La història comença aquí
Per referència d'uns bons amics nostres, vam decidir passar el cap d'Any per terres d'Andalusia, i concretament visitant la comarca anomenada de Los Pedroches, o Valle de los Pedroches.
És una comarca de 3612 km2 situada a la Província de Còrdova. Situada al nord de la província, limita amb la Comunitat autònoma d'Extremadura, i amb la província de Ciudad Real, al nord. Està dividida en 17 municipis. El principal és Pozoblanco, amb uns 18.000 habitants amb diverses factories de la cooperativa COVAP. El seu principal sector econòmic és el ramader i el cerealista. Els pobles solen ser petits, degut principalment a l'emigració a les ciutats o a la capital.
Un puntet d'història: La comarca fou coneguda en temps dels àrabs com a Fahs al-Ballut (Plana dels roures) i fou poblada per amazics. La ciutat principal fou Ghafik del nom d'una tribu. El castell va rebutjar diversos atacs dels castellans Alfons VII i Alfons VIII. El territori va agafar el nom de Pedroches (pedregal, derivat de pedra, llatí petra, àrab bitra. Per completar una mica més d'història podeu llegir a l'enllaç de la Vikipèdia (aquí)
* * *
Ja ens hem situat en el context, i ara podem començar a desgranar la història dels dies passats per aquestes contrades...
Vam sortir de Barcelona-Sants de bon matí amb l'AVE camí del Camp de Tarragona - Lleida - Zaragoza - Ciudad Real - i Puertollano. (unes 4 hores de viatge tranquil)
El petit autocar que ja ens esperava, amb Juan Carlos com a xofer, ens traslladà en primer lloc a la visita concertada amb la empresa IBESA (Ibérico de bellota SA) - [Allà poguèrem veure i conèixer el procés del pernil ibèric 100%, de la D.O. "Los Pedroches", tot visitant les instal·lacions, i vam poder fer una magnífica degustació]... Tal com ja haureu pogut llegir en el primer capítol (01) d'aquesta crònica.
Vam començar amb bon peu i tastant un bon pernil de la famosa D.O.
Tot seguit ens traslladem fins la localitat de Villanueva de Córdoba que serà la nostra residència durant els tres primers dies, i concretament a l'hotel "La Casa del Médico" (veieu). Un petit hotel molt familiar, amb personal molt amable, i molt cèntric, al costat mateix de la plaça Major del poble. Aquí hi estarem 3 nits.
Un cop instal·lats, a mitja tarda vam sortir a donar un passeig per la població acompanyats per una guia, noia jove, que ens posà al corrent dels fets principals de la vila, en especial del molt patiment que tingueren amb la guerra civil, ja que bàsicament aquí tothom era republicà.
Aquesta placa indica exactament on era l'origen de la vila primitiva.
Ens comenta en passar per l'Ajuntament la pancarta que denuncia el problema de l'aigua no potable.
Seguidament ens parla del refugi subterrani que hi ha sota la mateixa plaça Major, construït durant la guerra civil, que passem a visitar...
Hi una representació de com havien de passar les hores aquí dins mentre queien les bombes...
Tot seguit anem a l'església, i al lateral dret de la façana veiem que hi ha la imatge de la Patrona
La Vírgen de Luna
Interior de l'església, i una bonica imatge del Crist.
Un cop acabat el recorregut pel poble anem a sopar i a descansar,
Demà, dia 29, ens espera un dia força intens amb la visita als pobles de Pedroche i de Dos Torres.
* * *
Dia 29 de desembre 2023. Aquest matí ens dirigim cap a la bonica població de Pedroche, la capital històrica que dona nom a la comarca de les "Siete Villas de Los Pedroches".
Arribem a la seva plaça major presidida per l'edifici de l'Ajuntament.
I tot seguit ens enfilem cap a la part alta de la població per visitar, en primer lloc, l'ermita de Santa Maria del Castillo, temple medieval del s.XV.
Està edificada damunt la roca on està ubicada la vila de Pedroche, en el mateix lloc on hi havia hagut l'antic castell àrab.
L'ermita és d'una sola nau amb presbiteri i arcs ogivals.
Aquí podem veure la porta frontal d'accés, en té una altre de lateral. També té un petit rosetó de pedra al front i al damunt l'espadanya per la campana.
Aquí sota podem veure els arcs interiors i el sostre típic amb palla a l'interior.
Al costat mateix de l'ermita es troba la imponent Torre parroquial, o Torre de Pedroche, declarat monument nacional desde 1979. És una de les més belles i esbeltes del país.
Aquesta Torre parroquial de fet és el campanar de l'Esglèsia del Salvador, que es troba una mica més avall, baixant pel carrer del costat, que veurem tot seguit.
Va ser construït utilitzant les pedres de l'antic castell que era a prop, entre els anys 1520 i 1592. En la construcció van participar els tres germans arquitectes Hernán Ruiz, i Juan de Ochoa. Té una alçada de 56 mts. en la que es combinen 4 cossos geomètrics: el primer quadrangular, el segon octogonal, el tercer o campanari és quadrat, i l'últim és cilíndric, anomenat popularment "mojinetes".
En l'interior destaquen dues escales de cargol amb la singularitat de que en la primera els graons són d'una única peça de granit, i la segona més estreta se sosté espectacularment damunt d'una bòveda de totxanes.
(la volta que sustenta la segona escala de cargol, més estreta)
Un dels elements més singulars és l'anomenada "Ventana del Reloj", situada en un dels laterals de la Torre, d'estil plateresc.
* *
Alguns del grup ens va fer il·lusió d'enfilar-nos a aquesta magnífica torre i vam arribar fins a sota de les campanes. La vista de la població des d'aquell punt és magnífica...
Detalls decoratius del porxo d'entrada, i també damunt la porta principal.
L'explicació és prou explícita per justificar que fou declarat Bé d'interès cultural.
(un pati interior)
* * *
Abandonem ara si, el poble de Pedroche, per dirigir-nos al santuari de la Virgen de Piedrasantas, la patrona de Pedroche.
I Just al davant, l'Ermita
(panoràmica de la població als nostres peus)
(interior de l'ermita)
Sortint de l'ermita, anem a visitar una curiositat ben propera, el Pozo de la Nieve
(aquí veiem el fons del pou)
(retaule) (l'església té una arquitectura molt especial, amb aquest gran arc central que fa de suport als dos arcs laterals)
(en una capella lateral hi ha aquest magnífic retaule)
(amb la inscripció que dona la data dels treballs realitzats, Año de 1757).
- La crònica continua aquí (04)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada