A la descoberta de la vall del riu ÒLT (Avairon)... (02)

• La història comença aquí...

Avui despunta un bon dia per anar a descobrir el país.

Sortim en direcció nord per circular per una zona rural d'altiplà amb unes vistes de panorama extens i on podem veure força ramats de vaques de pèl roig pasturant, una raça autòctona que dona una bona llet que serveix per fer també uns bons formatges que bàsicament són de la zona de l'Aubrac, i la seva marca més famosa i amb denominació d'origen és el de "Le Laguiole" (A.O.P. -Appelation d'Origine Protégee-).

La tradició ve d'uns monjos instal·lats a la "Dômerie d'Aubrac" (antic monestir*), que per tal de conservar la llet, s'inventen el formatge de Laguiole, la tècnica per l'elaboració del qual, de generació en generació a arribat fins als nostres dies...

(*) La Dômerie d'Aubrac és un antic monestir, situat al municipi de Saint-Chély-d'Aubrac. Fou fundat pels senyors de Roergue i del Gavaldà per tal de protegir els pelegrins que travessaven l'Aubrac. Donà origen i fou seu principal de l'Orde Hospitaler d'Aubrac.

* *

Després d'aquesta digressió històrico-informativa sobre la regió que estem travessant, arribem al primer punt d'interès d'aquest primer dia d'estada a la zona.

Es tracta de la petita localitat de Bozouls, la qual, al llarg dels segles, es va anar edificant al voltant del seu "canyon", le Trou de Bozouls. Un mena de circ natural en forma de ferradura de dimensions impressionants, 400 m. de diàmetre i 100 m. de profunditat. Aquest meandre encaixat ha estat fruit de l'erosió de les aigües del que ara és un riu modest, el Dour-dou, que al llarg dels segles ha anat configurant aquesta espectacular curiositat natural.

 La vila primitiva inicial es construí al damunt de l'esperó rocós que queda al centre del meandre, on domina l'església de Sainte Fauste, església romànica de granet rosa que data del s.XII. També aquí els comtes de Rodez edificaren el seu castell, avui en dia desaparegut, a on van residir sovint als segles XIII i XIV.

 

(s'insinua la tardor)

 (aquí s'aprecia la fondària del forat o canyó)

(Sant Fauste, romànica del segle XII)

Seguim l'itinerari fins al proper objectiu, la vila de Sant Cosme d'Òlt, que és una vila circular, tota ella envoltada per les cases medievals que li fan de muralla.
 
Des de la plaça central, iniciem la visita que ens porta primer a l'església, que té un curiós campanar d'estil flamejant, helicoïdal, força comuns a tot França.

Ja n'havíem vist un de semblant (vegeu a la dreta) en una sortida anterior a la zona de la Gascunya. juliol 2017 (vegeu aquí). 

Després visitem el castell i fem un tomb circular per fora muralla...

(plaça central)

 

La porta d'accés a l'església amb els quarterons ben gravats

En sortir podem apreciar millor el peculiar campanar amb forma helicoïdal

Davant mateix hi ha l'edifici del castell

 





















 

Al seu costat, dues torres de reforç, i un memorial als caiguts amb una bonica escultura. 

 Anem ara a voltar una mica pel poble observant alguns detalls del seu passat medieval

Continuem la nostra ruta tot seguint la vall del riu ÒLT (Lot), fins arribar a la petita població d'ESTANH (Estaing).

 On podrem admirar belles façanes dels segles XVI-XVIII

(aquesta és de l'Auberge St. Fleuret, on dinarem)

Veurem la petita i curiosa església de Saint Fleuret, del s.XV

Aquesta creu de cementiiri del s.XVI, presideix l'entrada al costat de la porta principal

L'interior de l'església i un bonic vitrall

(l'autor del vitrall és Claude Baillon)

 Sortint del temple, i davant per davant tenim el gran i imponent castell del segle XIII, propietat de la família dels d'Estaing.

 En acabar de dinar anem a caminar una mica i circulem per damunt del bonic pont damunt el riu Lot amb unes vistes esplèndides sobre la població...

Des d'aquesta plataforma el castell es veu impressionant

Damunt el pont hi ha l'escultura de Françoise Estaing, 
un membre important de la nissaga dels Estaign

Una bonica panoràmica del poble i el riu Lot

 La darrera ullada a la població d'Estanh, camí de Conques...

* * *
Conques la visitarem aquesta tarda, però, atesa la importància del lloc i de la història de l'Abadia de la Santa Fe, majestuosa obra d'art d'estil romànic, on tot el conjunt fou declarat Patrimoni Mundial de la Unesco, ho tractaré de manera monogràfica en el proper capítol, amb gran abundància d'imatges.

• La crònica continua aquí...(03) 

Nova escapada a França: Occitània, dept. de l'Avairon, ciutat de RODÉS, la Vall del riu ÒLT, Sant Cosme, Estanh, Abadia de Conques, Vilafranca de Roergue (01)

Nova escapada a França: Occitània, dept. de l'Avairon, ciutat de RODÉS (la principal del departament), la Vall del riu ÒLT, Sant Cosme d'Olt, Estanh, Abadia de Conques, Vilafranca de Roergue.

Sempre resulta interessant voltar per aquests departaments francesos de l'Occitània. Ho vam fer fa un temps visitant el departament del GERS, ciutat de AUCH, i vam ser a La GASCUNYA, al sud d'Aquitània i fins l'Ariége, juny 2017 (vegeu aquí). 
També al Rosselló i l'AUDE, Béziers, al nov.2016 (aquí).
I també una de molt agradable a la regió del PERIGORD, a la regió de la Aquitània, dept. de la Dordonya, setembre 2013 (vegeu aquí).

Aquesta vegada hem descobert un departament força desconegut per nosaltres i hem pogut gaudir del seu paisatge i en especial de les seves joies amagades, com ara la impressionant Abadia de Conques, d'estil romànic, o la majestuosa Catedral de Notre Dame de Rodés (Rodez), i dos museus molt interessants dels que en parlaré més endavant, entre d'altres.

* * *

La tirada d'autocar de Barcelona a Rodés, és d'uns 460 kms. aprox. passant per Narbona, Besiers, i Millau, per això vam fer un parell de parades tècniques i una tercera per dinar. La primer d'elles, tot just entrar al límit sud del departament de l'Avairon, en occità, (Aveyron, en francès), fou a La Couvertoirade,  

 

Una vila medieval fortificada amb un patrimoni admirablement conservat que està classificada com una de les viles més boniques de França. Té un castell dels templers i unes muralles del segle XV. Realment bonica i interessant.

 

El cementiri de la vila és ple d'esteles funeràries.
 En aquestes, s'inscrivien textos, signes, símbols, i figures, descrivint el perquè de la seva ubicació, i constitueixen importants documents per a arqueòlegs i historiadors, ajudats per especialistes en epigrafia. 

Voltant pels carrerons de la vila trobem aquests racons originals...

També, com que fan una jornada popular hi ha una mostra de jocs tradicionals de fusta molt interessants.

Finalment un parell de detalls ornamentals d'algunes cases

En sortir veiem el detall de l'escala a la muralla que dona accés a la torre.

 Era un dia festiu, diumenge, i en un restaurant proper s'hi cantaven cançons populars i tradicionals

* *

Després de la breu visita, reprenem la marxa per aturar-nos al proper "Aire de Larzac", durant una hora aprox., per dinar. Seguidament, continuem la marxa per l'autopista A75, i al cap d'uns pocs kilòmetres travessem la magnífica e impressionant estructura del "Viaducte de Millau", un prodigi de la enginyeria.

Fem parada obligatòria per acostar-nos al centre d'informació e interpretació que hi ha al costat nord per poder fer algunes fotos i veure un magnífic audiovisual sobre aquesta agosarada construcció.

El Viaducte de Millau (occità: Viaducte de Milhau) és un pont atirantat multicable a l'autopista A-75 (Clarmont d'Alvèrnia - Montpeller) que salva la vall del riu Tarn a prop de la localitat de Millau (Llenguadoc). El viaducte cobreix una distància total de 2464 m mitjançant 6 llums de 342 m i dues més de 204 m (les extremes). 
Fou inaugurat pel president de la República Francesa, Jacques Chirac, el 14 de desembre de 2004, i obert al trànsit dos dies després. Amb la construcció d'aquesta estructura es van batre dos rècords del món:  

1. La segona pila (comptant des de Clarmont d'Alvèrnia) és la pila més alta del món: 334 m.
2. La rasant de la carretera just a sobre del riu Tarn (entre les piles 2 i 3) és la rasant de carretera situada a més altura respecte a terra: 270 m, lleugerament més alta que la del New River Gorge Bridge als Estats Units.

El projecte fou fruit de la col·laboració de diversos enginyers de camins, canals i ports del grup SETRA, dirigits per Michel Virlogeux, que van estudiar, durant anys diverses solucions. 

Les 5 solucions finalistes foren posteriorment depurades paisatgísticament per diverses enginyeries i estudis d'arquitectura, 
i finalment va ser escollida l'opció depurada per l'enginyeria anglesa Ove-Arup i l'estudi d'arquitectura de Norman Foster. 
El projecte constructiu va ser desenvolupat per l'estudi GREISCH, encapçalat per l'enginyer Jean Marie Crémer.  

Una autèntica obra d'art...!!

En el magnífic
audio visual
podem veure fins i tot una forta tempesta en la qual els llamps impacten en algunes de les pilones

Finalment, un cop a l'exterior, aprofito per fer les meves pròpies fotografies d'aquest pont tant espectacular.

La construcció del pont fou a càrrec de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, consorci compost per les empreses Eiffage TP, encarregada dels elements de formigó, Eiffel per als d'acer i Enerpac, encarregada dels suports hidràulics. Gairebé 3000 persones van treballar en la construcció de l'estructura, que va costar 394 milions d'euros i va durar 36 mesos.  

La plantilla present en el lloc durant la construcció fou, de 600 persones en períodes punta.

* * *

Seguim finalment la nostra ruta fins arribar a mitja tarda a RODÉS (Rodez), per instal·lar-nos a l'Hotel du Midi (Logis), al centre de la ciutat, davant mateix de la Catedral de Notre Dame.

(Aquesta era la vista des de la nostra habitació)

El departament del Avairon és un dels vuitanta-tres departaments originals creats el 4 de març de 1790, en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789, durant la Revolució Francesa. Va ser creat a partir de l'antiga província de Roergue. Quan el 1808 fou creat el departament de Tarn i Garona, el departament va perdre l'extrem a l'oest del seu territori.

Avairon es divideix administrativament en tres districtes, 23 cantons, i 285 municipis.

• Districte de Millau, amb cap a la sotsprefectura de Millau.
• Districte de Rodés, amb cap a la prefectura de Rodés.
• Districte de Vilafranca de Roergue, amb cap a la sotsprefectura de Vilafranca de Roergue
•  Rodés (en francès Rodez) és una ciutat i municipi francès situat al departament de l'Avairon a la regió d'Occitània. L'any 2014 tenia 24 088 habitants. La seva aglomeració té 56 000 habitants. És centre de mercats i hi ha fabricació de guants i plàstics. Conserva algunes restes romanes (amfiteatre, aqüeducte) de l'antiga Segodunum, i belles mansions dels segles xv i xvi. La catedral gòtica fou acabada al s.XVI. Fou centre del vescomtat de Rodés.

Aquesta primera nit d'estada a la ciutat, després de sopar, uns quants vam sortir a estirar les cames i ens vam dirigir cap al centre històric per poder veure alguns dels edificis antics que amb la llum artificial encara resulten més bells i interessants.

 (façana sense identificar)

Així acabàrem aquest primer dia de trasllat fins al cor d'Occitània. Estarem tres dies sencers aquí, i ens desplaçarem per la regió per veure, conèixer i admirar els seus tresors amagats.

* *

Demà, 30 de setembre, recorrerem, la vall del riu ÒLT i visitarem les viles de Sant Cosme d'Òlt, el canyon de Bozouls, la població d'Estanh, i finalment la imponent abadia de Santa Fe de Conques, una majestuosa obra d'art d'estil romànic amb un impressionant timpà del judici final amb més de 124 personatges escultòrics del segle XII. 

Però, tot això, com és habitual, ho veurem en el proper capítol d'aquesta crònica.

• La crònica continua aquí...(02)