Un dia radiant en una illa atlàntica... (05)

• La història comença aquí...

En la nostra darrera estada a Galícia, ara fa cinc anys, vam anar a conèixer les Illes Cies (vegeu), per això, avui, 8 de setembre, amb un dia radiant, vam decidir anar a conèixer una nova illa, l'illa de Ons.

Forma part del Parc Nacional Marítim-Terrestre de les "Islas Atlánticas de Galicia", on s'engloben quatre arxipèlags, el de les Cies, el de Ons, el de Sálvora, i el de Cortegada.

Trobareu més informació de la totalitat del parc nacional aquí...

L'arxipèlag que avui visitarem està format per l'illa principal de Ons i un petit promontori de 72 m. anomenat la Illa de Onza ou Onzeta.

Nosaltres visitarem l'illa sortint de la població de Bueu, situada en la part sud de la ria de Pontevedra. Tot just sortint de la població sobrepassem aquesta roca que té una forma que ens recorda un autèntic os polar...

mentre el nostre vaixell encara mar oberta per dirigir-se en uns 40 minuts fins al petit port de l'illa de Ons.

L'illa té uns 6 kms. de llarg, és la més extensa de l'Atlàntic peninsular. Presenta dues cares fortament diferenciades. La de l'est, que mira cap a la ria de Pontevedra, presenta un perfil suau i compta amb platges de sorres blanquíssimes. La de l'oest, enfrontada al mar obert, és la més escarpada, amb penya-segats abruptes i coves marines, que aquí s'anomenen "furnas". Aquesta part no la visitarem per manca de temps. 

Tant bon punt desembarquem ja ens impregna la sensació de calma de l'illa. 

Tenim la intenció de conèixer alguna de les seves platges i prendre un bany, 
i així, amb aquest objectiu, comencem a caminar en direcció sud, cap a l'esquerra del port, per trepitjar la primera platja més propera l'Area dos Cans, 

però ens emportem una gran sorpresa, ja que aquests dies es veu que degut a la calor han proliferat unes algues tòxiques, anomendades la "marea roja", amb una elevada presència de toxines (vegeu), molt perjudicials principalment per els musclos, les ostres, les vieiras, etc. i que poden afectar de manera seriosa a qui consumeixi aquest marisc que ha pogut estar afectat per les toxines, ja que tenen diversos efectes adversos, com l'enverinament paralitzant, o diarreic, o neurològic o amnèsic... 
Poca broma..!!

(foto manllevada d'internet)

A més, aquest fenòmen, perjudica greument a tot el sector dels pescadors que es dediquen al cultiu d'aquests tipus de marisc, tal com ho publicava la premsa el passat 21 d'agost d'enguany, just 15 dies abans de la nostra visita a l'illa (vegeu).

Ens asseguren que pel fet de banyar-se no correm cap perill, però la veritat és que no fa gaire goig ficar-se en l'aigua tenyida de groc-vermellós i amb una consistència força llefiscosa... per la qual cosa decidim caminar una mica més i ens apropem fins a la platja següent, la praia de Canexol. 

Aquesta és un autèntic paradís tropical. I mai més ben dit perquè fa un sol de justícia i la calor apreta de valent, només faltarien unes palmeres. La Marta renuncia al bany per la fredor de l'aigua i la manca d'ombres, i decideix retornar cap al punt de partida per posar-se a resguard tot prenent un refresc, mentre jo, boig com sempre per sucar-me en aigües transparents, em quedo una estona per gaudir de l'indret i del bany.

Arribada l'hora del migdia i un cop satisfet per la banyada, retorno cap al centre per reunir-me amb la Marta i ens instal·lem a dinar a la Casa Checho, l'establiment i restaurant més antic de l'illa, lloc privilegiat per la seva ubicació davant el mar.

Un cop dinats, i atès que el nostre vaixell no sortia de retorn fins a quarts de vuit de la tarda, decidim anar a fer una bona migdiada a sota d'uns arbres, com en els vells temps de les nostres caminades pel pirineu, agafem les tovalloles de platja i ens estirem sota unes acàcies per fer una bona becaina... zzzzzz !!

Un cop descansats i ben desperts, tornem a baixar a la platja, aquest cop a la propera Area dos Cans, la primera del matí, on sorprenentment, han desaparegut les algues roges i aquell mal aspecte que tenia l'aigua, i decidim que és l'hora de prendre un altre bany, el bany de la tarda

Mentre deixem passar plàcidament les hores mortes davant aquest relaxant panorama del mar encalmat, tot esperant l'hora de retornar, ens envaeix una mica aquella sensació de que viure en una illa petita pot arribar a ser una mica angoixant. Sabem que depenem sempre i totalment del vaixell que ens ha de tornar a terra ferma, a Bueu, que la tenim just al davant, a poques milles náutiques, però que no podem fer res mes que esperar l'hora de la partida... 
És un condicionant ineludible. 

Sí que potser haguéssim pogut caminar una mica més fent algun dels itineraris o rutes que hi ha marcades a l'illa, però ni anàvem ben calçats, ni la calor convidava a fer rutes de dues o tres hores de caminar.

Es cert que potser ens va quedar per conèixer la millor praia de l'illa, la Praia de Melide (a una mitja horeta caminant), però prometo que hi anirem si algún dia hi tornem...!! 

Tot esperant que arribi l'hora de marxar, seiem a la terrasa del restaurant a prendre un refresc fins que, arribada s'hora baixa, 

ens traslladem lentament cap al moll per agafar el vaixell, 

mentre diem un adéu enyoradís a aquella mena d'Arcàdia feliç...

 (al fons a l'esquerra, les illes Cies)

Hi tornarem algun dia...???

* *

Quan arribem al nostre refugi a Panxón, encara tenim temps de fer una ullada a les illes Cies amb les darreres llums del crepuscle...molt al fons, a la dreta de tot, gairebé imperceptible es veu la silueta de l'illa de Ons...

Les illes dormen tranquil·les cada nit enmig de les aigües protectores de l'Atlàntic, tot esperant que retornem a visitar-les...!!

* * *

• La crònica continuarà aquí (06)...