divendres, 30 d’octubre del 2009

TÜRKIYE vs. Catalunya

Ahir tot just vam arribar del nostre darrer viatge, aquest cop a Turquia. Precisament ahir, 29 d'octubre, se celebrava la Festa nacional, el 86è. aniversari de la declaració del país com a República Democràtica, l'any 1923. La República de Turquía fou fundada en aquesta data, i Kemal escollit com a primer president. Era com ara el nostre onze de setembre, i la quantitat de banderes turques penjades al edificis públics, i balcons, algunes d'elles de grans dimensions, feien goig de veritat. No n'hi ha pas tantes a casa nostra el dia de la nostra Diada. Moltes d'elles portaven la cara de l'home que va impulsar la gran reforma a Turquia, en Mustafa Kemal Atatürk. Per qui, val a dir, hi tenen una autèntica veneració.


Quan hom visita un nou país, tan diferent al nostre, sempre té la temptació de fer comparacions, i aquest cop vaig sentir una gran enveja pels motius que ara explicaré. Una de les visites capdals que vam fer va ser al mausoleu del primer president de la República Turca, Mustafa Kemal "Atatürk" ubicat a Ankara, la capital. Allà en una magnífica exposició sobre la història del país, vam poder llegir algunes de las frases del seu ideari, del polític que amb una visió de futur admirable, i amb un coratge exemplar, va ser capaç de transformar un país de Califes, en un país democràtic, modern, laic i lliure.

Hom va sentir una gran enveja pensant en Catalunya..., tant de bo poguéssim algun dia nosaltres tenir un gran nacionalista com "Atatürk" qui amb una gran valentia, amb una gran coherència, i sense pors, va ser capaç de transformar el país i, alliberant-lo del jou islamista, llençar-lo cap al futur esplendorós que té ara.

Poques vegades i molt de tant en tant, surten personatges de gran categoria com aquest. Això és el que necessitaríem nosaltres com a nació, un autèntic lider capaç d'impulsar una reforma, un canvi de mentalitat i amb gran valentia, impulsar el país cap endavant per assolir fites que fins ara ens semblen llunyanes i un xic utòpiques.


I per il·lustrar tot el que estic argumentant, vegeu aquí alguns dels pensaments del seu ideari polític, que tant de bo, nosaltres o els nostres polítics, ai las !!, fossin capaços d'assimilar i d'implantar també a Catalunya.

Al peu de l'escalinata que dona accés al mausoleu d'Atatürk, hi ha gravada en pedra una sola frase que resumeix en quatre paraules la clau de volta del seu ideari polític i norma fonamental del país


"La soberania incondicionalment pertany a la nació"

Així de simple, així de clara, i així de contundent... ¿Oi que ens estalviaríem moltes discusions estèrils sobre referendums i consultes, si això ho apliquéssim al nostre país?

La segona afirmació que fa Atatürk i que em va captar l'atenció pensant sempre en la nostra tant discutida Nació, fou aquesta:

"La plena independència solament és possible amb independència econòmica"

La frase és d'una claredat tant meridiana que no cal interpretacions.
Nosaltres hem perdut anys fent filigranes i encara estem desfullant la margarida del nostre discutit i retallat finançament. Quina vergonya...!!!

Seguim amb altres sentències del senyor Atatürk sobre la llengua, un altre dels nostres cavalls de batalla:

"El poble que diu pertànyer a la nació turca, ha de parlar certament el turc abans que qualsevol altre cosa"

"La llengua turca és una de les més riques i s'hauria de desenvolupar amb total coneixement"

I nosaltres hem de lluitar constantment contra les mentalitats intolerants i ignorants que contínuament ens posen pals a les rodes per motius lingüístics. Quina misèria...!!!

Seguim encara amb més pensaments d'aquest gran estadista Mustafa Kemal:

"L'autèntica base de la República Turca és la cultura"

Ho tenim clar aquí?. Ho tenen clar a les Espanyes?...

I per acabar, una altre pensament i frase lapidària del senyor Atatürk:

"La ciència i la tecnologia són les veritables guies per a qualsevol cosa en el món, per la civilització, per la vida, i per l'èxit"

Calen més explicacions, oi que no?...

* * *
Després de tot això que acabeu de llegir, no us estranyarà que hagi dit al principi que aquesta fou una de les visites capdals que vam fer a Turquia. A mi em va impressionar la claredat de les idees del senyor Atatürk, i vaig sentir realment, una sana enveja.

Si mai m'hagués d'exiliar, Déu no ho vulgui, ja sé on anirira a viure. En aquest bell país mediterrani, profundament nacionalista, com hem pogut comprovar aquests dies, bressol de la nostra cultura greco-romana, creuament de cultures, i que respecta i té com a ideari principal tots aquests principis, precisament aquells que el nostre maldestre i primari govern espanyol, no és capaç ni d'assimilar, ni de respectar.


* * *

En dies successius aniré penjant posts amb la crònica d'aquest viatge com acostumo a fer darrerament. Turquia té molta història i moltes belleses a contemplar.





5 comentaris:

Joan Antoni ha dit...

La dinàmica històrica és diferent en cada lloc. El naixement de l'actual República Turca és el resultat de la derrota de l'Imperi Otomà en la 1a Guerra Mundial, guerra que tanca les restes de l'organització de l'Antic Règim, (desaparició de l'Imperi Austro-Húngar i també Alemany) i la fundació de noves repúbliques a Europa. Espanya no va intervenir ni en la 1a ni en la 2a, serà per això que no ha pogut consolidar un projecte republicà?

kweilan ha dit...

Benvinguts! Un apunt molt interessant que mereix una segona lectura. És un país que m'agradaria visitar i que tinc pendent.

Marta ha dit...

És magnífic l'ideari de l'Atatürk, però la transformació de Turquia com a República no van ser flors i violes. Va costar també moltes vides humanes. Nosaltres al segle XVII ja varem tenir un Pau Claris, al XIX Estanislau Figueras i al XX Macià i Companys, i com vam acabar?. A veure si al segle XXI tenim més sort.

En quan a l'exili, que vols que et digui,ja varem veure com van sorgint altra vegada les mesquites entre els nous barris degut al tomb islamista que hi ha en el govern turc actualment. No seria el meu destí preferent.

Salvador ha dit...

És evident, Marta, que de moment no tinc cap intenció d'exiliar-me, i espero no haver-ho de fer mai, encara que el nostre país no dona gaires alegries ni motius per estar-ne content, però d'això a exiliar-se hi ha una bona distància.
Amb tot, la primera impressió que vaig tenir allà dalt del mausoleu, llegint l'ideari de l'Atatürk, va ser aquest sentiment d'enveja envers els turcs, i de indignació de veure que aquells principis tan clars i evidents no es poguessin aplicar amb normalitat al nostre país. I de moment, tal com van les coses, encara trigarem molts anys a poder-ho fer. Tant de bo m'equivoqui.

El segon aspecte és que, evidentment, cap procés d'aquests no és perfecte i segur que va tenir els seus punts foscos i dolorosos, però actualment, tal com ens deia el nostre guia en Haluk, estan superats, que no vol dir oblidats, i la gent viu en llibertat democràtica i republicana. L'islamisme repunta, certament, però tant de bo tots els països islamistes fossin tan oberts com ho és Turquia i amb les normes de convivència democràica que tenen. Esperem que no tornin a perdre mai la seva llibertat i laicitat...

Unknown ha dit...

Hola Salvador,
coincidim, sí, en l'admiració envers el personatge. Jo no vaig visitar Ankara, i per tant tampoc el mausoleu. Com tot personatge carismàtic té punts foscos i punts clars.
Jo, més que destacar el seu patriotisme em vaig fixar en altres punts: el seu republicanisme, fent fora la monarquia, la seva laicitat, la seva tria per un estat on les creences no dominin l'espai públic, la seva profunda i impresssionant modernització del país. Potser tot això no s'explicaria sense el patriotisme, però tan sols per aquests punts ja m'empeny a admirar-lo.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin