- La història comença aquí...
La monumentalitat del Duomo és com un gran cor al centre de Florència que fa bategar tota la ciutat al seu voltant.
És realment l'epicentre de tot el casc antic al voltant del qual s'extenen les diverses esglésies, museus i palaus, i es palpa la història antiga de la ciutat. Començant pel mateix Baptisteri de sant Joan, l'edifici més antic, que es remunta als segles Vè-VIè.
L'important volum de tot el cos central de la catedral, amb la seva enorme cúpula, obra de Brunelleschi, ja ens impressiona en aquest primer contacte nocturn que tenim només arribar aquí, en una primera passejada vespertina pel centre de la ciutat.
Hi tornarem un matí a plena llum del dia per gaudir de tot el conjunt i poder conèixer millor la Catedral amb la seva cúpula, el Campanile d'en Giotto, i el Baptisterio.
El Duomo o Cattedrale di Santa Maria del Fiore, fou construïda per substituir a l'antiga catedral que estava ja molt deteriorada, dedicada a Santa Reparata, una màrtir palestina.
Els rics comerciants de la ciutat van demanar als governants que planifiquessin un gran temple que pogués fer ombra a les noves catedrals de les ciutats rivals de Siena i de Pisa.
L'edicte que ordenava començar els treballs el 1294 encarregava que: "s'aixequés una catedral tan elevada i de tant pròdiga magnificència que sigui incomparable, i el seu tamany i la seva hermosura no sigui mai superada pel poder o la indústria dels homes".
L'arquitecte escollit fou Arnolfo di Cambio. Però va morir sis anys després i els treballs van continuar sota la direcció de Talenti, fins que Giotto va prendre el relleu com a mestre d'obres el 1334. Tot i que les obres no acabarien fins el 1418, quan Brunelleschi va poder coronar l'enorme nau gòtica amb una gigantesca cúpula de 46 metres de diàmetre i 90 m. d'altura.
L'arquitecte Brunelleschi sembla contemplar l'enorme cúpula, la seva obra mestra, assegut al davant mateix...
El seu interior està decorat amb frescos del Judici Final que va projectar Vasari,
i va executar en part Zuccari (1572-1579).
i va executar en part Zuccari (1572-1579).
El temple té planta de creu llatina amb tres naus. L'interior és soprenentment auster i de dimensions corprenedores, amb capacitat per deu mil persones.
La decoració escultòrica és extremadament rica, amb 56 relleus en dues franges superposades, i 16 estàtues de tamany natural en les fornícules, obres de mestres florentins dels segles XIV i XV, Andrea Pisano i col·laboradors, Donatello i Luca della Robbia.
Davant d'aquest espectacle monumental no vaig poder estar-me d'intentar l'escalada a dalt del tot de l'enorme cúpula del Duomo.
Mai més ben emprat el mot "escalada", ja que per accedir-hi hi ha una sèrie de diferents escales, rectangulars, de cargol (2), i d'altres tipus, amb un total de 461 graons. Comencem doncs l'ascensió seguint la corrua de gent que també va pujant. Era gairebé migdia i la gentada era força considerable...
La primera finestra a mitja pujada ens dona una mica de respir...
Arribats al nivell intermig hem de fer una aturada d'uns 10 minuts per afavorir que els que ja baixen deixin espai als que pugem.
Mentrestant ens dediquem a veure les pintures del sostre de la catedral de més a prop...
I també podem comprovar a quin pobre nivell de civisme estem, quan veiem aquest rètol de prohibició i el lamentable resultat final...
A mesura que anem ascendint, cada cop l'espai es fa més estret i més costerut, per acabar amb unes escales molt dretes i força inclinades que hem d'anar superant també a força de braços, agafant-nos ben fort a les dues baranes que hi ha a banda i banda, amb l'incovenient afegit que en alguns trams ens hem de creuar amb grups de gent que vol baixar i aleshores es formen uns embussos molt notables...
Des d'aquest indret el panorama és esplèndid. Tenim tota la ciutat i els voltants als nostres peus, podem veure al davant mateix el cim del Campanile, també ple de gent, l'enorme teulada del Duomo i de la seva cúpula, i diverses vistes de la ciutat amb alguns dels altres monuments famosos,
* * *
Un cop superada la prova i recuperada l'horitzontalitat, en sortir de la catedral per la porta dels canonges, davant mateix del Campanile i la façana sud de la Catedral, em dirigeixo a trobar-me amb la M. que pacientment m'estava esperant
davant del Campanile...
Tota una autèntica aventura..!!
* *
Finalment arribem a dalt de tot i podem treure el cos a l'exterior, just al petit terrat circular que hi ha al damunt del tot de la cúpula.
Des d'aquest indret el panorama és esplèndid. Tenim tota la ciutat i els voltants als nostres peus, podem veure al davant mateix el cim del Campanile, també ple de gent, l'enorme teulada del Duomo i de la seva cúpula, i diverses vistes de la ciutat amb alguns dels altres monuments famosos,
com la Basílica di Santa Croce (esquerra)...
i també la Basílica di San Lorenzo (esquerra), i el Palazzo Vecchio (dreta)...
i encara, mirant l'horitzó, podem veure muntanyes nevades que segurament corresponen a la cadena dels Apenins.
Em vaig permetre filmar una mica amb el mòbil el panorama, malgrat les empentes i algun cop de colze que vaig haver de suportar, per això ja perdonareu la qualitat del video...
* * *
Un cop superada la prova i recuperada l'horitzontalitat, en sortir de la catedral per la porta dels canonges, davant mateix del Campanile i la façana sud de la Catedral, em dirigeixo a trobar-me amb la M. que pacientment m'estava esperant
davant del Campanile...
I ara sí, arriba l'hora d'entrar
al famós Baptisteri, i ho fem per la porta nord, obra de Lorenzo Ghiberti, decorada amb escenes del Nou Testament.
Només entrar i aixecar la vista cap amunt quedem embadalits.
El Baptisteri, segons la tradició, era un temple pagà transformat en església cristiana. En efecte, ja al segle Vè. hi hagué un antic baptisteri enfront de Santa Reparata, l'antiga catedral d'aleshores. A partir de la segona meitat del segle XIè. va ser reconstruït en factura romànica de planta octogonal. És el model d'incontables esglésies i campanars de la Toscana.
Són famoses les tres portes de bronze, en especial l'anomenada Porta del Paradís (a l'Est), amb escenes de l'Antic Testament, moldejades i foses per Ghiberti enttre 1425 i 1450.
A l'interior destaca el magnífic sostre amb tota la cúpula recoberta de mosaics, feta el 1225 per artesans venecians que mostren la influència bizantina en l'Itàlia central.
Mentre anem contemplant amb detall les nombroses escenes que s'hi representen, ens fixem inicialment en el bonic Crist pantocrator que domina sobre tots els mosaics (s.XIII)
Mentre anem contemplant amb detall les nombroses escenes que s'hi representen, ens fixem inicialment en el bonic Crist pantocrator que domina sobre tots els mosaics (s.XIII)
Els múltiples detalls dels mosaics són un llibre obert de la Història Sagrada que s'ofereix de manera gràfica i planera als fidels d'aquells temps...
Tota una corona d'àngels, arcàngels i divinitats acompanyen a la figura de Crist
(sant Joan baptista batejant)
(tres escenes d'Adam i Eva al paradís temptats per la serp)
(amonestats per Deu després d'haver desobeit)
(i expulsats del paradís per l'àngel)
(una bonica representació del naixement de Jesús)
(i la crucifixió)
Abans de sortir tornem a aixecar la vista al cel per gaudir d'aquesta meravella
Sortim de l'interior del Baptisteri per la porta sud, obra d'Andrea Pisano, decorada amb escenes de la vida de sant Joan Baptista.
Un cop a l'exterior ens trobem de nou davant la façana principal del Duomo i del seu airós Campanile
I així donem per finalitzada la nostra visita a l'autèntic Cor de la ciutat de Florència.
* * *
En el pròxim capítol parlarem de les innombrables obres d'art que es troben en aquesta ciutat, tant als museus com en diverses esglésies i palaus...
En el pròxim capítol parlarem de les innombrables obres d'art que es troben en aquesta ciutat, tant als museus com en diverses esglésies i palaus...
- La crònica continua aquí (06)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada