Encarem el nou Any 2010...

Ja acabem de deixar enrera les festes de Nadal, Any nou i Reis, i ara hem de començar a mirar endavant, que tenim molta feina a fer.

Si, ara si que no hi ha excuses per encarar definitivament aquest nou any 2010 (el twenty-ten) que diuen els americans.

I l'encarem d'una manera ben freda i congelada..., tenim mig país o més de mig sota la neu, i segons ens diuen el fred més rigorós encara ha d'arribar...

Malgrat això hem de fer camí..., un llarg camí...

Un any que es presenta ple d'incerteses, ple de reptes per superar.

La crisi apreta de valent i molta gent pot arribar a sentir-se desesperada...

Ens hem de preparar per una llarga travessia del desert...

La natura ens regala espectacles sorprenents,
aliena a les nostres preocupacions i als nostres neguits.

Els animals, benaurats, no noten la crisi,

però ells estan a les nostres mans si no rectifiquem els nostres mals costums i ens anem carregant aquest magnífic planeta que tenim.

(aquesta formosa guineu, "zorro" és la meva mascota preferida, no en va és el meu àlies "el sorro")

* *

A nivell de país també ens espera un any "mogudet"... la societat civil sembla que va passant a prendre la iniciativa en moltes qüestions molt abans que els polítics reaccionin, tancats com estan en la seva mirada curta sense perspectiva de futur,

sempre només pensant en com guanyar les properes eleccions, i no en com fer sortir el país de la crisi, i en com fer-se valer davant les injustícies i el menyspreu d'aquells que ens volen uniformats, encasillats, i espanyolitzats...

* *

I nosaltres, després d'uns dies de desconnexió del món blocaire, tornem a l'activitat amb la mateixa il·lusió amb que ho vam aparcar a final d'any.

L'any passat per nosaltres va ser un any molt intens, especialment a nivell de bellugar-nos i d'anar amunt i avall. Els qui em seguiu habitualment -que heu superat ja les 30.000 visites- ja ho heu pogut comprovar. Tothom ens deia que no paràvem quiets.

Aquest any ens hem proposat que sigui un any més tranquil i reposat, no en va van caient els anys a sobre i ens hem de cuidar i controlar...

Malgrat això, l'any 2009 em va quedar un post per penjar, el del nostre darrer viatge de l'any que aquest cop ens portà una altra vegada a terres del magreb, a TUNISIA.

A partir d'avui, doncs, aniré penjant la crònica d'aquest darrer viatge, que ens portà a conèixer de dalt a baix aquest nou país de Tunisia (vegeu aquí)..., i així no perdo l'hàbit.

En vuit dies de viatge vam recòrrer bona part del país: de Barcelona a Hammamet, i després vam conèixer Sousse, Monastir, l'anfiteatre del Jem, Sfax, l'illa de Gerba, Matmata, Douz i, travessant l'enorme llac salat de Chott el Jerid, fins a Tozeur, ja a tocar del desert del Sahara

-el gran Erg oriental-, Nefta i el seu immens oasi, i l'oasi de muntanya de Chebika, les runes de l'antiga ciutat romana de Sbeïtla, la ciutat santa de Kairouan amb la seva gran mesquita, i finalment la ciutat de Tunis, les runes de la històrica Cartago

i el bonic poble de Sidi Bou Said,
per acabar altre cop a Hamammet visitant la seva medina.

Un altre bona experiència que ens ha permès conèixer una mica un dels països més oberts del magreb i del món musulmà. A poc a poc us ho aniré explicant (vegeu)

* * *