Feia segles que no havíem trepitjat la Vall de Núria...
Fou gràcies al fet de rebre notícies d'una bona amiga nostre que passava uns dies a la Vall, que ens van agafar ganes també de provar-ho. I, dit-i-fet, vam reservar uns dies a l'hotel i el passat dilluns 22/07 vam arribar a la Vall amb el bonic i eficaç cremallera.
Vam arribar just al migdia i després de dinar, en la primera tarda disponible ens vam dedicar a passejar pels voltants i fer el primer contacte amb l'entorn més proper al santuari.
Fem una primera caminada pels voltants...
i ens arribem fins a l'embarcador.
Davant nostre tenim la carena de muntanya que ens portaria a la dreta fins al conegut punt del Coll de Noucreus (2796 mts.), punt d'inici de la bonica travessa fins al pic de l'Infern, el pic del Bastiments, i el refugi d'Ull de Ter... (que ja vam fer quan érem joves, fa molts i molts anys)...
Veiem també l'estació de sortida del petit i original telefèric amb cabines dobles.
.jpeg)
Llegim aquí sota un text sobre la tradició...
Dins l'ermita a l'esquerra, en una petita fornícula podem veure aquesta imatge, i també la seva interessant història
Acabem aquest primer contacte veient com la natura està esplèndida en aquestes dates de l'any...
Que més podem fer aquests dies a l'entorn de Núria?... La seva situació envoltada de grans cims no permet fer altra cosa que, o bé passejades a l'entorn del santuari, la volta al llac, enfilar-se amb el telefèric fins a l'alberg del pic de l'Àliga, o excursions més exigents per assolir els cims que ens envolten, com el Puigmal (2913m.), pic de Finestrelles, pic d'Eina, el Coll de Noucreus, etc. Son excursions molt exigents que requereixen tenir les cames i els pulmons ben forts, i que nosaltres ja vam fer a la nostra joventut (anys 60), però que ara, superats els vuitanta anys de vida... no ens podem ni plantejar (ens queden, però, els grans records i les vivències de les excursions viscudes).
El segon matí de la nostra estada aquí, ens plantegem agafar el telefèric i arribar-nos a conèixer l'entorn de l'alberg del pic de l'Àliga i observar tot allò que podem veure des d'aquell punt privilegiat...
La primera constatació és trobar-nos un grup de nois d'algun agrupament escolta, carregats amb unes motxilles enormes, que emprenien el costerut camí cap al refugi de Coma-de-vaca
Mentre faig la foto per veure com s'allargassa la corrua dels nois camí amunt...
observo que aquí mateix, al començament del camí hi ha un pal amb una bandera independentista mig recargolada o mig trencada, però que té una història que podrem llegir en la placa que té instal·lada al peu del pal
el retol ens indica el camí cap el cim del Torreneules i Pic de l'àliga
Des d'aquest mirador tenim grans horitzons i vistes cap al nord, Puigmal i Pic d'eina, i també cap el sud
També uns vaques tranquil·les pasturen per aquí
(aquesta foto que em va fer la Marta, em va inspirar per actualitzar la foto de portada del meu Blog, que feia temps mostrava un aspecte hivernal, la de l'ascensió des de Chamonix a l'Aiguille du Midi (3842 mts.) al mes de juny del 2022-cliqueu a l'enllaç).
Arriba l'hora de deixar aquest indret i agafar el telefèric de baixada cap a Núria
vam tenir temps de poder escoltar el carrilló del santuari que a les 12h en punt toca les hores i després fa la melodia de la cançó de la Verge de Núria...
(podeu escoltar un fragment en aquest video)
Verge de la Vall de Núria, voltada de soledats,
que immòbil en la foscúria i en vostres vestits daurats,
oïu l'eterna cantúria del vent i les tempestats.
Verge de la Vall de Núria, a Vos vénen les ciutats ...
Un cop escoltada la melodia del carrilló, vam creure oportú aprofitar l'estona abans de dinar per visitar el santuari.
un bon detall de la imatge romànica s.XII
Retaule de sant Gil al cambril.
* *
Ha estat una bonica experiència la d'aquest matí...
* * *
La propera sortida que farem una de les tardes que estem aquí serà la de fer la volta al llac, d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra, tant se val...
Vam decidir, doncs, començar pel camí de l'esquerra que surt just al costat del torrent que desemboca aigües al llac per aquest costat, camí que discorre paral·lel a la via del cremallera.
trobem el túnel de sortida i d'arribada del cremallera que fa una mica de corba, és aquell tunel que quan surt el cremallera i ja es té la visió completa del santuari, fa sonar un xiulet molt estrident que ressona per tota la vall.
amb el neret ja florit, i aquests bonics plomalls...
i una mica més endavant, en un petit replà del camí, que fa de mirador, aquesta magnífica panoràmica.
que fa de contenció i desaigüe del llac.
Des d'aquest punt es té una visió magnífica del conjunt del santuari,
amb un bonic efecte mirall...
Seguim caminant, ara ja de retorn, pel camí de la nostra esquerra fins que trobem un rètol i un panell informatiu molt interessant
I el panell informatiu ens mostra l'explicació sencera d'aquest camí
com podrem veure ara una mica ampliat
* *
Aquesta volta al llac, que és una de les activitats més atractives de les que podeu fer aquí, la vam tornar a fer una altre dia a la tarda, amb unes llums i colors diferents i canviants.
* *
I ara, tal comentava al principi, sobre les diverses possibilitats que es podien fer aquests dies a l'entorn de Núria, recordeu?... doncs comentaré breument una de les passejades que vam fer el matí del segon dia i de bon matí, amb una fresqueta considerable, estàvem tant sols a 8/10 graus, i ens vam enfilar per un camí ben fressat a trobar la sortida de la vall com si tinguéssim la intenció d'enfilar-nos per la forta pendent fins arribar al famós Coll del Noucreus.
En aquest moment de la foto que estic a punt de travessar el pont, pensava en el meu interior de com m'agradaria tornar-ho a provar, començar a caminar amb calma i enfrontar la costeruda pujada fins al Coll, però també pensava que això ja ho vaig fer fa molts anys, i que ara als meus 83 seria una imprudència i pràcticament impossible amb les meves condicions físiques. Ja ho vaig fer, quan tocava, i encara conservo aquells bells records i experiències de la muntanya, com la d'una tempesta que ens va agafar al mig del Coll de la marrana, amb aigua a dojo, i llamps, trons i pedregada..!! i fins i tot una petita nevada en ple mes de juny de 1960
La petita sortida matinal amb la fresqueta que feia, ens va servir també per veure com d'ufanosa estava la natura ens aquests dies de juliol, tot al voltant nostre...
* * *
Ara sí que poso punt i final a aquesta crònica, però no abans de recomanar-vos una estada en aquest meravellós indret de natura, i també comentar-vos que l'estada a l'Hotel Vall de Núria, força confortable, ens ha permès descobrir en una de les sales d'estar tota una bona informació sobre la història de com es va gestar aquí el famós Estatut de Núria de l'any 1932, en plena República espanyola.
Us deixo aquí l'enllaç al Bloc de la meva dona Marta Todoreh (aquí), qui ha fet una descripció detallada de tot el que es pot veure i consultar en aquesta sala de l'hotel. Val molt la pena, no us ho perdeu..!!
* * *
Crònica dels dies 22 a 26 de juny 2024, a la Vall de Núria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada