- La història comença aquí...
El nostre segon dia d'estada a l'illa de Creta ens porta cap a l'est, a les terres situades davant el golf de Mirambéllou.
Ens acostem a Kritsas, un pintoresc poble construït en forma d'anfiteatre, i on al seu terme hi ha l'església de Panagia Kerá, una petita joia d'art que conté uns bonics frescos bizantins dels segles XIII i XIV, dels més ben conservats de l'illa, encara que al meu criteri, penso necessitarien una bona restauració i conservació, però ja sabem com estan les coses a nivell econòmic a Grècia, i ja és molt que hagin arribat en l'estat que estan.
Jutgeu vosaltres mateixos quan mireu les fotos que vaig poder prendre,
sense flaix evidentment...
La part més antiga de l'església és la nau central del s.XIII, a la que posteriorment se li van afegir dues naus laterals (s.XIV).
Tota la decoració es basa en escenes de l'Evangeli, i destaquen el naixement i el baptisme de Crist, la resurrecció de Llàtzer, el camí cap a Betlem, el sant sopar, la Crucifixió, etc.
I a la volta de la nau sud es narra la vida de la Verge amb diverses escenes,
i també són representats alguns patriarques...
i curiosament també trobem en un lateral, discretament representada, la figura de Sant Francesc, que probablement va passar per aquestes terres.
 |
| (els bonics tres absis de l'església) |
* *
A continuació ens dirigim a visitar la ciutat grega de Lató, on veurem les excavacions d'aquest jaciment, un dels més ben conservats, amb un conjunt arqueològic que comprèn: l'acròpoli, l'àgora, el Pritanèon, el temple i el teatre.
Va ser una de les principals ciutats-estat dels doris a Creta. Va ser construïda, al s.VIIè. a.C., estratègicament sobre uns turons que permetien controlar tot el centre-est de l'illa i vigilar fins a la badia de Mirabello.
Té una escala amb 90 esglaons per pujar a dalt de tot, esforç que vam haver de fer malgrat el temps plujós que ens estava amenaçant.
En arribar al jaciment, a l'alçada de l'àgora i del pritanèon ja es pot albirar al fons la costa i la ciutat d'Ágios Nikólaos
La ciutat va ser destruïda al voltant del 200 a.C., però el seu port que es deia Kamara, vora l'actual Ágios Nikólaos, va continuar en us durant l'ocupació romana. Un dels generals d'Alexandre el gran, Nearc, podria ser nascut aquí, a Lató.
Després de baixar del turó de Lató, una mica xops per la insistent pluja, ens dirigim costa amunt cap a Elounda, amb la intenció d'agafar la barca que ens portarà fins a l'illot de Spinalonga.
* *
En el moment d'arribar a Elounda i d'anar a embarcar, queia un xàfec impressionant, i nosaltres dos i algú més del grup vam optar per no arriscar i no remullar-nos encara més, i ens vam refugiar en un bar a prendre un cafè tot esperant la tornada dels valents que sí es van atrevir a fer la travessia en vaixell.
Actualment l'illot està deshabitat, però es visitat per turistes i banyistes. Durant l'ocupació veneciana es va construir com una fortalesa inexpugnable amb 35 canons. La van separar artificialment de la costa per millorar la defensa. Van construir un conjunt de fortificacions tot al voltant de l'illa que eliminava així qualsevol possibilitat de desembarcament.
Cap al final de l'ocupació turca, va ser refugi de famílies otomanes, fins al 1903 que la van abandonar. Al 1904 i fins al 1957, les autoritats gregues la van fer servir com a leproseria, fou una de les darreres colònies de leprosos que funcionava a Europa.
El darrer habitant fou un sacerdot que va marxar del lloc el 1962.
En l'actualitat es troba protegida pel ministeri d'arqueologia grec que treballa per a convertir Spinalonga en patrimoni de la humanitat.
* *
Acabada la darrera visita ens dirigim fins a la població d'Ágios Nikólaos per dinar. La ciutat d'uns 20.000 habitants és capital de la Prefectura de Lassithi, a la costa nord de l'illa de Creta. És un famós centre turístic. Té un port important tant de vaixells de pesca com d'oci.
Àgios Nikólaos va ser construïda pels habitants de l'antiga Lató al segle III a.C., per ser un lloc important per utilitzar-la com a port.
Tenien també la seva pròpia moneda.
Havent dinat donem una petita volta pel poble per anar a conèixer el seu curiós llac interior anomenat Voulismeni, que actualment està unit amb el mar per un canal obert el 1867 a causa de les males olors que feien les seves aigües estancades.
Al seu perímetre trobem bars i restaurants. És un indret força agradable i acollidor, amb barques de pesca, rodejat d'arbres, i amb les parets de roques vermelles, restes d'un cràter volcànic.
Fins al s.XIX, els habitants locals creien que el llac no tenia fons... i que estava connectat amb esperits malignes, donant peu a nombroses llegendes i supersticions. Aquest mite fou desmuntat al 1853 quan l'almirall britànic Spratt va descobrir que tenia 64 metres de fondària.
Cada any durant la setmana santa Ortodoxa, els habitants es reuneixen al voltant del llac per gaudir dels focs artificials i de la festa.
 |
| (No puc evitar fer una foto a aquest gat preciós que ens observa) |
A l'hora prevista, retorn cap a l'hotel a Herákleion
* * *
Demà ens espera un plat fort, el gran jaciment de CNOSSÓS, i el Museu arqueològic d'Herákleion
- La crònica continua aquí...(03)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada