Un bosc animat, La Cuniacha... (06)

• La crònica comença aquí...

El darrer dia de la nostra estada al Pirineu aragonès, 1 d'agost, vam decidir anar a conèixer el Parc faunístic dels Pirineus anomenat 

"La Cuniacha", situat al damunt mateix del poble de Piedrafita de Jaca, enmig d'un bosc fantàstic de 30 Has. d'extensió i amb 10 espècies d'animals, i més de 20 espècies botàniques.

La visita que dura entre dues o tres hores et fa circular per dins del bosc en un circuit calculat per que puguis anar contemplant les diferents famílies d'animals, tot i que algunes, com ara el Linx, sigui molt difícil de poder veure.

 L'itinerari et porta fins a la part més alta del bosc, amb un desnivell d'uns 200 metres, per això t'ho has de prendre amb una certa calma, al temps que vas intentant veure els animals. També hi ha alguns miradors amb taules d'interpretació per conèixer els diferents tipus d'arbres (hi ha uns exemplars de pins extraordinaris) i també les muntanyes del voltant.

Els animals més fàcils de veure són els de la zona dels cèrvids, com ara els rens (rangifer tarandus), els cabirols (capreolus capreolus), els cérvols (cervus elaphus), les daines (dama dama), i les cabres pirenaiques (capra pyrenaica hispanica), més difícil és poder veure un isard -rupricapra pyrenaica- (nosaltres no el vam veure)...

  Evidentment no vam veure cap Linx, però si que vam poder veure de lluny un grup de llops (canis lupus lupus), un d'ells ens observava atentament sense perdre cap detall dels nostres moviments...

L'altre element curiós en el parc és veure uns bisonts com aquests joves que vam veure de lluny...

 i també aquest magnífic exemplar adult de bisó europeu (bison bonasus)

i potser el que més ens va interessar i ens va cridar l'atenció va ser conèixer una família de cavalls Przewalski, (llegiu en l'enllaç l'explicació de la Wikipedia) que és un cavall salvatge de Mongolia del qual en queden molt pocs exemplars al món, potser solament uns mil. 

La cabra pirenaica lluia la seva magnífica cornament damunt d'una branca de pi, com si fos en un observatori

Aquesta branca se la va disputar amb una altre exemplar i per un moment van començar una lluita amb les típiques trompades de cap, però va ser molt breu, i no em va donar temps de registrar-ho. Va ser la conquesta de l'observatori per l'exemplar més fort...

I finalment tinguèrem la sort de poder contemplar de ben aprop una guineu jove (vulpes vulpes) que estava molt entretinguda en una caçera infructuosa. 

Just quan vam arribar davant d'ella sembla que estava a punt d'atrapar alguna bestiola, potser un talp, però se li va escapar i la pobra amb molt d'afany i neguit intentava furgar el cau i cada cop es posava més endins intentant agafar la presa que segurament ja corria túnel enllà..., per això la vam poder filmar tranquil·lament 

* *

Així vam invertir el darrer matí de la nostra estada al Valle de Tena. A la tarda ens tocava començar a tancar maletes i aprofitar per acomiadar-nos de la nombrosa família que encara tenim aquí dalt.

Demà de bon matí, carretera i manta, i tornada cap a Barcelona.

Hem passat uns dies magnífics en plena natura, amb bon temps, calor, alguna pluja i tempesta, i hem pogut fer visites i caminades ben interessants, i sobretot gaudir d'una natura radiant, esplendorosa, totalment florida en aquesta època de l'any. 

Ho enyorarem força i ja comencem a tenir ganes de tornar-hi l'any que ve...

* * *

• Ara sí, aquí acaba definitivament aquesta crònica pirinenca.