El PERIGORD..., el Foie i el confit de canard... (00)

Hem estat una setmana voltant per la regió del PERIGORD, a la regió de la Aquitània, al departement de la Dordonya, a França.

Suposo que per a molts dels que em llegiu no deu ser una regió desconeguda de França, però si que ho era per nosaltres que, malgrat haver estat moltes vegades al país veí, i només un dia de passada a la ciutat de Périgueux, en trànsit baixant de la Bretanya, no havíem tingut encara l'oportunitat de passar uns quants dies voltant per aquesta bonica regió visitant els indrets més emblemàtics i populars a l'entorn de la ciutat de Sarlat-la-Canéda,
que és la capital de l'anomenat Périgord Noir.

Vam descobrir que hi ha quatre Perigords, el Périgord Noir, del qual Sarlat n'és la capital, que deu el seu nom a la foscor de la seva vegetació i del color de la trufa. És la regió històricament més antiga de les quatre.

El Perigord Blanc, amb la seva capital bimilenària, Périgueux. Vella terra que els romans van marcar amb la seva important empremta. El nom li dóna el característic sol calcari de la zona, i potser també, la seva imponent catedral blanca de Saint-Front.

El Périgord Vert, amb la seva capital Nontron, al nord del département, presenta un magnífic entorn turístic encara força desconegut. La part oriental té un aire Limousin,
i la part occidental tomba cap a l'Angoumois. El verd dels boscos de roures i dels grans prats de la regió li dona aquests toc verd.

I finalment el Périgord Pourpre, ple de ceps i de vinyes, que ja sembla estem tocant a la regió de Bordeus. Un país de bon viure i de bons vins de color porpre, que va fer crèixer i madurar sobre la seva terra a grans filòsofs francesos com Michel de Montaigne i Maine de Biran. Vam tastar els vins de Bergerac, la capital, i en puc donar fe de que són excel·lents.

La regió está surcada per quatre rius principals, la Dordogne, l'Isle, la Dronne, i la Vézère.
Amb una història antiquíssima, el Perigord compta amb nombrosos emplaçaments prehistòrics, com veurem més endavant, amb nombroses grutes pel seu component bàsicament calcari, i també avencs molt importants que visitarem, com la Gouffre de Padirac.

La regió és bàsicament popular per la seva producció de Foie gras, dels més apreciats de França,
i això ha donat al Perigord la seva fama, i també a la villa de Sarlat en especial, i també el seu gran renom culinari.

Situats, doncs, en aquest entorn tant característic anirem a desgranar una mica, com faig habitualment, els nostre periple per aquestes terres tant especials, plenes de llocs prehistòrics, d'arquitectures medievals emblemàtiques, i de fantàstics i sorprenents castells, per la seva arquitectura espectacular i també per la seva quantitat, escampats per tot arreu.

Però, abans, per començar d'una forma poètica, i per anar preparant l'esperit a contemplar les belleses de la regió, deixeu-me transcriure una frase d'un escriptor que curiosament no era francès, Henry Miller (estaunidenc), que he trobat bonica i interessant, i que impressionat per la bellesa de le Périgord, va escriure això:

"C'est la terre d'enchantement jalousement marquée par les poètes 

et qu'eux seuls ont le droit de revendiquer comme leur.

Ce qui se rapproche le plus du Paradis...

Il se peut qu'un jour la France cesse d'exister, mais le Périgord survivra,

tout comme les rêves dont se nourrit l'âme humaine."

Henry Miller, Le Colosse de Maroussi

* *

Després d'uns 500 kms. llargs, sortint per la Jonquera i passant per Perpignan, Narbonne, Carcassonne, Toulouse, Montauban, i Cahors, arribem finalment a mitja tarda a Sarlat-la-Canéda, on ens instal·lem en un hotel cèntric, le Compostelle, per les dues primeres nits.

Com que teníem encara un parell d'horetes lliures abans de sopar, nosaltres dos aprofitem ja per patejar-nos una mica la població, i també ho farem en grup després de sopar en un restaurant al cor mateix de la ciutat medieval.

Els primers edificis medievals ja ens causen una bona impressió...

 

Sarlat,
situada al centre geogràfic del Perigord, és amb molta diferència, l'emplaçament turístic més important de tota la regió. Prop d'un milió i mig de visitants descobreixen cada any aquesta joia medieval. Conserva un entramat urbà medieval molt impressionant (s.XIIIè - s.XVIè).

(l'Ajuntament, a la Plaça de la Liberté)

 





















En les quatre imatges podem veure el campanar de la Catedral, l'església de Sainte-Marie (actualment fa de mercat cobert), la façana de la Catedral Saint-Sacerdos, i la façana del magnífic edifici medieval de la casa natal de Étienne de La Boëtie, de qui parlarem més endavant.

* *

Aquest petit "tastet" nocturn, i el cansament acumulat després del llarg viatge fins aquí, ens recomanaven de retirar-nos a descansar, ja que demà començarem a voltar per a fer les visites programades pel primer dia, que seran, la Bastide de Domme, el castell de Castelnaud (s.XII-XVI), i la visita a l'encisador poble de La Roca-Gageac, on farem un passeig en una típica gavarra pel riu Dordonya.

Però per poder gaudir de tot això haurem d'esperar al proper capítol de la meva crònica...,
mentrestant podeu veure també un apunt diferent sobre el viatge visitant el blog Todoreh.

* * *

• La crónica continuarà aquí...(01)