* La història comença aquí...
Dimarts 12
Avui de bon matí ens dirigirem cap a la Vall d'Itria... on es troba ALBEROBELLO, la ciutat dels Trulli, amb els barris d'Aia Piccola i Monti, molt característics i singulars per les seves cases de base quadrada o circular i sostres cònics recoberts de pedres planes i amb forma de volta a l'interior, anomenades Trullis, i que per la seva singularitat van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1996.
És en realitat, un dels llocs més populars i màgic de la Puglia, tan important que fins i tot s'ha convertit en el símbol de la regió, amb els seus sostres cònics adornats alguns, amb una simbologia molt particular, com veurem més endavant.
Originalment, les cases eren totalment còniques, amb el sostre que arribava
fins al mateix sòl, però en el segle XV es van construir les parets blanques
que podem veure avui dia. Les característiques pedres grises que veiem en la
teulada són impermeables, i es coneixen amb el nom de chiancarelle. Els símbols
sobre la teulada estan pintats a mà amb calç i es creu que serveixen per a
salvaguardar-los dels mals esperits (veurem exemples).
Els trulli
de Alberobello
es van utilitzar inicialment com a allotjament de grangers i agricultors, i
gràcies als materials amb què es van construir fan que es mantinguin frescos a
l'estiu i mantenen la calor a l'hivern. Cap trull és igual a un altre, ja que
cadascun es va construir a mà sense un pla específic.
Aquestes increïbles cases es van construir, inclòs el sostre, amb la tècnica de
pedra seca, que significa que no es va utilitzar cap ciment, una cosa molt
complicada que ens indica que els qui les van edificar tenien un gran
coneixement sobre construcció.
En el segle XIX, quan aquestes revisions es van deixar d'efectuar, els trulli
es van reconstruir amb argamassa perquè quedessin més estables.
El primer barri que estem visitant d'Aia Piccola, és com més primitiu, on encara es poden veure les persones que hi viuen amb total normalitat.
Nosaltres, és evident, fem el turista, però podem imaginar com deu ser viure en aquestes casetes tant reduïdes.
En el seu interior els trulli a penes tenen mobiliari, a causa de les seves
formes arrodonides, i disposen de petites finestres i sense portes que
divideixin el seu interior. Sota la cúpula central interna hi ha una plataforma
on tradicionalment s'emmagatzemen productes alimentaris.
Els Trulls més famosos es troben a Alberobello, considerats patrimoni de la
humanitat per la UNESCO, encara que també podem trobar-los en els camps al
voltant de Martina Franca, Locorotondo i Conversano.
Ara visitarem una de les cases principals del barri, con una casa museu, que permet la visita del seu interior i de la planta superior...
Està situada en un enclavament on hi ha com una plaça major del barri...
Al seu interior podem veure detalls molt interessants con aquesta escala per poder accedir a la teulada...
o aquest altre detall de la teulada
Sortint del barri més primitiu, ens dirigim a l'altre costat, al barri de Monti, on el turisme té més tirada ja que està ple de botigues, bars, etc. Allà podrem observar clarament els símbols que alguns habitants pinten al sostre de casa seva.
Els símbols dels Trulli: Si alguna cosa crida l'atenció són els misteriosos símbols que coronen el con frontal de les teulades. Són símbols màgics, alguns d'origen pagà, altres cristians, ja que en els trulli s'ajuntaven famílies de diferents orígens. Els significats més comuns són la protecció de la família front el mal d'ull, la veneració d'alguna divinitat, etc. La majoria dels símbols han desaparegut, i amb el pas del temps han perdut el seu significat i valor inicial.
No volem marxar d'Alberobello, sense fer esment de la seva basílica que és al sector de la població que podríem anomenar "normal", amb carrers i comerços habituals, i que es troba just al mig dels dos barris de Trullis.
L'experiència d'aquest matí ha estat gratificant, encara que un xic cansats, anem cap a l'autocar que ens portarà a dinar a un lloc ben original i naturista, la Masseria Calongo, a la localitat de Cisternino, un poblet proper.
La tarda ens depara encara dues visites interessants, però he cregut oportú tancar aquí aquesta crònica tant especial i monogràfica per les característiques úniques de les seves edificacions i per no cansar al lector.
En un proper capítol passejarem per Martina Franca i per Locorotondo, dues poblacions que valdrà la pena visitar...
Però això ho veurem en el proper capítol
+ La història continua aquí... (07)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada