- La història comença aquí...
Avui, dimecres 25 de setembre, ens disposem a conèixer a fons la ciutat que ens acull, Sarlat-la-Canéda.
Farem una visita guiada a aquesta vila medieval (segles XIIIè-XVIè), una joia patrimonial excepcional del Perigord Negre, d'on és la seva capital, i una de les més cèlebres ciutats d'Europa pel nombre d'edificis protegits per metre quadrat.
Prop d'un milió i mig de visitants descobreixen cada any aquesta joia medieval. Amb els seus 10.000 habitants, aquesta sots-prefectura de la Dordogne, sustenta avui el primer lloc com a destí turístic i cultural.
Encara que la vila sigui essencialment comercial, la industria està representada essencialment i notablement per les empreses agro-alimentàries, moltes de les quals, dedicades a la comercialització del foie gras (vegeu).
Aquest producte, que figura entre els més famosos de França, ha contribuït a donar al Perigord en general, i a la vila de Sarlat en particular, el seu gran renom culinari.
Avui és dia de mercat i els carrers són plens de parades de comerciants venent tota mena de productes artesans, principalment gastronòmics, i evidentment moltes parades venen foie. El comprarem després en alguna de les recomanades per la guia.
Amb aquesta flaire, doncs, comencem la visita guiada anant en primer lloc a conèixer la part més antiga de la ciutat, just al darrera de l'absis de la catedral de Saint Sacerdos, on hi ha les restes del que fou el primer monestir benedictí fundat per Sant Bernard que s'instal·là a Sarlat cap a l'any 1147, i antic cementiri...
S'anomena el jardí dels penitents (o dels enfeus), també hi ha uns nínxols de pedra que contenien els sarcòfags d'alguns nobles de Sarlat, i que estan adossats al mur de pedra que separa aquest lloc de la llanterna dels morts, a la qual es pot accedir a través d'una escala...
En aquella època hi havia la pesta, i el Sant va obrar algunes curacions notables, i per commemorar aquells fets es va construir la curiosa edificació anomenada la "llanterna dels morts", que és encara avui en dia, un dels símbols de la vila.
Aquest misteriós edifici del s.XIIè. en forma d'obús o de coet, és d'un ús desconegut.
Es creu que probablement és una còpia de la torre de la Resurrecció del Sant Sepulcre de Jerusalem...
Aquest misteriós edifici del s.XIIè. en forma d'obús o de coet, és d'un ús desconegut.
Es creu que probablement és una còpia de la torre de la Resurrecció del Sant Sepulcre de Jerusalem...
Sortint d'aquest lloc tant interessant ens endinsem per alguns carrerons estrets de la ciutat, fins anar a parar a la Place de la Liberté, la principal de la ciutat, on hi ha l'edifici de l'ajuntament i on es concentra gran part del mercat dels dimecres.
Sortim al davant de la que fou l'església de Sainte-Marie, on actualment s'ubica el mercat cobert, i on podem contemplar les grans portes metàl·liques monumentals, obra del famós arquitecte Jean Nouvel... (ens va comentar la guia que els seus pares viuen a Sarlat).
Aquí J. Nouvel va fer una de les seves intervencions arquitectòniques espectaculars, instal·lant unes portes de 30 metres d'alçada i diverses tones de pes
L'escultura d'aquest "badoc" les contempla embadalit...
Seguint el nostre circuit arribem a la Plaça de Lucien de Malevile per veure el seu palau
(avui és l'hôtel de Vienne)
I seguint pels carrerons antics, arribem al davant d'un edifici on trobem aquesta placa dedicada a Andre Malraux (1901-1976), que fou el ministre de cultura que promulgà la
"Llei sobre la restauració de les viles històriques".
Gràcies a aquesta llei, Sarlat mig perduda al fons del Périgord, on hagués pogut quedar oblidada i envellida, va evitar la seva decadència i va poder veure restaurat tot el seu ric patrimoni arquitectònic
 |
| (L'Hôtel de Vassal) |
Encara havíem de veure altres edificis importants com aquest magnífic palau que fou la casa natal d'un dels més cèlebres fills de Sarlat, Étienne de la Boëtie (1530-1563), escriptor, filòsof i polític francès del renaixement. Aquí va nèixer el 1er. de novembre de 1530.
 |
| (Casa natal de La Boëtie) |
Ens quedava encara una visita pendent a la catedral de Saint Sacerdos, antiga abadia benedictina, que esdevingué la seu d'un bisbe en 1317. Després de molts anys i de diverses reconstruccions, la major part de l'edifici actual data del segle XVI.
Amb la vista posada encara en algunes de les magnífiques cases medievals, donem per acabada la visita d'aquest matí a la Vila de Sarlat
* *
Amb la impressió d'estar sortint encara de l'Edat mitjana, l'autocar ens portarà directament a la campinya per anar a dinar a La Ferme Auberge des Genestes, a St. Geniès.
A la tarda ens espera una experiència ben diferent, visitar els magnífics
 |
(el plano pot donar una idea de la grandiositat i extensió dels jardins)
Localitzats a la població de Salignac, declarats Monument Històric per la seva arquitectura original i la seva inspiració i recreació en l'esperit dels grans jardins de la Itàlia del segle XVIII.
Cal destacar els jocs d'aigua i, sobretot, l'encant que produeixen els verds de la vegetació dels arbres com el teix, el boix i el xiprer.
És un jardí amb molta vegetació, considerat un dels millors jardins romàntics de França, amb una col·lecció única de més de 300 figures vegetals esculpides i de 50.000 plantes.
Es troba en una propietat coneguda com el Manoir d'Eyrignac, que al segle XVIIè. fou residència de l'escriptor Gauthier de Costes de la Calprenède.
És una propietat forestal privada de més de 200 Ha. amb uns 7 kms. de senders botànics. Hi ha també l'aigua procedent de set manantials que brollen a Eyrignac, i alimentant els 12 estanys i les diverses fonts...
          
La visita a aquest immens jardí era guiada per una experta francesa, i la nostra guia anava traduint al castellà (amb certes dificultats) tot allò que s'explicava... com que la cosa prometia allargar-se més del que semblava prudencial, nosaltres dos vam optar per fer la visita pel nostre compte... tot i així vam estar més d'una hora recorrent els jardins i va ser una mica esgotador. Bonic sí, però molt cansat...
* * I encara no va acabar aquí la nostra jornada. Prop d'aquí vam anar a conèixer la bella localitat de Saint Amand de Coly, on hi ha les restes de la que fou la més important i bella Abadia fortificada del s.XII, d'aquesta regió del Perigord.          Un bell racó del poble de Sant-Amand-de-Coly * * * Demà dijous, ens esperen noves sensacions, visitarem un castell impressionant, el de Commarque, després el refugi prehistòric de La Roque Saint-Christophe, i finalment coneixerem les famoses pintures de la gruta de Lascaux II, de 17.000 anys d'antiguitat..
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada