- La història comença aquí...
Avui, dijous 26, visitarem en primer lloc un lloc emblemàtic, misteriós i solitari. El castell de Commarque.
Com que l'accés fins a l'indret on és ubicat el castell, es fa pràcticament a peu per un camí enmig del bosc d'uns 600 metres, és pel que se li ha donat el nom de "fortalesa oblidada".
Es troba ubicat al fons de la Vall del riu Beune, entre Sarlat i Les Eyzies. Els seus orígens es remunten al segle XIIè i consta de diversos edificis dominats per una torre d'homenatge i un gran Saló.
El lloc on està ubicat és realment espectacular, damunt d'una base de roca en la que hi ha excavades unes coves que foren antics habitatges troglodites de fa uns 15.000 anys.
Damunt d'aquesta prehistòria es va construir aquest fabulós complex que era més aviat un habitacle medieval, amb la seva capella, les seves cases nobles i el castell dels senyors feudals.
Si llegiu atentament la història del castell, en l'enllaç de la Wikipédia (aquí), podreu veure com el castell va anar passant d'una propietat a una altre al llarg dels segles, fins i tot va passar a mans dels anglesos el 1406 que el conservaren durant uns quants anys, però ja a partir del 1500 el Castrum de Commarque va ser abandonat paulatinament pels seus habitants.
Des d'una de les seves terrasses es podia fer la típica foto del castell veí, el château de Laussel, que en èpoques històriques passades va estar enfrontat amb aquest, ja que estava en poder dels anglesos.
Des de dalt de tot de la torre la vista de la vall era esplèndida...
(la resta del grup al peu de la torre)
(la darrera plataforma i escala abans de pujar al Donjon final,
amb el castell de Laussel al fons)
* *
Finalitzada la visita a aquest interessant castell, va arribar l'hora de dinar i ens traslladem a la localitat de Les Eyzies-de-Tayac, on dinarem a l'Hôtel Les Glycines, on vam tastar un pâté de campagne excel·lent...
* *
Després d'un cafetó reemprenem les visites i aquest cop ens arribem a un indret realment extraordinari, un dels llocs més excepcionals del Perigord, La Roque-Saint-Christophe.
Un lloc singular, inòspit, escarpat a la roca, ocupant una llarga bauma de gairebé 900 metres de llargada, repartits en cinc nivells, que serviren d'habitatge i refugi des de la prehistòria* fins a les darreres guerres de Religió. Està situada al cor de la Vall de la Vézère.
(una maqueta de l'ocupació a l'Edat mitjana)
El periode àlgid d'ocupació sens dubte va ser l'Edat Mitjana, a partirt del segle Xè. quan el Bisbe Frotaire de Périgueux decideix edificar una fortalesa per a protegir la població de les invasions dels vikings. Des del seu emplaçament es domina a uns cent metres d'alçada la carretera i el riu Vézère.
Els diversos objectes trobats durant les excavacions arqueològiques del s.XX han permès conèixer la successió dels períodes d'ocupació del lloc des de la prehistòria.
(aparells per moure pedres i mercaderies)
(Tenien fins i tot la seva esglèsia...)
El conjunt comprèn unes cinc terrasses excavades des del seu origen per l'erosió de les aigues del riu i per l'acció del gel. Actualment no es poden visitar tots els nivells per motius de seguretat.
(aquesta escala és una de les més grans monolítiques d'Europa, amb 32 graons tallats a la roca i permet l'accés a la cinquena terrasa del complex... tancada per motius de seguretat)
(lloc de vigilància)
(recreació d'un habitatge)
L'emplaçament forma part del Patrimoni Mundial de la humanitat per la UNESCO.
La Roque-Saint-Christophe és el quart lloc "site" turístic més freqüentat de la Dordonya, amb més de 180.000 visitants el 2012.
* *
Encara aquesta tarda ens donava temps per a noves descobertes i ens vam acostar per visitar les molt famoses coves de LASCAUX II, una reproducció del jaciment original que va ser trobat per casualitat l'any 1940.
Consta d'un recorregut per diferents corredors i sales anomenades la Sala dels toros,
i el Diverticle axial.
(reproduccions preses a partir del cartell exterior)
Tot un mostrari i representació històrica de les magnífiques pintures rupestres policromades més importants de la Prehistòria (de aprox. 15.000 anys a.C.)
(tres fotografies preses d'internet, ja que no és permés fer-ne dins de la cova)
Lascaux II, és la còpia exacta en tres dimensions, d'algunes de les pintures més importants de la cova original (un 90%), que va ser tancada al públic en 1963.
Les coves reben cada any la visita de més de 250.000 persones.
* * *
Acabem aquí la jornada del nostre penúltim dia per terres del Perigord.
Demà divendres encara ens queden dos objectius interessants per conèixer:
La Gouffre de Padirac (una increible aventura subterrània), i el famós santuari de Rocamadour
* *
Finalitzada la visita a aquest interessant castell, va arribar l'hora de dinar i ens traslladem a la localitat de Les Eyzies-de-Tayac, on dinarem a l'Hôtel Les Glycines, on vam tastar un pâté de campagne excel·lent...
* *
Després d'un cafetó reemprenem les visites i aquest cop ens arribem a un indret realment extraordinari, un dels llocs més excepcionals del Perigord, La Roque-Saint-Christophe.
Un lloc singular, inòspit, escarpat a la roca, ocupant una llarga bauma de gairebé 900 metres de llargada, repartits en cinc nivells, que serviren d'habitatge i refugi des de la prehistòria* fins a les darreres guerres de Religió. Està situada al cor de la Vall de la Vézère.
(*) es calcula que aquesta immensa terrassa natural, una de les més grans d'Europa, fou habitada des de l'època mousteriense (-70.000 anys).
El lloc fou ocupat inicialment pels homes caçadors-recol·lectors, probablement la van ocupar per primera vegada l'home de Neandertal (50.000 anys a.C.) i més endavant pels homes de Cro-Magnon (25.000 anys a.C.), pels del Neolític (3000 aC), els de l'edat del bronze
(1500 aC), els de l'edat del ferro (800 aC), i els de l'època gal·lo-romana i de l'Edat Mitjana. Fins arribar al Renaixement, fou quan el 1588 el lloc va ser destruït i abandonat, víctima de les Guerres de religió.
El periode àlgid d'ocupació sens dubte va ser l'Edat Mitjana, a partirt del segle Xè. quan el Bisbe Frotaire de Périgueux decideix edificar una fortalesa per a protegir la població de les invasions dels vikings. Des del seu emplaçament es domina a uns cent metres d'alçada la carretera i el riu Vézère.
L'emplaçament forma part del Patrimoni Mundial de la humanitat per la UNESCO.
La Roque-Saint-Christophe és el quart lloc "site" turístic més freqüentat de la Dordonya, amb més de 180.000 visitants el 2012.
* *
Encara aquesta tarda ens donava temps per a noves descobertes i ens vam acostar per visitar les molt famoses coves de LASCAUX II, una reproducció del jaciment original que va ser trobat per casualitat l'any 1940.
Consta d'un recorregut per diferents corredors i sales anomenades la Sala dels toros,
i el Diverticle axial.
Tot un mostrari i representació històrica de les magnífiques pintures rupestres policromades més importants de la Prehistòria (de aprox. 15.000 anys a.C.)
Lascaux II, és la còpia exacta en tres dimensions, d'algunes de les pintures més importants de la cova original (un 90%), que va ser tancada al públic en 1963.
Les coves reben cada any la visita de més de 250.000 persones.
* * *
Acabem aquí la jornada del nostre penúltim dia per terres del Perigord.
Demà divendres encara ens queden dos objectius interessants per conèixer:
La Gouffre de Padirac (una increible aventura subterrània), i el famós santuari de Rocamadour
- La crònica continua aquí...(05)
1 comentari:
Interesante historia ilustrada con magníficas fotografias.
Publica un comentari a l'entrada