- La història comença aquí...
 |
| (Catedral dedicada a Sant Titus, primer arquebisbe de Creta (s.VI). |
Gortina o Gortin (grec i llatí Gortyn o Gortyna) fou una antiga ciutat de Creta que apareix als poemes d'Homer com a Gortyn però generalment s'esmenta com a Gortyna.
Gortyna fou habitada des del final del neolític (vers el 3000 a.C.) però va florir més tard, especialment en el període minoic,
vers el 1600 a 1100 a.C. quan es va construir la vila amb l'altar al lloc
de Kannia, prop de Metròpolis. En aquesta època era quasi tan important
com Cnossos. Gortina i Cnossos es van disputar l'hegemonia de Creta i des de llavors les dues ciutats es van enfrontar freqüentment.
Restes de l'època arcaica (segle VII a.C.) es van trobar a la zona, a l'àrea de l'Acròpoli, junt amb una inscripció coneguda com el Codi de lleis de Gortina (segle V a.C.) Les lleis de Gortyna són un codi legal grec, el més extens que es coneix fins ara. Foren gravades a la pedra. El format és arcaic i semblant a les primeres lleis bíbliques.
Està gravat amb lletres molt grans sobre una sèrie de blocs de pedra adossades a una paret. De la inscripció original en queden unes 660 línies. La cosa més original és que estan escrites de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta, canviant fins i tot el format de cada lletra en funció de la direcció de l'escriptura (vegeu aquí sota).
* *
Després de conèixer Gortyna, ens traslladem fins a un altre conjunt arqueològic proper, el de Festos. Fou un dels principals centres de la civilització minoica i la més rica i poderosa ciutat del sud de Creta. Està situada al sud de l'illa, prop de la costa, i al sud-oest de Càndia. Era propera també a Gortyna.
El seu port es deia Matalum, (actualment Mátala) situat a més distància de la que hi havia a la costa en línia recta.
És una de les ciutats més antigues de l'illa. Fou habitada des del neolític i va subsistir com a estat fins al període dels palaus minoics al segle XV a.C.
 |
| (Els magatzems de gra) |
La ciutat minoica ocupa una gran extensió, a la rodalia del palau. Aquest fou destruït al segle XV a.C., però la ciutat va romandre habitada fins almenys el segle VIIIè a.C.
 |
| (la fèrtil vall del riu Geropotamós) |
És una curiosa troballa arqueològica de finals de l'edat de bronze, descobert el 15 de juliol de 1908 per l'arqueòleg italià Luigi Pernia en l'excavació d'un palau minoic a Festos (Phaistos), prop de Agia Triada, al sud de Creta.
El propòsit d'ús i el lloc on es va construir aquest disc encara no han estat determinats, cosa que ha convertit a aquest objecte en un dels més famosos misteris de l'arqueologia.
Actualment es troba al Museu Arqueològic de Càndia (Herákleion) a Creta, i la seva interpretació resta encara un misteri per descobrir, i tema de discussió entre els especialistes.
La inscripció ha estat realitzada mitjançant pressió de "segells" jeroglífics preformats sobre argila tova, en una seqüència espiral cap al centre del disc i per les dues cares.
Aquest va ser després cuit a alta temperatura. Alguns arqueòlegs suposen que l'escriptura del disc de Festos és minoica, però no es tracta ni del lineal A ni del lineal B. Aproximadament 10 signes del disc són similars a signes de l'escriptura lineal.
Per aquesta raó, altres especialistes li atribueixen un origen no cretenc...(?).
* *
Va ser una vila residencial d'origen minoic al qual, a partir del segle XIV a.C., se li van incorporar elements micènics.
És de menors dimensions que altres ruïnes de la cultura cretenca, com ara el palau de Cnossos, però la seva importància és que en aquest lloc s'han trobat un gran nombre de tauletes amb escriptura cretenca, anomenat lineal A.
(en les muntanyes del fons s'ubica la famosa cova Dikteon, el lloc on
segons la mitologia, va neixer Zeus, el pare de tots els deus de l'Olimp)
La descoberta d'aquest conjunt fou obra de l'italià Federico Halbherr
Una altra troballa molt important aquí va ser la del fantàstic sarcòfag amb pintures que donen una idea sobre la religió dels antics cretencs.
Aquest sarcòfag, decorat al fresc, té quatre cares. Les dues cares
principals mostren escenes rituals i en les laterals hi ha la parella de
difunts pujat en un carro tirat en un cas per cavalls i en l'altre per
un Grifó.
També es troba exposat al Museu Arqueològic de Càndia (Herákleion).
(cara A)
(detall lateral, tres homes portant ofrenes)
(cara B)
(detall lateral, ritual de sacrifici d'un toro)
També aquí vam poder admirar una petita església bizantina, la de Agios Georgios, bonic exemplar d'arquitectura bizantina, amb alguns frescos a l'interior no gaire ben conservats.
(detall del frontal)
* *
Un cop acabades les visites als tres conjunts arqueològics, ens dirigim cap a la costa, a la localitat de Mátala, per dinar en un bonic restaurant amb vistes a la platja i a les coves artificials excavades als penya-segats de la badia, que foren un antic cementiri romà.
Es tracta d'un lloc força turístic que es començà a popularitzar arran de l'ocupació de les coves per nombrosos grups de hippies a partir de la dècada dels 60.
No les vam poder visitar perque eren tancades a partir de les 15h.
A Grècia gairebé tothom tanca a aquella hora, la qual cosa ens va complicar una mica les nostres visites programades, ja que havíem de fer-les totes al matí i dinar sempre a partir de les 15h.
* * *
Demà visitarem Panagia Kerà Kritsas, el jaciment grec de Lató, Elounda, Spinalonga, i finalment Ágios Nikólaos...
* * *
- La crònica continua aquí...(02)
1 comentari:
El disc de Festos: homee!!, que no veieu que és el joc de l'Oca?...jeje
Publica un comentari a l'entrada