- La història comença aquí...
Hem anat a buscar una frescor gairebé inexistent també aquest any a la zona pirenaica aragonesa, malgrat tot hem pogut gaudir d'un parell de tempestes refrescants (vegeu aquí).
Reprenem, doncs, ara sí, el nostre periple per terres de Flandes, i el següent dia del nostre itinerari era dimecres 17 de juny. Avui ens hem de submergir en la història medieval de dues ciutats tant importants com poden ser les de Bruges i Gant.
Al matí ens dirigim cap a Bruges. Ciutat declarada, pel seu encant i bellesa, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Ens trobarem, però, amb un "circumstància" impensada i fins al moment present incontrolable, que és la massificació del turisme. Tots aquells carrers, places, canals, edificis, monuments, tant plens de gent a vessar, fan que no puguis gaudir amb tranquil·litat i pau de la seva bellesa.
És aquest un fenòmen que cada vegada més s'està plantejant a nivell de molts indrets i ciutats del món que per la seva fama i la seva reconeguda bellesa, estan a punt de "morir d'èxit"... Com sembla que aviat ens pot passar a Barcelona. Ja vaig fer una reflexió semblant quan vam visitar la ciutat de Venècia (vegeu).
Però, intentant fer abstracció d'aquest fet inevitable per ara, passem a parlar una mica d'aquesta interessant ciutat flamenca.
(llac Minnewater, o de l'amor) |
La història de Bruges va quedar marcada per la seva importància estratègica, al segle XIII, quan la petita ciutat flamenca es vanagloriava de ser la capital del comtat de Flandes. Era un nucli comercial a tot Europa, i pel riu que l'envoltava hi circulaven mercaderies cap i des del mar del Nord.
La indústria de la llana va reforçar el poder econòmic del bulliciós burg, on aviat es van aixecar muralles gruixudes i torres de defensa. La ciutat s'ha conservat protegida per aquelles parets de pedra. Als carrerons tancats dins les muralles, el passat gloriós pren forma de cases gremials enrajolades.
Visitem en primer lloc el Beateri de la Vinya (Begijnhof...) on ara habiten monges benedictines.
Voltem pels seus carrerons medievals observant alguns edificis interessants,
i els racons més romàntics i suggestius del casc antic,
així com també els seus canals que circulen per entremig
de l'entramat urbà...
Havíem de fer també un passeig en barca pels seus canals, però per un problema d'horaris, i de la incomprensible intransigència de l'empresa dels vaixells per un petit retard del nostre grup, no ens va ser possible fer-ho. Poc recomanable l'empresa per la poca amabilitat. Fruit d'allò que abans comentava... excès de turisme, i van una mica farts de tot.
No hi penso tornar...!!
A la plaça central del Burg, l'antic fortí, ara s'alcen l'ajuntament,
la basílica de la Santa Sang, del segle XII,
i l'edifici renaixentista de l'antiga Escrivania civil.
La Markt, o placa major, amb el Hallen, un antic mercat marítim d'una ciutat marcada per la trajectòria comercial,
on destaca el campanar de 83 metres,
(la plaça Major)
Acabada la visita a Bruges, retornem al vaixell per dinar, avui toca:
Sopa de ceba, Poularde "Charlemagne", Quiche Lorraine, etc.
* *
A la tarda ens dirigim a visitar la ciutat de Gant, on hi ha la major quantitat d'edifics històrics i una intensa vida cultural i universitària. Admirarem la gran place amb la torre campanar, declarada Patrimoni de la Humanitat des del 2005,
la Catedral dedicada a sant Bavó,
i el majestuós edifici del Teatre nacional,
(el Teatre Nacional)
i l'edifici de l'Ajuntament, meitat estil gòtic flamíger i meitat d'estil renaixentista,
amb la figura de Carles Vè, ben entronitzada.
Una mica d'història: El 1540, els habitants de Gant van patir una gran humiliació pública. La desobediència davant el dur domini espanyol va portar el monarca Carles I d'Espanya i Vè d'Alemanya a prendre una mesura dràstica. Abillats amb una simple camisa i amb una soga al coll, van ser exposats a l'escarni públic i obligats a caminar en seguici.
D'aquesta manera tant humilant, els habitants de Gant, anomenats popularment stroppendragers ("els que porten la soga al coll"), van reafirmar el seu caràcter rebel i tossut.
El domini espanyol va durar prop de 200 anys. Havia començat amb el regnat de Carles Vè., fill d'aquesta ciutat, i no s'acabaria fins el 1714, quan Felip Vè. va renunciar al territori flamenc.
* *
Encara avui, podem seguir les empremtes espanyoles a Gant, on en molts racons, ens reben petites fornícules d'antigues marededéus catòliques.
Gant és ple a vessar d'edificis monumentals. Subratllat per tres torres simbòliques, la romànica del campanar de la catedral de Sant Bavó,
la del Belfort del segle XIV,
i la torre de l'església de Sant Nicolau del segle XII.
També cal destacar l'antiga Llotja de la Carn, o l'imponent i gran fortalesa, la Gravensteen o Castell dels Comtes, erigit al s.XIII.
L'envolta el bonic barri de Patershol el més antic de la ciutat.
Gaudirem de la importància dels rius Leie i Escalda, que amb multitud de canals recorren la ciutat per dibuixar els racons més bonics de la ciutat.
L'aigua va veure néixer l'activitat artesana i comercial de la que un dia va ser la ciutat més gran del nord dels Alps.
Era el segle XIV i els molls concentraven una intensa activitat.
L'antiga casa de Mesurament dels grans, els graners,
l'edifici flamíger del gremi dels carnissers i altres construccions
ens recorden la importància vital dels gremis que, en plena edat mitjana , van aconseguir reunir forces i oposar-se al poder francès.
Visitem en primer lloc la Catedral de Sant Bavó, plena d'obres d'art, com podrem comprovar. És la catedral catòlica de la ciutat, un edifici original del segle X, ampliat en estil gòtic al segle XIII. Està consagrada a Sant Bavó de Gant.
(tríptic de vitralls)
(púlpit espectacular)
(la coberta del púlpit)
(detall del púlpit)
(la pila baptismal on fou batejat Carles Vè.)
(mausoleu d'un dels bisbes de Gant)
i que, a més a més, guarda un tresor secret més que conegut.
Es tracta d'una de les obres d'art més representatives de la pintura flamenca primitiva, L'adoració de l'anyell místic, o Retaule de Gant, executada pels germans Jan i Hubert Van Eyck al segle XV (1432).
És un políptic que consta de 24 escenes compartimentades que presenta dues visions, oberta i tancada, que s'alternen tancant les ales laterals.
Amb el retaule obert, la caixa alta (fila) mostra Crist entre la Mare de Déu i sant Joan Baptista
Les ales representen uns àngels cantant i fent música i, més a l'exterior, es mostren Adam i Eva.
A la caixa baixa, en el plafó central hi ha representada l'adoració de l'Anyell de Déu, amb uns quants grups de figures que es dirigeixen cap el centre de la imatge per venerar l'anyell, i tota l'escena és presidida, en el pla celestial, per l'Esperit Sant.
Els dies feiners les ales estaven tancades, mostrant l'Anunciació a Maria i els retrats dels donants, Joost Vijdt i la seva esposa,
al costat de dues grisalles de sants.
(Nota: totes les imatges d'aquesta obra, llevat les dues primeres de la còpia que s'exhibeix a la catedral, fetes per mi mateix,
han estat manllevades de la Viquipèdia, L'enciclopèdia lliure, a internet)
han estat manllevades de la Viquipèdia, L'enciclopèdia lliure, a internet)
* *
Aquest políptic és l'obra més famosa de Jan van Eyck, iniciada pel germà gran Hubert, a petició de Jodocus Vijd, alcalde adjunt de Gant, i de la seva esposa Elisabeth Borluut. Combina el concepte de "la salvació" que s'inicia amb l'Anunciació, fins a la "fi del món" representada per l'Apocalipsi. Conté elements innovadors com la presència per primer cop dels donants, així com de personatges nus de grans dimensions, Adam i Eva. Va ser inaugurat el 6 de maig de 1432.
Es una autèntica obra d'art que no et cansaries d'admirar per la quantitat de detalls i la perfecció en l'execució.
* *
Finalment, la nostra visita i estada a la ciutat tindrà un final relaxat ja que tant el Pere, de Pol viatges, com el Sergi, responsable de Politours, es van preocupar de compensar-nos per la decepció de no poder navegar pels canals de Bruges, i ens van sorprendre amb una bonica i relaxant navegació d'una hora pels bonics canals de Gant...
Vegeu-ne algunes imatges...
Per acabar la jornada, avui el Chef del vaixell ens sorpren amb un sopar especial, el "Sopar del Chef", amb algunes floritures com aquestes:
Carpaccio de vedella marinat amb llima,
Sopa de pastanaga amb gingebre, Albergínia farcida amb mozzarella i tomàquet, Pastís calent de xocolata
Sopa de pastanaga amb gingebre, Albergínia farcida amb mozzarella i tomàquet, Pastís calent de xocolata
* *
Demà al matí ens despertarem, després de navegar tota la nit, a la petita però preciosa ciutat de Middelburg.
Aquest nou capítol del viatge, el reviurem una mica més endavant...
Aquest nou capítol del viatge, el reviurem una mica més endavant...
* * *
- La crònica continua aquí (06)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada