ANATÒLIA - KONYA - la Ruta de la seda... (16)

• La crònica del viatge comença aquí...

Avui ens disposem a travessar un part de la immensa plana Anatòlica.

Partim de Nevsehir mentre diem adéu a Uçhisar, i contemplem per darrera vegada els sorprenents paisatges i habitatges troglodítics de la Capadòcia.

Però abans d'emprendre la ruta, fem una breu parada a Avanos per conèixer un obrador de catifes. On ens expliquen l'interessant procès per obtenir els fils de seda dels capolls, i visitem els tallers i l'exposició.

Veiem com les teixidores, amb una paciència infinita, van teixint aquestes meravelloses catifes

i fan autèntiques filigranes...


La bellesa d'algunes catifes ens impressiona, són d'una gran qualitat, i el preu també ens impressiona, no en comprarem cap, evident, però això no ens priva d'admirar els dissenys preciosos d'alguns exemplars. Veiem-los...

i aquí una autèntica filigrana, gairebé una peça de museu...

Seguim després fins al centre del poble d'Avanos, famós pels seus obradors de ceràmica...,

i passegem pel centre i al costat del riu mentre fem unes fotos del lloc,

observem el tarannà de la gent i la peculiar manera de vestir de les senyores, especialment de les més grans.

Acabada la visita, agafem ja la carretera i enfilem cap a Konya per travessar la immensa meseta.

(endavant Doan, carretera i manta...)

El nucli principal de Turquia està constituït per la meseta anatòlica, que ocupa tota la part central de la península amb una altitud mitjana de 800 a 1000 mtrs.

El nostre destí d'avui era arribar a la ciutat de Konya, però abans durant el llarg trajecte travessant estepes i grans extensions de cultius de cereals (Turquia és un dels grans productors de blat del món), a través del que antigament era coneguda com la famosa "Ruta de la seda", ens vam aturar per conèixer un dels famosos Caravanserais, les fondes o posades d'aquells temps, on reposaven i feien nit els homes i els animals que venien de l'orient amb les mercaderies, robes, sedes, espècies, etc.

El caravanserai Sultanhani de l'època selèucida, que vam veure, és un dels més bonics de Turquia, construït el 1229.

Es troba a mig camí entre Aksaray i Konya, i està format per un gran pati rodejat de pòrtics o habitacions, i en el centre hi ha una petita mesquita.

Al fons del pati hi ha una enorme sala de cinc naus amb una gran volta, sembla gairebé com una catedral, on es guardaven els animals i els carruatges amb les mercaderies...

Sorpren realment aquesta magnífica estructura.

Exteriorment és com una fortalesa, estructura necessària a l'època per protegir-se dels bandolers i dels robatoris

Continuem la nostra ruta cap a Konya on arribem a l'hora de dinar i ho fem també en un antic caravanserai, ara reconvertit en restaurant pel descans d'uns altres "animals", aquest cop racionals i turistes...

Acabat el dinar anem a visitar el Monestir de Mevlâna, un dels llocs més importants del misticisme islàmic.
Fou construït en el segle XIII per Jalal ad-Din Rumi, fundador de l'ordre dels dervixos giròvags o Mevleví.

A Konya se la considera com a ciutat santa, per ser un dels pilars del sufisme.
Tot aquest complex impressiona per la riquesa de la ornamentació, la qualitat dels objectes exposats, i pel valor dels documents que il·lustren la vida de Mevlâna.
Des d'internet hem pogut agafar un parell d'imatges del seu interior que no es pot retratar de cap manera.

(la riquíssima tomba del mestre...)

(i un manuscrit de l'obra de Mevlâna)

Aquest Monestir, museu i mausoleu, anomenat també "el llindar de la presència", fou la casa mare de tots els monestirs fundats a Anatòlia, Egipte i Siria per l'ordre dels dervixos giròvags, que van ser dissolts el 1925 per Atatürk.
La seva màxima autoritat, el Çelebi Efendi, posseïa el privilegi d'entregar l'espasa al sultà que ascendia al tron

La ciutat de Konya té uns orígens antiquíssims. S'han trobat restes de l'Edad Calcolítica, corresponents al III mileni a.C.
Quan els apòstols Pau i Bernabé foren expulsats d'Antioquia de Pisidia, es van refugiar a Claudiconium (nom assumit per la ciutat en honor a l'emperador Claudi), on van exercir la seva predicació entre els anys 47 i 53 d.C. Després de convertir-se en seu episcopal va prendre el nom de Ikonium

Abans de marxar veiem encara el petit cementiri on reposen les restes d'alguns dervixos i en les làpides podem observar la forma dels seus barrets rituals...

A tocar del monestir es troba la Selimiye Camii, una mesquita construïda entre 1512-1520 per Selim II, que és el monument otomà més bell de la ciutat de Konya.

Després d'un breu passeig pel centre de la ciutat, ens recull l'autocar per portar-nos a l'hotel Rixos situat a les afores de la ciutat.

Força espectacular i no pot amagar que estem al mateix cor de la tradició dels dervixos giròvags..., els trobem fins i tot a la porta de l'hotel.

* * *
Acabem aquí un altre dia complert del nostre itinerari per Turquia. Demà ens dirigirem cap a Antalya, important centre de la costa mediterrània.

• La crònica del viatge continua aquí (17)...