dimarts, 6 d’agost del 2013

Després de la tempesta pirinenca... (02)

En el capítol anterior de la meva crònica pirinenca, havíem acabat amb una tarda tempestuosa i amb una sortida efímera a la recerca de cargols. No en vam trobar, però sí que ens va permetre observar la natura amb els aspectes canviants després d'un bon ruixat.

L'endemà, dissabte 28 de juliol, va sortir un matí molt rúfol i ennuvolat i vam pensar que no podríem fer cap caminada amb seguretat del temps, per això vam decidir fer una petita ruta en cotxe per la vall visitant alguns pobles dels que encara no havíem trepitjat. 

Així, doncs, primer de tot ens vam acostar a Piedrafita de Jaca, just a la vora del embassament de Búbal.

Aquest any i concretament la primavera passada va ser tant plujosa que l'embassament està curull d'aigua, fins dalt de tot, i si no mireu com tenien d'anegat el camp de futbol en aquest poble...


 La Sierra de la Partacúa, al fons, seguia força ennuvolada i no presagiava res de bo, per això vam continuar la nostra ruta cap al poble següent, Hoz de Jaca, que està enlairat damunt d'un espadat de roca per damunt de l'embassament.
Disposa d'un mirador des del qual es domina bona part de la vall


al fons es veu Tramacastilla de Tena


Després de fer totes les fotos possibles amb els diferents matisos que la natura ens proporcionava, i després d'orientar a uns ciclistes despistats que no tenien massa idea de per on havien d'anar, baixem del poble de Hoz, i tot travessant l'embassament per damunt el mur de la presa, passem a l'altre costat per enfilar-nos cap a Piedrafita de Jaca.

Tot travessant per damunt la paret de la presa gaudim d'unes vistes insòlites...


Aquest home anònim, embadalit davant el paisatge, ens va proporcionar el motiu per a fer aquesta interessant panoràmica...

I de sobte, tot pujant cap a Piedrafita de Jaca, i en un curt interval de temps de no més de 15 minuts, s'obrí una gran clariana al cel i va sortir un sol esplèndid.
 
 Les muntanyes del fons són els contraforts de les Argualas que per l'altre costat, cara nord, donen al damunt del Balneari de Panticosa.
Mireu la brillantor d'aquest boix grèvol després de la pluja

De retorn a Tramacastilla, després d'haver fet la volta completa pels pobles que voregen l'embassament, i com que el temps clarejava,

vam voler pujar a Santa Marina, el petit turó que hi ha al damunt mateix del poble, on s'acaba d'inaugurar una plataforma mirador i una àrea de repòs, i des d'on es pot gaudir d'unes magnífiques panoràmiques sobre la vall.


 S'aprecia l'embassament ple a vessar arribant al peu mateix del poble de el Pueyo de Jaca,
i una mica més amunt es veu el poble de Panticosa.
La Penya Blanca super emboirada...
Com que el turó de Santa Marina està just a sobre i molt enganxat a les cases podem veure les teulades i la nostra residència, Casa Parda, la dels dos balconets...

Aquesta és la nostra casa pairal, Casa Parda, ara convertida en la seva part esquerra en turisme rural. Molt recomanable.

En acabar vam anar a dinar, aquest cop a casa Lavedan, que no ens va agradar gaire, i després, com que el temps seguia insegur, a fer una bona migdiada.
* *
Cap al tard sortírem a caminar una estona pel camí que uneix Tramacastilla amb Piedrafita, i poguérem veure l'espectacular indret del barranc del Gorgol, on una família intentava remullar-se una mica per fugir de la calor.



 I passem per dins del frondós bosc del Betato camí de retorn cap a Tramacastilla que es veu al fons...
De retorn al poble, seiem a la fresca del nostre oasi de relax preferit,
la terrassa de Casa Blasco.


* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin