- La història comença aquí...
Ja hem dormit la primera nit a la ciutat de Sant Petersburg. Ahir l'arribada va ser una mica frustrant, segurament pel cansament del viatge, les gairebé cinc hores de tren, i després gairebé dues hores més d'autocar per arribar a l'hotel a causa del transit intens i col·lapsat en l'avinguda Moskovskij.
Avui, dia 3 d'agost, amb una mentalitat nova i amb ganes de conèixer aquesta ciutat, tant plena d'història, comencem la nostra exploració.
En primer lloc, què podem dir de Sant Petersburg, que no s'hagi dit ja i no s'hagi explicat. La història recent és ben coneguda, el setge que va patir durant la II Guerra mundial, durant 900 dies, fou esgarrifós, però finalment tot allò fa molt anys que va passar, i el temps tot ho cura i ara la ciutat té una cara amable i bella de cara al visitant. El nostre hotel era davant mateix de la Plaça de la Victòria, amb un monument espectacular i un memorial que recorda bé aquells fets tràgics del bloqueig de l'anomenada aleshores "Leningrad". (ho comentaré més endavant).
Sant Petersburg, és bàsicament la ciutat que va ser fundada pel tsar Pere I el Gran el 16 de maig de 1703, amb la intenció de convertir-la en la "finestra de Rússia cap al món occidental". A partir d'aleshores es va convertir en capital de l'imperi rus durant més de dos-cents anys fins que després de la Revolució russa la capital del país va retornar a Moscou.
Actualment Sant Petersburg és la segona ciutat més gran de la Federació Russa i una de les ciutats més grans d'Europa. El centre de la ciutat és considerat patrimoni de la humanitat per la Unesco.
Sant Petersburg és a més a més seu de la cort constitucional de Rússia.
El naixement d'aquesta ciutat está vinculat a motius de tipus comercials i militars. Al segle XVIII, Rússia només tenia dues sortides al mar, però l'imperi Otomà dificultava el tràfic pel Mar Negre, i els gels bloquejaven el port d'Arhangel'sk al nord, durant molt mesos l'any. El Tsar Pere el Gran, va intuir la necessitat de crear una avançada cap a Europa en veure la potència naval de Suècia. En 1698 es consolida aquest projecte amb l'arribada dels artesans d'Amsterdam, enfrontant-se a les dificultats d'un terreny pantanós del delta del Neva, que exigia obres de consolidació abans de poder soportar el pes de qualsevol edifici. A tall d'exemple, dir que es van necessitar 24.000 troncs d'arbres clavats al terra per sostenir la catedral de Sant Isaac que pesa unes 300.000 tonelades...
Simultàniament Pere I va iniciar la construcció d'una fortalesa que seria la de Pere i Pau per la defensa de l'entrada del Neva. El 1704, en terra ferma es van construir les drassanes de l'Almirallat, amb la seva agulla daurada que contemplem en l'actualitat. Sorgia, doncs, la ciutat com una avançada militar conservant aquesta característica fins i tot després de desaparèixer l'amenaça sueca. La importància de la ciutat des del punt de vista de l'art i de la cultura és, per tant, posterior a la que va tenir inicialment, tot i que encara avui es manté com una base de primera de l'armada russa.
* *
Iniciem, doncs, la nostra primera volta panoràmica per la ciutat i a criteri de la guia comencem la primera parada davant la catedral de Sant Isaac, a la plaça Isaakievskaja Ploscad, al peu de l'estàtua eqüestre de Nicolàs I, obra de P. Klodt, de 1859, l'originalitat de la qual és que només té dos punt de suport en les dues potes del cavall.
Les estàtues al·legòriques (Fe, Saviesa, Justícia i Poder) del pedestal són retrats de la tsarina i de les tres grans duquesses.
La catedral de Sant Isaac, és la més sumptuosa i grandiosa de les esglésies de Sant Petersburg.
Pere el Gran va construir una primera església de fusta en honor de Sant Isaac Dàlmata (segle IV), perquè la festa del sant, el 30 de maig, coincidia amb el dia del naixement del Tsar, el 1712. Després de diverses reconstruccions Alexandre I va ordenar enderrocar-la per ser massa petita, i va cridar al francès Auguste Montferrand per a construir l'edifici actual sobre la base de la planta dissenyada per l'espanyol Agustín de Betancourt.
Aquesta enorme església de planta de creu grega no està exempta de bellesa i lleugeresa, malgrat les seves gegantines proporcions, és com una mena de síntesi de la Basilica de Sant Pere, el Panteó de Roma i la catedral londinenca de Sant Pau. Però ja parlarem amb més detall de tot el seu interior, a la tarda quan tornem a visitar-la per dins...
La següent parada i visita va ser a la Catedral de Sant Nicolau dels mariners.
La catedral va ser construïda els anys 1753-62 segons el projecte de Savva Txevàkinski,
un dels grans arquitectes russos del segle XVIII, substituint una
antiga església de fusta. Fou fundada per als mariners i els empleats de
l'Almirallat,
que vivien en aquella zona, i per això es va posar sota l'advocació del
seu patró sant Nicolau, per la qual cosa es coneix com l'església del
Mar, o dels Mariners.
Entre 1755 i 1758 es va construir el campanar,
exterior, de quatre pisos, rematat amb una agulla daurada, que se situa vora el canal de Kriúkov, a una distància sensible de la Catedral.
Es una obra mestra de l'arquitectura barroca, executada per l'arquitecte S.I. Cevakinskij, deixeble de Rastrelli, amb gran originalitat i mestria en 1753-1762.
La peça més venerada de la catedral, una icona grega de Sant Nicolau feta al segle XVIII amb una porció de les seves relíquies, es troba a l'església inferior. Contrasta clarament amb l'església superior, dedicada a l'Epifania, utilitzada els diumenges i els festius, més àmplia i brillant i amb una exuberant decoració barroca d'ornamentació daurada, estucs i pintures italianitzants.
(es celebrava la litúrgia en aquell moment de la nostra visita)
Té un magnífic Iconòstasi realitzat entre el 1755 i el 1760 i l'altar fou consagrat en presència de l'emperadriu Caterina la Gran, que va nomenar catedral l'església de nova construcció.
Durant l'època soviètica la catedral va ser una de les poques esglésies de Sant Petersburg que no fou clausurada. L'església està dedicada als perduts al mar i s'hi troben tot de plaques commemoratives amb els noms dels mariners desapareguts.
Pere el Gran va construir una primera església de fusta en honor de Sant Isaac Dàlmata (segle IV), perquè la festa del sant, el 30 de maig, coincidia amb el dia del naixement del Tsar, el 1712. Després de diverses reconstruccions Alexandre I va ordenar enderrocar-la per ser massa petita, i va cridar al francès Auguste Montferrand per a construir l'edifici actual sobre la base de la planta dissenyada per l'espanyol Agustín de Betancourt.
Aquesta enorme església de planta de creu grega no està exempta de bellesa i lleugeresa, malgrat les seves gegantines proporcions, és com una mena de síntesi de la Basilica de Sant Pere, el Panteó de Roma i la catedral londinenca de Sant Pau. Però ja parlarem amb més detall de tot el seu interior, a la tarda quan tornem a visitar-la per dins...
La següent parada i visita va ser a la Catedral de Sant Nicolau dels mariners.
Es una obra mestra de l'arquitectura barroca, executada per l'arquitecte S.I. Cevakinskij, deixeble de Rastrelli, amb gran originalitat i mestria en 1753-1762.
La peça més venerada de la catedral, una icona grega de Sant Nicolau feta al segle XVIII amb una porció de les seves relíquies, es troba a l'església inferior. Contrasta clarament amb l'església superior, dedicada a l'Epifania, utilitzada els diumenges i els festius, més àmplia i brillant i amb una exuberant decoració barroca d'ornamentació daurada, estucs i pintures italianitzants.
Té un magnífic Iconòstasi realitzat entre el 1755 i el 1760 i l'altar fou consagrat en presència de l'emperadriu Caterina la Gran, que va nomenar catedral l'església de nova construcció.
Durant l'època soviètica la catedral va ser una de les poques esglésies de Sant Petersburg que no fou clausurada. L'església està dedicada als perduts al mar i s'hi troben tot de plaques commemoratives amb els noms dels mariners desapareguts.
* *
Reprenem la visita panoràmica, després d'una breu parada tècnico-hidràulica, i ens dirigim a un dels punt més espectaculars de la ciutat, la Plaça de la Borsa, on des del punt de vista panoràmic, es pot veure una de les vistes més boniques de la ciutat.
(el pont de la borsa que uneix l'illa amb la plaça del Palau d'hivern)
Resulta immens l'escenari que es pot dominar des d'aquí: a la dreta el Palau d'hivern i l'edifici de l'Almirallat, i a l'esquerra la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, amb la seva espectacular agulla daurada.
Estem exactament a la punta oriental de la illa Vasilieskij que divideix les aigües del riu Neva en dos braços.
adornades amb proes de vaixells, amb quatre estàtues a les bases que simbolitzen els quatre grans rius de l'imperi rus (Volhov, Volga, Neva i Dniépr).
Abans d'abandonar aquest indret, mirador excel·lent de la ciutat pel seu emplaçament, tenim l'ocasió de tornar a veure una de les espectaculars limousines, de gust tant dubtós, però tant populars aquí a Rússia, en especial en aquesta època d'estiu que les parelles aprofiten per fer els casaments.
* *
Ens dirigirem ara, tot creuant l'altre pont oposat al de la Borsa, cap a la riba dreta del Neva, on hi ha la Fortalesa de Pere i Pau, però la rodejarem ara, no la visitarem, ho farem demà, fins arribar al moll on hi ha fondejat el vaixell Creuer Aurora, just al davant de l'edifici blau de l'Escola naval Nachimov.
Aquest creuer, ancorat en aquest moll des del 1948, acull actualment un museu on estan recollits records de la Revolució d'octubre i de la marina russa.
* *
Anem ara a dinar, i a la tarda ens dirigirem cap al centre per conèixer de primera mà una de les més espectaculars esglésies de Sant Petersburg, l'església de la Resurrecció, també anomenada del Salvador sobre la sang derramada.
El nom oficial en rus és Собор Воскресения Христова, que significa Catedral de la resurrecció de Crist, i fou construïda sobre el lloc on el tsar Alexandre II de Rusia va ser assassinat, víctima d'un atemptat el 13 de març de 1881 (1 de març pel calendari julià, en vigor en aquella época).
Durant la II Guerra mundial, i el bloqueig de la ciutat, una bomba va caure damunt la cúpula més alta de l'església . La bomba no va explotar i es va quedar dins de la cúpula de l'església durant 19 anys. Solament quan els obrers van pujar a la cúpula per fer obres de reparació es va trobar la bomba. Aleshores es va decidir començar la restauració.
Després de 27 anys de la restauració l'Església de la sang derramada fou inaugurada com a museo estatal on els visitants poden conèixer la història de l'assassinat d'Alexandre II.
Els treballs es van allargar i fou acabada en 1907, sota el regnat de Nicolás II: els fons necessaris procediren de les arques de la família imperial i de nombroses donacions privades.
Va ser construïda imitant les esglésies moscovites dels segles XVI-XVII, en un estil neo-rus, més aviat insòlit en una ciutat on dominen el neoclàssic i el rococó. La basílica amb cinc cúpules té al seu costat un campanar també rematat amb una cúpula daurada.
Les reixes exteriors que delimiten el recinte del parc Mihajlovskij colindant, també són dignes de destacar. Van ser fetes el 1903-1907 pel mateix arquitecte de l'església, amb grans decoracions florals amb un estil modernista propi amb molts temes russos.
Aquesta església es va tancar al culte en 1930 i després de la guerra va servir de magatzem per a guardar els decorats del veí teatre Mussorgski d'òpera i ballet. El 1977 va recuperar la seva dignitat d'edifici religiós.
* *
Cal fer ara una menció especial a tot l'interior de mosaics d'aquesta església.
Els mosaics són de gran importància en la decoració de l'Església de la Resurrecció, formant una de les coleccions més monumentals i més importants d'Europa. El guanyador del concurs fou el taller d'Alexander i Vladimir Frolov, una empresa privada fundada en 1890. Des de 1896 fins el 1907 els seus mestres, experts en l'us de la reversa o técnica veneciana, van ajustar i instal·lar més de 600 mosaics d'icones i d'imatges amb un área total de 7.056 m2.
Els temes estan ordenats en línia amb la concepció teològica de l'església.
El sostre de la cúpula s'omple amb la imatge del Crist Pantocrator.
En la part central de l'església, i en les parets i voltes hi ha representacions d'escenes de la Sagrada Escriptura, que van des de la Nativitat, a l'Assumpció de Crist.
Els pilars de la cúpula presenten més de 200 imatges d'icones dels fidels de l'església: els homes venerables, mártirs i apòstols.
Hi ha dos punts focals en l'església: en l'extrem oriental - l'altar amb un magnífic Iconòstasi i la volta amb una imatge del Crist a la Glòria.
i en l'extrem oest - la coberta sobre el lloc de l'assassinat, rodejat d'imatges amb temes del drama del Gòlgota.
El programa iconogràfic reflexa també la història local a través d'imatges dels sants russos, entre ells el Príncep Vladimir de Kiev, i la princesa Olga, els prínceps màrtirs Boris y Gleb, Mikhail de Chernígov, el noble Fedor, i Alexandre Nevski.
 |
| El Crist ressuscitat |
 |
| Alexandre Nevski |
Els mosaics foren sotmesos a una restauració des de 1980 a 1994. Un equip de restauradors dirigits per l'artista i pintor Shershnev, els va aclarir, i restaurà els fragments perduts i, consequentment, es va donar una nova vida i brillantor a aquesta col·lecció única de mosaics russos monumentals que daten de finals del segle XIX i XX.
* *
Podeu fer una pausa, si voleu, (...) però ens quedava encara un monument important per visitar que havíem vist al matí exteriorment, la gran Catedral de Sant Isaac
i el vitrall de l'altar major representa la Resurrecció de Crist.
Aquí va acabar el programa de visites d'aquest primer dia a la ciutat de Sant Petersburg...
Quedaven unes poques hores lliures que alguns van aprofitar per agafar el metro i visitar algun lloc del centre, nosaltres vam preferir caminar una mica pels voltants de l'hotel i ens vam arribar fins a la Plaça de Moscou,
I aquest imponent edifici estatal de l'època soviètica, fou la seu del comitè central del partit comunista
També hi ha unes fonts on la gent aprofitava per refrescar-se en una tarda realment calurosa.
Vam seure i vam contemplar el panorama i la gent del poble que hi circulava.
* * *
Demà seguirem coneixent altres aspectes, indrets i monuments de la ciutat de Sant Petersburg
- La crònica del viatge continua aquí... (14)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada