divendres, 26 de juny del 2015

Brussel·les, el melic d'Europa...(02)


Trobar-nos per primera vegada al cor d'Europa, allà on es prenen totes les decisions que afecten, per bé o per mal, a tots els països de la U.E., fa una certa impressió.

I encara més coincidint en aquestes setmanes on les negociacions amb Grècia han revolucionat a tots els països i a tots els mandataris europeus, i sembla també que s'està representant una mena de sainet tragicòmic, on volen donar la imatge de que tot és molt trascendent, i/o sembla, que algú ens està prenent el pèl.

I és que els polítics i la política, senyors, de vegades no és que sols ho sembli, sinó que realment és com un sainet. Heu vist per exemple la reacció irada "la pataleta" d'en Duran, amb motiu del trencament del seu partit?... Lamentable i patètic. Aparquem, però, la situació aquí a Catalunya, i seguim a Europa...

Al cor de la ciutat de Brussel·les, la capital flamenca, troben la seva seu organismes oficials tant importants com el Parlament, la Comissió europea, i la OTAN. Tot això són edificis moderns, una mica impersonals, i contrasten amb la Brussel·les clàssica, la de la Grand Place, vorejada pels bonics edificis gremials i el fantàstic Ajuntament.
Tant bon punt vam trepitjar la ciutat, fins i tot abans d'anar a embarcar en la nau que ens acolliria durant tota la setmana, ja vam disposar d'un parell d'hores per a fer el primer contacte amb el centre de la ciutat.

També de postal i de visita obligada, és anar a conèixer i fotografiar el famós Manneken Pis ("el nen pixaner") -ho farem demà al matí-, les galeries Saint Hubert -les més antigues d'Europa-, l'òpera de la Monnaie i la catedral gòtica de Saint Michel i Sainte Gudule.

El nostre periple, que èrem a punt d'encetar, ens portaria per terres de Flandes i els Països Baixos. Abans d'entrar en detalls i cròniques, deixeu-me comentar una mica aquestes peculiaritats de Bèlgica, dividida en dos grans regions. Valonia i Flandes. Flandes, en neerlandès "Vlaanderen", designa la part septentrional de Bèlgica, els habitants de la qual parlen neerlandès o flamenc. Representen prop del 60% de la població de tot Bèlgica. En la part del centre-sud es troba la capital Brussel·les. També dins la regió de Flandes trobem altres capitals importants i interessants com Bruges, Anvers, Malines i Lovaina.
Els francoparlants o Valons, al sud, representen un 32%. La regió de Brussel·les, tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins de Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental.

Ara, doncs, ja situats sobre el terreny, anem a començar el nostre descobriment de la ciutat. L'autocar ens descarrega ben a prop del centre i nosaltres ens dirigim en primer lloc a visitar la catedral que tenim a tocar.

La catedral està dedicada a Sant Miquel i Santa Gúdula, i representa el millor exemple que es conserva d'arquitectura gòtica de Brabant. El 1407, Lambert II, duc de Brabant, hi va fer portar les relíquies de santa Gúdula a l'església nova. A causa de la seva creixent importància, l'església va ser transformada en estil gòtic a partir del 1225 pel duc Enric I de Brabant. Val a dir que qualsevol d'aquests temples o catedrals d'aquelles èpoques són autèntiques obres d'art, i en aquesta concretament destaquen el magnífics vitralls ben conservats, l'orgue, i també els treballs d'escultura en fusta que podem apreciar en el el fantàstic púlpit, i en els mobles confessionaris.








 Les obres de reforma van durar 300 anys i finalitzaren amb la construcció de les dues torres frontals a principis del s.XVI, amb Carles Vè.
Sortint d'aquí i sense gairebé adonar-nos, desemboquem a la Grand Place, on a aquesta hora de la mitja tarda hi ha una multitud força considerable.
Veiem l'espectacular Ajuntament, amb la seva agulla gairebé impossible d'encabir en una fotografia, amb alguns detalls de la seva porta principal, talment una catedral, 


(foto parcial, ala esquerra)
també destaquen els magnífics edificis gremials, amb les escultures totalment daurades a la part superior, ...
i després de fer unes quantes fotos més, tenim ganes de seure en un petit bar a prendre un bon cafè express amb una xocolatina belga, mmm deliciós..!!

Abans de dirigir-nos cap a l'autocar passem un moment per les galeries Saint Hubert i contemplem una de les temptacions belgues més populars, la xocolata i els dolços... 

i també una de les coses "típiques" de Bèlgica, les puntes i blondes.
Dues hores de passejada han estat un "tastet" del que ens espera durant tota la setmana amunt i avall trepitjant una pila de ciutats importants, tant per la seva història, com també pel seu ric i extraordinari patrimoni arquitectònic.

El vaixell Swiss Pearl ens espera tranquil a la zona d'embarcament, 
i un cop instal·lats en ell, durant tota la setmana, viurem experiències de tota mena. Val a dir que anirem parlant sovint del vaixell, i sobretot de la seva tripulació i serveis, tots ells excel·lents, i molt recomanables.

* *
Demà, el vaixell encara romandrà a port sense moure's i nosaltres farem la visita guiada a la ciutat pel matí, i a la tarda anirem fins a Malines i Lovaina. Però tot això ho veurem en el capítol següent d'aquesta crònica.

* * *

1 comentari:

Mercè Piqueras ha dit...

I la nena pixanera (la Jeanneke Pis), no la vau veure? Està en un "cul-de-sac" a costat d'aquell carreró ple de restaurants (Rue des Bouchers) i no té tanta tradició com el nen. I em sembla que ara també hi ha un gos pixaner en algun lloc (i no em refereixo dels de debò, sinó una estàtua).

Gràcies per recordar-me les visites fetes a Brussel·les, sempre per feina, però buscant estones o afegint-hi algun dia de propina per anar coneixent aquesta ciutat tan bonica. Una amiga em va dir fa anys que la Gran Place era la plaça més bella del món i em sembla que tenia raó. El primer cop que la vaig veure vaig quedar bocabadada.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin