- La crònica del viatge comença aquí...
Avui, cinquè dia de la nostra estada a Tunisia, hem de fer un llarg camí.Deixarem Tozeur, a la zona de deserts i oasis per creuar mig país i passant per la ciutat Santa de Kairouan, arribar altre cop fins a la costa mediterrània, a Hammamet, d'on vam sortir el primer dia...
Vam sortir molt de matí, negra nit, ja que l'itinerari era llarg, i després d'una breu aturada a la ciutat de Gafsa, per prendre un cafè, seguírem la ruta fins arribar a la important ciutat arqueològica de Sbeïtla.
(feia un aire fred força notable quan començàrem la visita)
(un raig de sol ens permet veure les runes del que fou l'esglèsia de Servus)
(aquí veiem una casa-fortalesa de l'època bizantina)
(i la magnífica calçada romana que ens condueix cap al centre)
(i aquí la gran cisterna que abastia a la població de Sbeïtla)
L'arc de triomf que permet accedir al fòrum porta una dedicatòria a Antoní Pius datada el 139 i es conegut com la Porta d'Antoní,
El fòrum és dels millors conservats amb un gran espai obert pavimentat de 60 x 70 metres, estava emmurallat amb una alçada de 4 m. i abraçava el Capitoli i altres edificacions i comerços.
El capitoli es el monument més important i ben conservat. Està format per tres temples que de fet en constitueixen un de sol. La zona del capitoli es coneguda com "els tres temples" i estan dedicats a Júpiter, Juno i Minerva.
Hi ha a més quatre termes o banys a la ciutat però només una és d'una certa importància. També es conserven el teatre, l'amfiteatre i algunes fonts, entre d'altres restes menors, i ruïnes de diverses esglésies bizantines.
Entre aquestes esglésies es troba una de les peces més importants, la que en podríem anomenar la "joia de la corona", es tracta del baptisteri de l'església de Vitalis, situada una mica més enllà i a l'esquerra del Capitoli, però que no vam arribar a veure perquè, com passa sovint en els viatges organitzats, a vegades per manca de temps, o per cansament, o per manca d'interès del grup en general, hi ha llocs que no arribes a veure ni a trepitjar, i que només en una visita privada amb calma i ben documentat, podries arribar a descobrir i a gaudir-ne amb tranquil·litat.
Malgrat això, per tractar-se d'una peça magnífica, l'he volguda reflectir aquí.
És una pila baptismal oblonga, en un excel·lent estat, recoberta per un mosaic perfectament conservat amb el nom dels donants: Vitalis i Cardela.
Acabada la visita a aquesta ciutat arqueològica, reemprenem el camí cap a Kairouan...
Kairouan, és la tercera ciutat santa de l'Islam, després de La Meca, i Medina, a la qual s'adrecen en pelegrinatge els musulmans. Fou fundada pels àrabs pels volts de l'any 670 i el nom original, Kairuwân, deriva del persa Kâravân, en el sentit de "campament" o "lloc de descans" (d'aquí prové també el mot caravanserrall).
De seguida es va convertir en la primera ciutat musulmana del Magreb. Durant tota l'edat mitjana la seva influència brillà per tot el nord d'Àfrica, per Europa i Asia. Després la seva estrella es va anar apagant fins passar la capitalitat a Tunis, però, malgrat el seu aspecte modern actual,
ha conservat sempre la mateixa atmosfera religiosa que li va valdre l'atribut de "Ciutat Santa".
Anem en primer lloc directament a visitar la imponent i Gran mesquita Aixecada al mateix temps que la ciutat, la mesquita de Sidi Okba és l'obra d'art més valuosa de Kairouan.
Concebida com un lloc de culte i fortalesa militar, forma un conjunt monumental de perfecta harmonia.
El seu enorme pati està rodejat de pòrtics
(amb alguns capitells magnífics...)i a l'altre costat s'alça el minaret de 35 m. en forma de torre quadrada.
Disset portes de fusta de cedre treballades donen accés a la sala d'oració,
amb capitells corintis, romans i bizantins, tots ells aprofitats d'edificis antics anteriors, i amb un mihrab amb rajoles portades expresament de Bagdad al segle IX.* *
Acabada la visita a la Gran mesquita, vam anar a dinar a la Kasbah, i després vam fer una breu visita a les basses dels aglàbides, són quinze basses situades a la ciutat, construïdes pel governador Ubaid Allah ben al-Habhab per ordre del califa omeia Hixam ben Abd al-Malik per proveir d'aigua a la ciutat. Són cisternes enormes que servien per recollir l'aigua de pluja durant les èpoques de sequera.
A continuació visitem un altre monument de la ciutat, La mesquita del barber o mausoleu de Sidi al-Sahabi,Fou inicialment una capella a la que el bei Hamuda Pasha va afegir el mausoleu, la cúpula i el pati i Murad Bei el minaret i la madrassa.
És la tomba d'Abu Dama al-Balawi company del Profeta que conservava un pel de la barba de Muhammad (d'aquí el nom de Barber, no per l'ofici sinó per la barba).
Hi ha una rica decoració d'estucs amb arabescos i rajoles precioses,
tot l'edifici és un magnífic exemple d'arquitectura otomana amb influències andalusís, i és un dels llocs més visitats pels turistes.
En el seu interior trobem realment estances i patis d'una gran bellesa com aquest que hi ha just davant l'habitació on hi ha el mausoleu del sant (el sidi),
(aquí el guardià del lloc es resguarda del fred mentre fa una becaina...)
(la tomba-mausoleu del sidi )
o aquest altre intimista de la madrassa, al costat mateix de la mesquita.
(la porta d'accés a la mesquita)
Acabada aquesta interessant visita i de camí cap a l'autocar, no vam poder marxar de Kairouan sense la inevitable visita a una de les mal anomenades "cooperatives" d'alfombres...
Totes elles precioses, que ens permeten una estona de relax mentre contemplem aquells magnífics exemplars de pura artesania...
Evidentment no en vam comprar cap, però això no ens priva que gaudim de l'espectacle.Segons consta, a Kairouan les alfombres de llana són tant un assumpte familiar com una tradició. De fet, no existeix cap fàbrica ni taller industrial. Les dones transmeten la seva habilitat i els seus motius decoratius de mares a filles, de tal manera que mai pot haver-hi dues alfombres idèntiques. Fins i tot ara, en l'actualitat, encara acudeixen a aquesta Mesquita del barber o a la Gran mesquita per inspirar-se en els seus mosaics o en la seva decoració.
Al voltant d'unes 6.000 famílies viuen d'aquesta activitat.
* * *Amb una horeta més d'autocar arribarem altre cop a Hammamet i demà ens toca visitar la Capital Tunis, Cartago i Sidi Bou Said.
- La crònica del viatge continua aquí... (06)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada