

Ens dirigim cap al centre a la Plaça d'en Prim, on dinarem al Círcol de Reus, i on ara podem veure la bonica escultura eqüestre del general

I als seus peus la dedicatòria, amb l'escut de la ciutat de Reus, amb la rosa, la figura d'Hèrcules i la Tiara pontificia.

* * *

A la tarda farem una visita monogràfica a l'Institut Pere Mata, una de les obres més celebrades de l'art modernista de Lluís Doménech i Montaner, 1897 -(que va servir de base i de prova per la construcció posterior del Palau de la Música a Barcelona, 1905).

Hi vam visitar el pavelló 6, conegut com "dels Distingits", on eren acollides les persones internes de les famílies més benestants. És el de més valor artístic, per la seva riquesa ornamental, tant exterior com interior, ja que l'arquitecte també s'encarregava del disseny dels detalls interiors. Avui en dia encara es conserva el mobiliari original. (Una autèntica meravella arquitectònica i decorativa, en totes les seves facetes, pintura, marqueteria del mobiliari, vitralls, làmpades, etc.)

L'Edifici fou declarat Bé d'Interès Cultural.

(detalls de ceràmica i escultura)

 

Ho podrem comprovar amb les imatges que adjuntem a continuació... 

(ceràmica decorada pared escala)

 

 

 

 

 

 

 

 

(passadís decorat terra i sostre)

(finestres amb vitralls decorats)

(detall del vitrall)

(detall de pared cantonera)

 

(detalls de la marqueteria en mobles)

(sostre sala d'estar)

("De nou lluirá" - detall central sostre)

(làmpada del menjador de les taronges)

(dos detalls més de laterals del sostre)

(un arrambador també decorat amb taronges)

(les taronges omnipresents a tot arreu)

(un altre bonic vitrall)

(detall d'un angle del sostre)

(la magnífica sala d'estar i de jocs)

Crec que la mostra ha estat prou significativa per poder apreciar arreu la riquesa de la decoració d'aquest impressionant edifici dedicat a cuidar les persones malaltes per que trobessin un ambient agradable i relaxant.

Com a colofó divertit, i un pel picantet, posem aquesta darrera imatge que dóna una idea completa de fins a quin extrem l'arquitecte va buscar el mínim detall possible en l'utensili més humil, per també decorar-lo amb delicadesa..!! 

Realment sorprenent...

 * * *

Demà, diumenge 30 d'abril, ens desplaçarem fins a la vila de l'Aleixar per trobar-nos amb la professora Fina Anglès que ens guiarà a fer un "passeig amb els sentits", tot resseguint la ruta Mir - Manent.

Així podrem recórrer els llocs pintats per Joaquim Mir i descrits per Marià Manent, i gaudir de la natura i del paisatge, combinant les reproduccions dels quadres del pintor, amb la lectura de fragments de l'obra de Manent.

Però tot això o veurem en el proper capítol d'aquesta crònica, aquí (02).

 

* *

Descoberta del Renaixement Català: Monuments del Sud de Catalunya (2a. part)

- La crònica comença aquí...  

El mateix diumenge 19 de març, festivitat de sant Josep, reprenem la ruta per conèixer més mostres de l'arquitectura renaixentista del nostre país.

La primera parada la fem a la localitat de Riudoms (Baix Camp). On anem directament a la plaça major per contemplar la façana de l'església parroquial de sant Jaume, construïda entre el 1606 i 1617. Podem contemplar la seva façana amb fornícules buides, fet que palesa la influència del renaixement italià. No poguérem visitar l'interior perquè estava "in restauro"...

A la mateixa plaça hi ha una escultura en bronze d'Antoni Gaudí, ja que es considera que va néixer aquí mateix, al Mas de la Calderera...

El Mas de la Calderera és una casa de camp situada al terme municipal de Riudoms, coneguda pel fet d'haver estat el possible lloc de naixement de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i Cornet segons alguns dels seus biògrafs i segons la tradició oral del poble de Riudoms, encara que aquest honor està disputat amb la ciutat de Reus. El 1993 fou declarat Bé Cultural d'Interès Local. 

 

 Tot seguit ens desplacem fins a la localitat de Cornudella de Montsant (Priorat), on anem a visitar l'església renaixentista de Santa Maria, amb dos campanars bessons.

Fou bastida entre el 1599 i 1627, sota la direcció de l'arquitecte Pere Blai (sí, altre cop el mateix que construí el palau de la Generalitat).

Al seu interior veurem coses interessants com aquestes pintures al sostre i els laterals del presbiteri, de Fra Juncosa, (considerat el representant més important de l'escola pictòrica d'EscalaDei).

 

I també un mural amb totes les ermites de la zona

 i entre elles destaquem aquesta de Fra Guerau, que vam visitar nosaltres fa molts i molts anys, que tenia un accés força complicat a través d'un pont penjat molt fràgil.

 També es destacable la bonica imatge de la Verge d'estil gòtic

I una magnífica talla de Crist policromada 

Com a fet arquitectònic interessant cal destacar el doble cor d'aquesta església, poc freqüent en altres esglésies.

 

* * *

La tercera i última etapa del dia ens porta fins a Ulldemolins (Priorat).

Però abans d'entrar al poble per visitar l'església, ens enfilem muntanya amunt per conèixer l'ermita de Sta. Magdalena.

Hi pujarem per una llarga escalinata

Ja som davant l'ermita

Es tracta d'una versió simplificada i reduïda de la parròquia de sant Jaume del mateix arquitecte, Jaume Amigó, que veurem després dins el poble.

L'Ermita de Santa Magdalena: coneguda com la catedral del Montsant. Va ser fundada l'any 1558 per fra Llorenç Julià, ermità que excavà i visqué a la cova que va de la cripta al davant de la font de la plaça. També hi són presents unes interessants pintures murals de Josep Juncosa que daten del 1662. 

 * *

Aquí tenim la façana principal de l'església renaixentista de Sant Jaume d'Ulldemolins.

De l'arquitecte Jaume Amigó, fill d'Ulldemolins i rector de Tivissa.

Va ser bastida entre el 1584 i 1590. És declarada monument històrico-artístic des del 1981.

Un detall del curiós campanar amb una base de forma octogonal i cilíndrica en la part superior coronada d'una cúpula.

I una curiosa i sorprenent decoració interior d'estil ortodox-bizantí, de factura recent, per l'artista Juan Echenique. Pel que sembla un gran aimant d'aquest estil de pintura, i ens ha deixat també la mostra de dues belles icones...

A l'interior de l'església observem també un fantàstic orgue en un lateral,

 i el bonic vitrall de l'ull de bou damunt del cor amb la imatge de l'apòstol sant Jaume, patró de l'església.

Finalment a l'exterior donem un cop d'ull a l'entorn per acabar d'apreciar tots els detalls d'aquest interessant edifici renaixentista del segle XVI.

Bonic rellotge de sol datat el 1789

L'últim detall de la façana  central, que veiem ja un xic deteriorada pel pas inexorable dels gairebé 500 anys.

 

* * *

Comentar que vam aprofitar la nostra estada a Ulldemolins per dinar i tastar l'especialitat del lloc, la famosa "Truita amb suc".

 

De la web de l'Ajuntament he tret aquesta informació:

Un any més, la celebració de la Diada Gastronòmica de la Truita amb Suc d’Ulldemolins ha estat un èxit d’organització, funcionament i coordinació. I ja en van 42 edicions! Això ha estat possible gràcies a la suma d’esforços de molts actors, especialment de la gent de les entitats locals. Amb el treball de tothom, hem tornat a demostrar que la Diada Gastronòmica de la Truita amb Suc d’Ulldemolins és una festa viva i un referent del territori, i les persones que en formen part són indispensables en la celebració.

"Cada terra fa sa guerra"... i nosaltres hem estat contents de poder tastar aquesta especialitat que us recomano si viatgeu per la zona.

* * *

Aquesta ha estat una bona culminació dels dos dies de viatjar per aquestes terres del Baix Camp i el Priorat, a la recerca d'aquests interessants monuments del renaixement català. Gràcies, també una vegada més, a la proposta i bona organització dels amics de POL viatges.

Hem descobert monuments i paisatges que ens han omplert de goig la vista i els sentits.

- Fi de la crònica.                        * * *