- La història comença aquí...
L'autocar ens traslladarà fins al centre i després cadascú anirà a fer allò que més li interessi. A les 12 del migida ens hem de reunir altre cop tots junts per anar a l'estació del tren, per agafar el d'alta velocitat que ens ha de portar fins a Sant Petersburg.
Així, doncs, un cop al centre i disgregat el grup, uns anaven a veure la tomba de Lenin, altres a veure llibres, altres algun museu, i nosaltres vam decidir visitar primer el carrer dels teatres i veure l'estàtua d'Antón Chéjov que hi ha a la cantonada. És un carrer per vianants, amb un teatre al costat de l'altre i ple de terrasses de bar per prendre la fresca a la sortida o l'entrada dels espectacles.
Els carrers i les distàncies a Moscou són molt grans i amples i et fas un fart de caminar, per això vam decidir amb calma anar xino xano cap a donar un últim cop d'ull a la Plaça Roja.
Ara podem veure de dia l'escultura eqüestre, obra de V. Klykov, que honora la figura del comandant de l'Exercit Roig G.K.Zukov durant la II Guerra mundial. Es va inaugurar l'any 1995, en el cinquantenari de la victòria.
I darrera surt majestuosa una de les torres del Kremlin, la de l'arsenal.
Veiem sense gent al davant, la petita capella a l'entrada de la plaça roja...
I entrem un moment a veure l'església-catedral de Kazan, on estaven oficiant la litúrgia ortodoxa.
Va ser construïda per voluntat del primer Tsar de la dinastia Romanov, Mijail Federovich, i consagrada en 1636. L'any 1936 va ser destruïda, i es va reconstruir el 1993, com a testimoni de la nova i sòlida aliança entre el poder polític i l'espiritual.
Donem un cop d'ull a la Plaça Roja, força tranquil·la en aquesta primera hora del matí
Aquí l'edifici d'estil neorus, sobrecarregat de guarniments, del Museu Històric de l'Estat
El temps del matí s'esgota ràpidament, tot badant badant, i com que tinc necessitat d'anar a comprar un parell de samarretes, perquè he fet curt de roba, entrem als magatzems GUM, on hi ha un ambient relaxat i climatitzat, i aprofitem per fer la compra i prendre un cafetó amb pastes...
tot fent temps per anar a trobar-nos amb la resta del grup per agafar l'autocar que ens portarà fins a l'estació del tren.
De camí, encara tenim temps d'admirar algun dels bonics edificis de Moscou, aquest correspon també a una de les estacions de trens.
Arribem a l'estació del tren d'alta velocitat quan encara falta gairebé més de mitja hora per la sortida.
Ara sí que aquí s'acaba la nostra experiència i vivència de la ciutat de Moscou.
* * *
* * *
El tren d'Alta velocitat anomenat SAMPSAN és relativament modern,
.jpg)
va ser inaugurat el 30 de juliol del 2009, tal com podreu llegir en aquest (enllaç)
i també veure'l en (aquest) altre enllaç.
A l'hora de pujar al tren, però hi hagué una mica d'embolic, cada vagó té dues portes, però només en van obrir una per tal de poder efectuar el control dels bitllets. Fou una operació força lenta i feixuga, a més tots els que el volíem agafar portàvem maletes grosses i els vagons no estan preparats per a tant d'equipatge. Els primers que van entrar van poder deixar-les al lloc previst, però de seguida va quedar ple i les altres les vam haver de pujar al prestatge damunt dels seients, no sense grans dificultats.
Aquests trens o vagons estan pensats només per als "executius" amb la seva maleteta i el seu ordinador o tableta i el diari...
Després d'ensenyar cadascú el seu flamant bitllet daurat, a l'empleada del control d'entrada, vam poder seure al nostre lloc reservat.
Ens va tocar anar d'esquena, però... i no hi ha cap possibilitat de girar els seients en el sentit de la marxa. Una altra "pega" del trenet en qüestió. I d'alta velocitat, res de res, el màxim a que va arribar, en algun moment molt puntual, fou als 200 kms/h. A més el nostre tren va fer cinc parades durant tot el recorregut, això sí breus, però parades.
1-Tver /2-Volocek/3-Bologoe/4-Okulovka/5-Cudovo/6-Sant Petersburg
El resultat fou 4h.30m. fins a Sant Petersburg, on vam arribar a les 18 h. i allà ens esperava la Maria, la nova guia local, una noia jove i rossa, que ens acompanyaria durant tots els dies de la nostra estada a la ciutat. La nostra arribada va anar acompanyada de l'himne rus pels altaveus de l'estació. Diuen que és habitual per donar la benvinguda als viatgers que arriben a la ciutat.
Benvinguda Maria...!!!
* *
El camí fins a l'hotel Park-inn Pulkovskaya, situat una mica als afores de la ciutat, a uns 10 kms. del centre, a la Plaça de la Victòria, al final de l'avinguda Moskovskij, va ser lent i feixuc a causa del trànsit infernal, vam trigar gairebé una hora i mitja per arribar-hi... Vam començar amb mal peu.
Demà serà un nou dia, una nova ciutat, una nova guia, i amb les energies renovades...
Ho veurem en el proper post...
i també veure'l en (aquest) altre enllaç.
A l'hora de pujar al tren, però hi hagué una mica d'embolic, cada vagó té dues portes, però només en van obrir una per tal de poder efectuar el control dels bitllets. Fou una operació força lenta i feixuga, a més tots els que el volíem agafar portàvem maletes grosses i els vagons no estan preparats per a tant d'equipatge. Els primers que van entrar van poder deixar-les al lloc previst, però de seguida va quedar ple i les altres les vam haver de pujar al prestatge damunt dels seients, no sense grans dificultats.
Aquests trens o vagons estan pensats només per als "executius" amb la seva maleteta i el seu ordinador o tableta i el diari...
Després d'ensenyar cadascú el seu flamant bitllet daurat, a l'empleada del control d'entrada, vam poder seure al nostre lloc reservat.
Ens va tocar anar d'esquena, però... i no hi ha cap possibilitat de girar els seients en el sentit de la marxa. Una altra "pega" del trenet en qüestió. I d'alta velocitat, res de res, el màxim a que va arribar, en algun moment molt puntual, fou als 200 kms/h. A més el nostre tren va fer cinc parades durant tot el recorregut, això sí breus, però parades.
1-Tver /2-Volocek/3-Bologoe/4-Okulovka/5-Cudovo/6-Sant Petersburg
El resultat fou 4h.30m. fins a Sant Petersburg, on vam arribar a les 18 h. i allà ens esperava la Maria, la nova guia local, una noia jove i rossa, que ens acompanyaria durant tots els dies de la nostra estada a la ciutat. La nostra arribada va anar acompanyada de l'himne rus pels altaveus de l'estació. Diuen que és habitual per donar la benvinguda als viatgers que arriben a la ciutat.
Benvinguda Maria...!!!
* *
El camí fins a l'hotel Park-inn Pulkovskaya, situat una mica als afores de la ciutat, a uns 10 kms. del centre, a la Plaça de la Victòria, al final de l'avinguda Moskovskij, va ser lent i feixuc a causa del trànsit infernal, vam trigar gairebé una hora i mitja per arribar-hi... Vam començar amb mal peu.
Demà serà un nou dia, una nova ciutat, una nova guia, i amb les energies renovades...
Ho veurem en el proper post...
- La crònica del viatge continua aquí... (13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada