La Gouffre de Padirac i el Santuari de Rocamadour... (05)

• La història comença aquí...

Avui divendres 27, acabem la nostra ruta per terres del Périgord, i ho farem amb dos plats forts...

El primer visitant la famosa
Gouffre de Padirac, considerada una de les majors curiositats geològiques de França, i de les més cèlebres d'Europa.

Va ser explorada en 1889 per Edouard-Alfred Martel, i en el seu record té un bust situat dins la cova, i un panell informatiu al començament del recorregut.

Després d'efectuar un fort descens amb diversos ascensors, fins a 103 metres de profunditat, i de recórrer una primera galeria a peu, comença un passeig en barca pel riu subterrani, tot gaudint i descobrint els grans penjolls d'estalactites fins que trobem la més gran i majestuosa "la Pendeloque" o gran penjoll, de 60 metres de llargada, que sembla com penjant d'un fil... fins que arribem al llac Rainy on cau una suau pluja damunt nostre.

(és foto presa d'internet, atesa la prohibició de fer fotos a l'interior)

Arribats a aquest punt es desembarca i es camina una estona per agafar una escala que ens fa pujar uns 30 metres per a situar-nos al nivell d'un altre llac superior, el Lac des Gours.

Encara hem de seguir pujant escales mentre podem contemplar una altra de les enormes columnes, la Gran columna, de més de 75 metres de llargada.

I finalment arribem a la part superior del saló anomenat de la Gran cúpula, una immensa volta de 94 metres d'alçada, i des d'on se'ns ofereix una gran i impressionant varietat de formacions i cascades de calcita, formades per la naturalesa fa milions d'anys.

Un espectacle que et deixa realment ben admirat i corprès.

Hem de tornar a refer tot el camí i tornar a agafar la barca per arribar a l'inici de l'itinerari.

En aquest punt s'agafen altre cop els ascensors, encara que jo vaig preferir pujar algun tram a peu per poder admirar amb més detall l'aspecte fantàstic del gran forat, ja que des de la part més baixa tens la impressió d'estar al fons d'un gran telescopi amb l'objectiu d'observar aquell tros circular del cel que tens damunt el teu cap.
Realment impressionant.

I aquest és l'aspecte que té des de l'exterior...

Una visita realment interessant, i per si us ha quedat curiositat per conèixer més a fons aquest fenòmen natural, mireu l'enllaç  de la Web pròpia, que ja us he posat al començament, i que us torno a posar aquí mateix. 

* *

Un cop recuperats de la fresca (13º) i de la fosca de la cova-Gouffre, ens traslladem cap a Rocamadour, on dinarem i després farem la visita del lloc.

Dinem en un lloc força agradable a l'aire lliure i sota l'ombra dels arbres, 

al Relais Amadourien

* *

Ben dinats comencem la visita a aquest lloc popular i simbòlic de Rocamadour, considerat un lloc sagrat.

La seva gran reputació i els secrets més valuosos provenen especialment del cèlebre santuari de la Verge Negra, 

que durant segles ha atret pelegrins de tots els països, entre ells reis, bisbes i nobles, el mateix cos de Sant Amador, a qui deu el nom la ciutat, i que segons la llegenda fou enterrat aquí en aquesta capella dedicada al sant...

 i, finalment, l'espasa de Roland clavada a la roca...
vegeu l'enllaç per conèixer la història i la llegenda, (aquí)

La ciutat forma un preciós conjunt urbà edificat en la vertical d'un congost 

de 150 m. d'inclinació sobre el riu Alzou,

 amb tres nivells clarament diferenciats. 

La Base per a la vila medieval, 

La zona del mig per als set espais religiosos, ja que no en va forma part de la famosa
ruta del Camí de Sant Jaume.

Aquesta és la credencial que s'entrega als pelegrins que passen per aquest santuari...

i l'últim espai, el superior, coronat per un castell.

* * *
Ara sí, donem per definitivament acabada la nostra estada a la regió del Périgord francès.
Demà al matí ens esperen els 500 kms. llargs de retorn cap a Barcelona
Ha estat una experiència molt agradable, plena de sorpreses, i hem descobert un país bell, ben organitzat i ben equipat per a rebre els visitants. Molt recomanable.

• Ara sí que aquí acaba definitivament aquesta crònica.