- La història comença aquí
Deia al final de la crònica anterior, que vam ser acollits per una família de ramaders criadors de cavalls de raça que amb molta amabilitat ens van explicar amb pèls i senyals tot el treball que ells duen a terme per obtenir aquests bells exemplars.
Després d'oferir-nos un aperitiu, tot xerrant amb ells per agafar confiança, van començar a mostrar-nos alguns dels diferents tipus de cavalls que ells crien i gestionen.
El primer fou aquest bell exemplar de raça espanyola de color gris
El segon, ens presenten també un preciós,de raça espanyola, de color torrat
I clicant en l'enllaç aquí sota, podreu veure la seva estampa tot corrent per la pista d'entrenament https://youtu.be/2eaAOaryLWE
* *
Finalment, després de les exhibicions, el "pater familias", el senyor Florencio Moreno, propietari de la Yeguada, i tota la seva família, ens van obsequiar amb un bon dinar en una taula ben parada i a l'aire lliure sota una alzina, mentre vèiem al costat en un corralet l'euga i el seu fillet, un bonic poltre de raça àrab. Un autèntic plaer.
En un moment de distensió, després del dinar, mentre conversàvem amb els membres de la família, em vaig acostar al senyor Florencio i li vaig dir: "si jo vulguès comprar-li aquesta preciositat de cavall de color torrat, de raça espanyola, (el que hem vist a sobre fa un moment), què em demanaria"??, i ell amb un somriure als llavis i amb una cara afable, i una mica murri, em va dir la xifra... que ara no revelaré, per prudència i perquè això surt publicat a internet, però era una quantitat que ben bé equivaldria a la compra d'un cotxe de luxe..!! 😄
* *
Però no acabaren aquí les presentacions, sinó que a continuació ens van mostrar aquest bell cavall blanc de raça àrab
* *
El contacte amb aquesta família de criadors de cavalls de raça, va ser entranyable i càlid. Ens vam sentir acollits, i ells es mostraven també agraïts per la nostra presència i per l'interès que vam mostrar per tota la seva feina en la cura i criança dels animals.
* *
Aquí voldria fer meu també, el comentari que fa la Marta en el seu blog Todoreh (aquí), quan diu això:
"En breus trobades hem pogut constatar en els seus pobladors, el grau de
pertinença i fidelitat que demostren a una terra dura que han treballat
durant segles i que la mateixa naturalesa els ha retornat amb uns
productes que son valorats arreu on s'han donat a conèixer. Persones que
porten en els seus gens, uns valors d'afany de superació i coneixement
del terreny que han rebut dels seus ancestres, i que actualment saben transmetre perfectament a les noves generacions".
* *
A mitja tarda, ja de retorn cap a Villanueva de Córdoba on vam residir tots aquests dies, vam fer una aturada a la localitat de Villanueva del Duque per visitar l'Ermita de la Verge de Guia (s.XIII-XVII).
"En 1955, en la puerta lateral, al realizar unas obras se encontraron diversas tallas de madera policromada del siglo XIII que actualmente se encuentran en el Museo Parroquial, siendo propiedad de nuestra Parroquia. Representan a la Virgen de Guía, Virgen Niña, Santa Lucía, San Blas, San Juan Bautista y San Mateo. Se cree que procedían de la Parroquia de San Blas del primitivo poblado de Ayozo.
Pertenecen al estilo iconográfico Vasco-Leones. Aparecieron mutiladas y con restos de vestiduras y, al parecer, con huellas de incendio, pudiéndose pensar en el ejercito francés, que tantos desmanes provocó en los templos de la comarca".
Está considerada como una de las ermitas de mayor valor artístico de la Comarca de los Pedroches. Su estilo se puede encuadrar en la transición del románico al gótico
"En el prebisterio se encuentran unas delicadas pinturas, que constituyen uno de los testimonios más importantes del patrimonio pictórico de los Pedroches. Fueron restauradas entre los años 1998 y 2001, por un equipo de restauradores dirigidos por D. Moisés Moreno López.
El mayor tesoro que guarda la ermita es sin duda alguna la imagen de la Virgen de Guía, compartida por cinco pueblos del suroeste y centro de la Comarca de Los Pedroches. La imagen desapareció durante la guerra civil, y al parecer pudiera estar escondida en el hueco de una encina para evitar que fuera dañada, por lo que fue sustituida por la que existe en la actualidad, una pequeña estatuilla de madera de pino y dorada, de unos 24 cms, que es copia de la original.
Además de la imagen de la Virgen de Guía que es de culto compartido por los 5 pueblos que la veneran, y por lo cual no permanece de continuo en la ermita, existe otra imagen más grande, de 73 cm., que no se mueve nunca del altar de la ermita, y que nace de la necesidad de exponer a la Virgen y dejarla siempre al culto en su capilla. Se le encargó al escultor pozoalbense José Herruzo Álamo. Es de madera, estofada y policromada, aparece en posición sedente con semblante tranquilo y con la mirada al frente. Lleva túnica rosada y manto azul, zapatos dorados, velo blanco y corona dorada. Sobre su rodilla izquierda tiene sentado a Su Hijo. Este sostiene el globo terráqueo en su mano derecha".
La seva història i altres detalls artístics els trobareu en aquest enllaç
* * *
Acabem així aquest penúltim dia de l'any, amb aquest apunt històric i l'experiència viscuda amb la família de criadors de cavalls.
Per Demà, però, hi ha un canvi de plans...
Quan vaig començar aquesta crònica, amb l'afany de donar a conèixer les característiques especials de la regió dels Pedroches, a causa de la fama que tenen els seus pernils ibèrics amb la seva famosa D.O., vaig fer un salt d'alguns dies endavant i va quedar per relatar com va ser la nostra arribada, el lloc on ens ubicaríem durant la nostra estada per aquestes terres, i un parell de pobles que vam visitar, abans d'acabar amb la narració de la visita a la Dehesa de la mà d'en Rafael Muñoz, i del sopar al seu Cortijo.
És per això que en el proper capítol de la crònica faré la narració dels dies 28 i 29.
Caldrà
parlar de l'arribada a Villanueva de Còrdoba (28) + la visita l'endemà
(29) a Pedroche i Dos Torres - que acabà amb l'anada a la Dehesa amb
explicacions d'en Rafael i Sopar al Cortijo -ja comentat anteriorment-
Però tot això, com és habitual, ho veurem en el proper capítol (03) d'aquesta crònica.
- La història continua aquí (03) -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada