Pel SOLSONÈS, a la recerca del seu Patrimoni... (05)

   ✒ La crònica de la sortida comença aquí...

 diumenge 3, últim dia de la nostra estada per aquestes terres del Solsonès, visitarem el turó de Castellvell sobre la ciutat de Solsona, on es troben vestigis dels ibers, també veurem el santuari de la Mare de Déu del Remei. Baixarem al Pou de Gel, i acabarem la jornada recorrent les diverses sales del Museu Diocesà i Comarcal.

Som-hi..!!

A primera hora ens enfilem fins al cim del turó de CASTELLVELL, situat a 130 metres per sobre de la ciutat, on queden restes del castell, 

    (restes de la Torre d'homenatge)

i per un corriol de muntanya arribem fins un replà, a la zona més alta del turó, on es poden veure restes de les sitjes que utilitzaven els ibers per guardar el gra, així com també restes dels murs d'algun castell o fortificació...

 

Des d'aquest indret també tenim una bona vista sobre la ciutat de Solsona 

 

 També amb un bon zoom, podem gaudir de la visió del Pedraforca

Al damunt de les restes de castells medievals, a posteriori es va construir un notable edifici d'estructura gòtica, que a romàs obert al culte com a Santuari de la Mare de Déu del Remei.

(la nau gòtica)

(la imatge)

* * *

És hora de tornar a la ciutat, i baixem per dirigir-nos a visitar el famós Pou de Gel

Un element del patrimoni de la ciutat magníficament restaurat, tota una estructura de planta circular coberta amb una cúpula, 

que servia per emmagatzemar el gel obtingut del riu Negre o del forat de la Bòfia. S'utilitzà des del segle XVII al XIX.

Durant la visita descobrirem com funcionava la producció, emmagatzematge i comercialització del gel fa més de 200 anys.

* *

Finalitzarem la nostra visita matinal al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, que com podrem constatar circulant per les diverses sales, conté obres de tots els períodes històrics, des de la prehistòria fins a l'època contemporània, amb diverses col·leccions de patrimoni historicoartístic pluridisciplinàries procedents de les comarques que integren el Bisbat de Solsona.

(veiem alguns exemples...)

(la primera d'elles, una de les pintures originals i més famoses de l'església de Sant Quirze de Pedret, del municipi de Cercs -Berguedà)

Sarcòfag de Hug de Copons, procedent de Sant Julià del Llor (Segarra), atribuït a Pere Moragues, s. XIV. 

(i encara podem veure altres petites meravelles)

* * *

Acabem aquí aquesta visita amb un bany d'art... i seguidament ens traslladem a l'hotel per fer el dinar de comiat, i després, autocar, carretera i manta... i cap a Barcelona.

* *

Ara sí posem aquí, amb aquest capítol (05) el punt i final a aquesta crònica del Temps de Tardor, a la recerca i descoberta del Patrimoni del Solsonès.

* * *

I un agraïment a tots els que heu tingut el gust i la paciència de llegir-ho. 

 

 

Pel SOLSONÈS, a la recerca del seu Patrimoni... (04)

  ✒ La crònica de la sortida comença aquí...

A mitja tarda arribem a la vista del conjunt de Sant Esteve d'Olius  

És un conjunt format pel camp de sitges del període dels ibers, la preciosa església de sant Esteve, i la seva cripta, que veurem...

(l'absis)

 

(la nau interior)

(l'altar elevat per damunt la cripta)

La cripta, d'estil romànic llombard, de la segona meitat del s.XI

(extraordinari treball de les voltes fetes amb pedres)

Al mig de la nau central del temple, en una paret lateral hi ha la imatge de sant Galderich, 

considerat el veritable patró dels pagesos catalans. Avui, encara és venerat pels pagesos del Pirineu i la Catalunya Nord.

 

* *

Sortint del temple anem ara a fer una altra visita interessant, el Cementiri modernista.

 

Una obra única i singular, dissenyada per l'arquitecte Bernardí Martorell el 1916. 

 

Cementiri construït l'any 1916 aprofitant unes grans roques, que és on hi ha les tombes. La façana és de pedra picada, formant un arc en punta, al centre del qual hi ha una creu de pedra. La porta és de ferro forjat. A l'interior hi ha una petita capella, feta també de pedra picada i repartides per diversos punts, creus i escultures de pedra del més pur estil gaudinià. Les tombes estan excavades a la mateixa roca. (veurem alguns exemples...) 

 

(sepultura a terra i ben guarnida)

 

* * *

Seguidament ens aproparem al Santuari del Miracle, de Riner, monestir benedictí depenent de Montserrat, on podrem admirar la restauració feta del gran retaule de l'església, una de les joies barroques més impressionants de casa nostra, obra de l'escultor Carles Morató, de l'últim quart del s.XVIII. 

 

La primera impressió és la de la grandiositat del retaule

I ara veiem algunes parts concretes... començant per les enormes figures dels sants que hi ha a dreta i esquerra

(a l'esquerra: sant Esteve, sant Ramon, i Sant Josep)

(a la dreta: sant Joan Baptista, sant Pere, i sant Tomàs)

Em el centre del retaule, a la part superior del cambril, la imatge de Santa Maria del Miracle    

(o marededeu petita)

i una mica per sota, hi ha representada la imatge que van veure en Celdoni i en Jaumet, els dos nens pastors, la de l'aparició, rodejada dels infants i de les ovelles del ramat... 

 

Finalment, presidint tot el retaule, la imatge de l'Esperit Sant

(un preciós Crist barroc. al mig del retaule)

 

(i finalment, la data de construcció d'aquesta meravella)

Segons ens comentà el guia, durant la Guerra civil, hi va haver el perill cert de que fos destruït o cremat, i aleshores la gent del poble van construir un gran mur pantalla al davant, el van emparedar, per tal que els probables destructors no trobessin cap símbol religiós que pugessin cremar...

 

* *

Abans de marxar, entrem encara a la Capella del Santíssim per veure també el seu interessant retaule del s.XVI

El retaule de la capella del Santíssim del Santuari del Miracle és un retaule d'estil gòtic-renaixentista de l'any 1530, l'autoria del qual ha estat atribuïda al pintor portuguès instal·lat a Barcelona Pere Nunyes.

 

* * * 

Acabem aquí aquesta extensa jornada.

Demà, diumenge 3, últim dia de la nostra estada per aquestes terres del Solsonès, visitarem el turó de Castellvell sobre la ciutat de Solsona, on es troben vestigis dels ibers, també veurem el santuari de la Mare de Déu del Remei. Baixarem al Pou de Gel, i acabarem la jornada recorrent les diverses sales del Museu Diocesà i Comarcal.

Però tot això, com és habitual, ho veurem en el proper capítol d'aquesta crònica..!!  

 ✒ La crònica continuarà aquí...(05)