Ara fa un mes vaig patir la pèrdua d'un ésser estimat, d'un germà (aquí), i aquest fet m'ha trasbalsat i m'ha deixat amb els ànims en baixa forma...
Això ha estat el motiu que no hagi publicat res més i que fins i tot hi ha moments en que sento com una mandra inexplicable per continuar fent cròniques de les nostres sortides, i ara concretament la perjudicada ha estat la darrera de la nostra recent escapada a Alemanya.
Van passar la Setmana Santa i la Pasqua, gairebé sense adonar-nos...
Vaig acabar la crònica de la Toscana (aquí), que tenia pràcticament enllestida, i vaig fer un apunt ràpid, una mena de "tastet" (aquí), sobre l'estada a Alemanya.
Intento, doncs, remuntar l'esperit i reprendre les meves cròniques de viatges, i ara li tocaria parlar de la important ciutat de Dresden, capital de l'Estat Lliure de Saxònia. Carregada d'històries reials, però també de desgràcies a conseqüència de la II Guerra Mundial. Però tot això ho veurem en una nova i propera aportació.
* * *
3 comentaris:
entenc que no estiguis amb ganes d'escriure res si has perdut un germà, ho sento, aquest és el món real, la vida real, i no hi ha res a fer, però l'espectacle ha de continuar.
salut i ànims
No tinguis pressa. Dóna't el teu temps. No et sentis obligat amb els altres sinó amb tu mateix. El dol s'ha de passar i cadascú necessita el seu temps personal i intransferible, diferent dels altres. És temps que s'imposa la reflexió sobre el sentit de les nostres vides i els nostres afectes. Segur que ho superaràs positivament.
Salvador, tots sabem que el dol s'ha de viure, de cap manera el podem amagar. T'aniràs refent. Em sap greu aquesta pèrdua tan propera.
Publica un comentari a l'entrada