Dos llacs emblemàtics en blanc i negre... (Alberta) - Canadà-Oest (03)

• La història comença aquí...

dijous 17 d'agost, matí 

El nostre segon dia d'estada a la zona de Banff, el temps continuava força calitjós, i en l'atmosfera es respirava encara una mica d'olor de fum dels grans incendis que durant més d'un mes, juliol i part d'agost, va patir el Canadà Oest en la Columbia Britànica, en una zona força propera a on estem ara.


Tot això ho comento perquè aquest fet va condicionar molt la nostra visita d'aquest matí de dijous 17/08, a dos dels gran llacs de la zona que es consideren com emblemàtics, tant és així que transcric aquí el que ens diu el programa-itinerari redactat per POL viatges:  



Llac Louise, un dels llacs més icònics envoltat per la glacera Victòria que constitueix un dels paisatges més bonics i emblemàtics del Canadà [sic].  

Llac Moraine, una altra de les joies de la regió, que amb les seves aigües turqueses fa que sigui un dels llacs més bells i espectaculars de les Rocoses [sic]. 

Tant icònics són, que fins i tot una de les guies importants, editades per Aguilar en castellà, amb 920 fotografies de tot el Canadà, en la seva portada hi apareix la foto d'aquest llac Moraine. (després us posaré una comparativa de la foto d'aquesta guia amb una de les fotos que jo vaig fer).

(El llac Moraine està rodejat per 10 pics de més de 3000 metres cada un).

 Estem situats en ple centre del Banff National Park, el més cèlebre dels parcs nacionals de les Rocalloses que es també el millor del Canadà. El parc fou inaugurat en 1885, dos anys després de que tres treballadors de la Canadian Pacific Railroad descobrissin unes fonts d'aigües termals. El parc cobreix una àrea de 6.641 km2, que comprèn alguns dels escenaris més sublims del país: cims impressionants, boscos, llacs glacials, rius impetuosos, etc. Prop de quatre milions de visitants gaudeixen cada any del senderisme, piragüisme o esquí a l'hivern.

Avui nosaltres, també ens disposem a gaudir d'aquestes belleses naturals, i de bon matí enfilem el primer tram de la famosa ruta Icefields Parkway (la carretera dels camps de gel), considerada la més espectacular del país, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Aquesta via de 230 kms. uneix Banff amb Jasper, el parc nacional de Banff amb un altre parc, el de Jasper, i ofereix a cada tram unes vistes panoràmiques excepcionals, un dels objectius pels quals fou dissenyada. Ofereix nombroses àrees de descans per admirar el paisatge. Des de Bow Summit, el punt més elevat de l'autopista (2.068m), surt una carretera secundària que condueix fins el mirador del llac Peyto, un altre dels més espectaculars de la zona, que visitarem demà...
La via es va construir durant la Gran depressió de la dècada de 1930 com un projecte per a la creació de llocs de treball...

Fets tots aquests preliminars, anem a gaudir de la natura... Sortim de Banff i comencem a veure els primers cims del parc. Per un tema de logística el nostre guia, en Jean, decideix que primer visitarem el llac Moraine, ja que sembla que l'accés al llac Louise està tancat momentàniament per un excès de visitants (?). A aquest llac s'accedeix a través d'uns autocars llençadores, no es pot arribar amb el cotxe particular.

Anem, doncs, primer al llac Moraine no sense patir un cert embús de trànsit per arribar a l'aparcament d'autobusos. Sembla mentida com arriben a estar de plens de visitants, turistes o viatgers com nosaltres mateixos, aquests indrets de certa fama, i en especial al mes d'agost.

Un cop arribats a la vora del llac és tant gran la multitud concentrada, que hem de fugir i allunyar-nos una estona pel camí que el voreja per poder contemplar amb una relativa tranquil·litat la meravella que ens envolta. No em queixo, tothom té dret a fer-ho, però és molestós, en especial per aquells que, com jo mateix, ens agrada la natura per gaudir-la amb una certa solitud i silenci, no com si fos un "cafarnaüm"...






























Aconseguim fer una passejada de mitja horeta amb una certa tranquil·litat que ens permet anar agafant vistes, i gaudint del paisatge d'aquesta vora del llac...

Aquí podeu veure una curta peli que vaig fer...

Tal com comentava al principi, aquí us poso la comparativa del paisatge del llac Moraine, el mateix que apareix a la coberta de la Guia general del Canadà, i la imatge que jo vaig poder captar.




Evidentment la llum era molt diferent, però fixeu-vos en la llengua de congesta que hi ha entre els dos pics del fons i veureu que es corresponen exactament. Això mostra la importància i consideració que té aquest indret a nivell global dins de la guia de tot el país de Canadà.

* *

Ara si, ens dirigim a veure l'altre joia, el llac Louise. El guia per telèfon va informar-se de que podríem pujar amb el nostre autocar, ja que tot i ser molt gran era un dels autocars semi-oficials del país, els de l'empresa TRAXX.

En arribar a l'indret la nostra decepció fou força gran... La calitja i el fum en suspensió a l'atmosfera no deixaven veure gairebé res de la bellesa del lloc.

Un aigua grisa, i un fons blanquinós que tapava completament l'espectacle de la glacera Victòria, com si fos la cortina d'un escenari tancat.

Una gran llàstima per ser un dels indrets emblemàtics del país i que ens haguérem de conformar en imaginar-lo i contemplar-lo tal com se'ns presentava la realitat actual, que ben mirat, també té un punt de bellesa i misteri

 Per altre costat, a través de les fotos dels panells informatius, i/o a través de les imatges que pots arribar a obtenir per internet, gràcies a l'omnipotent Google, podrem veure com són aquests indrets amb un dia clar i amb sol.

Nosaltres ens vam haver de conformar amb la visió, com deia anteriorment,
 en blanc i negre...

Donem un cop d'ull a l'altre costat del llac, on hi ha l'enorme hotel  
Château Lake Louise (1894) que domina tot el paisatge...

 En el jardí hi ha aquest petit homenatge als guies de muntanya

* *

Adjunto aquí les fotos dels dos llacs baixades d'internet

(llac Louise)

(llac Moraine)

Si mai tornéssim al Canadà, seria visita obligada, però, això si, us asseguro que no seria en els mesos de juliol o agost...!!

* * *
Acaba aquí la visita del matí. Ara tornem cap a Banff per dinar i a la tarda ens espera una altre experiència interessant, enfilar-nos dalt de la Sulphur Mountain (2500m.) on podrem gaudir d'unes vistes panoràmiques úniques. Tot això ho veurem en la meva propera crònica (04).

• La crònica continua aquí...(04)