dissabte, 7 de maig de 2022

La Regió de la PULLA (Puglia) - MARTINA FRANCA i LOCOROTONDO - (07)

  * La història comença aquí...

 Dimarts 12 -tarda

Tal com comentava en tancar el capítol anterior de la meva crònica, l'experiència del matí havia estat molt gratificant, encara que vam quedar un xic cansats de tant anar amunt i avall, per això, després de descansar i fer un dinar molt original en un lloc en plena natura a la Masseria Calongo, lloc de tipus naturista, a la localitat de Cisternino, un poblet proper a Alberobello, estàvem ja disposats a continuar l'itinerari previst per aquesta tarda de dimarts.

L'autocar ens va deixar just al centre de la localitat de Martina Franca

Martina Franca és una localitat italiana de la província  de Tarento, regió de l'Apulla, amb 49.663 habitants. És la segona ciutat més poblada de la província després de Tarento. ​

La ciutat vella té cert interés artístic, està rodejada per una muralla de portes barroques que donen pas a carrers molt estrets. Destaca la plaça de Roma, on se situa el palau Ducal del segle XVII.


(detall damunt la porta d'entrada)

El nom de Martina deriva de la devoció dels fundadors de la ciutat envers Martin de Tours al voltant de l'any 1000. L'adjectiu Franca fa referència a l'estatus econòmic de la ciutat, que li fou concedit en 1310 per Felip I de Tarento. La ciutat s'anomenà aleshores Franca Martina. L'apelatiu de Franca es va perdre amb l'abolició d'aquests drets en 1871, amb la unificació d'Italia, i la ciutat, aleshores, fou rebatejada com Martina Franca.

L'antic ajuntament de la ciutat

Destaca la seva Col·legiata de Sant Martino (s.XVIII), vegeu-la aquí sota

La façana barroca
L'escultura de sant Martí al frontal de la façana
En l'interior destaca l'altar de marbre policromat del 1773.
Un detall arquitectònic de balcó lateral
A la capella del Santíssim hi ha diverses pintures de Domenico Antonio Carella, com aquesta adoració dels pastors amb un pessebre als peus...
Una escultura molt realista d'un Crist sofrent
Un sant sopar del mateix autor...


L'altar major i la imatge del sant

L'orgue barroc
L'original imatge d'una Verge pastora

Història: La ciutat és relativament jove, ja que el primer assentament és del segle X, format per un grup de pastors que fugien de la devastació causada pels sarracens. Fou declarada municipi en el segle XIII per Felip I de Tarento. En aquella època estava formada per un castell en una zona anomenada Montedoro, i un parell de kilòmetres al seu voltant amb diversos assentaments. En els segles XIV i XV s'instal·là a la zona una comunitat hebraica de jueus vonvertits al cristianisme, probablement fugits de França. En 1495, eren un terç de la població de Martina Franca, entre cent i dues-centes famílies. Aquell mateix any, el rei Federic d'Aragó va prohibir castigar a qui els ataqués i els va exhortar a abandonar la ciutat.

La porta d'una casa senyorial
La façana d'un convent dels dominics
amb el seu escut característic sempre amb un gos...
La plaça central de la ciutat, amb la Basílica al fons

Abans de l'aplicació de les noves lleis antisemites de 1938, el barri jueu era conegut com la "Giudecca". Hi havia una sinagoga i un cementiri en la zona de Montedoro, que van quedar ocultes per la construcció d'esglésies posteriors. 

* * *

Ens traslladem ara a la ciutat veïna, Locorotondo

(imatge aèria manllevada d'internet)

Locorotondo es una localitat italiana de la provincia de Bari, regió de la Puglia, amb 14.170 habitants. La ciutat és coneguda pels seus vins, i per l'estructura circular del seu centre històric, coronat per l'església Mare de Sant Jordi, del qual centre deriva el nom, que significa plaça rodona. Està situada al sud-est de Murgia, en las profunditats de la vall d'Itria,  

Des del 2001, Locorotondo està inclós en la llista dels pobles més bells d'Itàlia.  


 Penetrem dins la ciutat per passejar pels seus carrers estrets, els patis, i les seves places...

(un bonic pati interior)  



Tots els carrerons estrets són molt semblants, 
amb contraforts entre les cases
per assegurar les estructures 






 

(la vella quaresma, una tradició ancestral)

Ara visitem l'església principal de la ciutat, dedicada a sant Jordi

La imatge de sant Jordi a dalt del fris
L'interior del temple
L'altar major
L'imatge de Sant Jordi presidint l'altar major

El patrimoni de Locorotondo inclou l'esglesia mare de Sant Jordi, màrtir, construïda entre 1769 y 1821.  Les festes més importants són la festa patronal de Sant Jordi, protector de la ciutat, el 23 d'abril, i la festa patronal de Sant Rocco, patró de Locorotondo des de 1787, entre el 6 i el 17 d'agost, que és la més important. 

* *

Finalment arribem al mirador on hi ha uns jardins amb unes bones vistes sobre tota la vall d'Itria, ja que estan ubicats a pocs metres de la Plaça Vittorio Emanuele, la principal entrada al centre històric. 

És precisament en aquests jardins on hi ha un monòlit commemoratiu dels caiguts de la ciutat durant les dues grans guerres, primera i segona.

En la llista de la primera gran guerra, aquí sota ampliada
podem llegir fins a unes 20 vegades un mateix cognom, el de Palmisano.

Això ens dóna peu a introduir una falca, una anècdota que el nostre diligent guia Roberto, ens va fer notar. Ens comentà, amb grans elogis, que precisament un escriptor català havia fet una novel·la molt interessant inspirant-se en aquest cognom, que no era altra que "La maledicció dels Palmisano" de Columna Edicions, Barcelona 2015. de l'autor català Rafel Nadal*

(*) També la meva dona M. en el seu Blog particular "Todoreh", va comentar aquest mateix fet amb paraules similars: Ara, després de dos anys, i havent pogut realitzar el viatge a aquelles contrades, resulta que trobem un guia de la regió, que ens fa grans elogis de la novel·la de Rafel Nadal, català, i conegut per aquest relat, i a més ens el va recomanar per la seva qualitat descriptiva. (veieu aquí)

* *

Els descubriments arqueològics sitúen aquest lloc com un assentament entre els segles III i VII abans de Crist. La fundació del poble actual està datat al voltant de l'any1000, com un llogaret sota la jurisdicció del monestir benedictí de Sant Esteve, en Monopoli, provincia de Bari. Al llarg de 500 anys, la localitat va créixer gràcies a la presència de diversos senyors  feudals de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que li van afegir el mur i el castell.  I més tard, la Família Caracciolo, ducs de Martina Franca i últims senyors feudals, van romandre a Locorotondo fins als principis del segle XIX. 

* * *

Acabem aquí la crònica de la visita a aquestes dues interessants localitats interiors de la zona de Bari i de Tarento.

Demà dimecres 13, visitarem dos de les ciudades importants de la Pulla, Brindisi i després Lecce, la ciutat barroca. Però tot això, com és habitual, ho veurem en un proper capítol

 + La història continua aquí...(08)

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin