Un salt en busca de natura i amb una troballa molt original...

(la cascada de Cotatuero, 200 m. de caiguda)

Altra vegada hem volgut anar a buscar una mica de natura per sortir de la ciutat calenta i reescalfada.

Fa exactament tres anys ja vam fer una cosa semblant (vegeu aquí), i hem tornat a la Vall d'Ordesa. Aquest cop, però, no hem trobat un canvi radical en quant a temperatures, com ens podíem imaginar i com desitjàvem.

La natura en aquella zona del Pirineu sempre és magnífica i exhuberant, però aquest any, a causa d'aquesta onada de calor exagerada i persistent, també la natura se'n ressent i molt. I la sequera es fa notar amb tota la força.

Hi ha zones i prats verds que pràcticament han desaparegut o són totalment grocs i ressecs.

Hem procurat fer excursions als matins dels quatre dies que hi hem estat, dues per la zona d'Ordesa, i dues per la zona de Bujaruelo... Dues en 4x4, i dues caminant amb els nostres peus i cames de més de setanta anys...

(el bosc tot pujant cap a Cotatuero)

(l'art espontani de la natura)

(des dels miradors d'Ordesa)

(a la capçalera del ARA, camí de Vignemale)

Hem vist molta natura, ens hem cansat i també hem descansat i molt, les tempestes de tres tardes seguides ens han fet descansar a la força. Han fet refrescar una miqueta l'ambient, però al matí següent el sol implacable feia tornar a pujar el termòmetre per damunt dels 30 graus.

(el fons de la vall i les tres Sorores,
Cilindre, Mont Perdut i Soum de Ramond, o pic d'Añisclo)

la calor intensa ha produït aquest esclat de floració)

Les moltes hores que hem passat a l'hotel a causa de les tardes tempestuoses, ens han relacionat poc o molt amb el personal amb el que tens un contacte més directe, els cambrers de sala i els cambrers del bar.

(tempesta que s'acosta)

(pluja forta)

I d'això us en volia parlar, ja que hem fet una troballa molt original que és la que motiva aquesta crònica.

Hi havia un dels cambrers en especial que ens va cridar de seguida l'atenció pel seu zel en atendre als clients, sempre molt servicial i sempre molt somrient.
Era un xicot jove de trenta i pocs anys d'edat, de pell força morena i super-super eficient, un nervi. Sempre atent a qualsevol petició o necessitat que poguessis tenir. Pel seu aspecte ens preguntàvem si devia ser hindú, o d'algun país oriental, fins que vam saber la veritat. Vam establir una bona relació amb ell i ens va dir que es deia Pedro i era colombià. Fins aquí tot normal.

Però la història no s'acaba aquí, quan tot fent broma sobre el meu cognom Sorrosal, que coincideix amb uns llocs comuns de la zona, el riu Sorrosal, el salt o cascada del Sorrosal i la "via ferrata" també del Sorrosal, li vam ensenyar amb el mòbil aquella foto que vaig penjar ara fa tres anys al meu Blog, en la que jo estic assenyalant el rètol del riu.

(aquí senyors...!!! el meu Riu)

Ell la va trobar molt divertida i aleshores ens va dir que ell també tenia una web, un Blog, un perfil al facebook, al twitter, a instagram, etc... (?). Va mostrar molt interès per consultar el meu Sorrobloc, i ell ens va donar també el seu enllaç, i a partir d'aquí començà la gran sopresa per nosaltres.

Aquest noi és un autèntic artista de la cançó popular colombiana anomenada el Vallenato  (*) i fa de vocalista a hores lliures en festes, clubs, i trobades de colombians. Aquest mateix cap de setmana tenia dues actuacions, una ahir mateix, dissabte 18, a Saragossa, i l'altre avui mateix diumenge 19, a Logroño.

(*) El vallenato o la música vallenata forma parte de la música folklòrica de la Costa Caribeña colombiana. És el ritme musical colombià que ha assolit més popularitat, tant a nivell nacional com internacional.

El seu nom artístic és Pedrito Barrios (vegeu). Tot un fenòmen.

L'endemà de la descoberta, ho vam comentar amb ell i, tot orgullós i una mica tímid, ens confessà que ell s'està promocionant amb els cants del seu país, el Vallenato, i que li agradaria poder arribar a ser un artista conegut en els seus cercles i a nivell internacional, i per tot això està començant a fer petites gires i actuar en festivals diversos, i fins i tot té algun video gravat a YouTube (aquí) i també (aquí). 
De ben segur que la seva presència activa a les xarxes socials ajudaran a la seva promoció.

Si algun dia aneu a la Vall d'Ordesa i feu estada a l'Hotel Ordesa, amb molta probabilitat us servirà un cambrer morenet, molt atent i servicial, que mai podríeu endevinar que és un autèntic cantant i "showman" del Vallenato colombiano, serà el mateix Pedrito Barrios qui us estarà servint a taula.

* *

Ens meravellàvem amb la meva dona, la Marta, tot baixant cap a casa des del Pirineu, de com a vegades la vida, quan menys t'ho esperes, et sorpren amb situacions o amb descobertes de fets i de personatges dels que mai haguessis imaginat que podien tenir una vida tan intensa i tant diferent a la que aparentment estan fent en el moment que te'ls trobes en situacions quotidianes, com ha estat per a nosaltres la agradable i simpàtica descoberta de Pedrito Barrios, el rey del Vallenato.

* * *