La històrica ciutat de RODÉS (Rodez), capital del departament d'Avairon (Aveyron) - Occitània...(04)

• La història comença aquí...

Després de l'itinerari tan variat d'ahir, avui toca ciutat, i dedicarem tot el dia a conèixer els diferents monuments, museus, i llocs emblemàtics de la ciutat que ens acull, Rodés.

Es la capital del dept. de l'Avairon, antiga Roergue: Roergue és una regió històrica d'Occitània que limitava al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí. La seva capital és Rodés. 

Roergue fou transformat en departement de la República Francesa el 1790, i s'anomenà Avairon, a causa del nom del riu que el travessava. Quan el 1808 fou creat el departament de Tarn i Garona, Avairon va perdre l'extrem a l'oest del seu territori, de manera que avui la majoria de Roergue és el departament d'Avairon, mentre que una petita part és a l'extrem oriental de Tarn i Garona.

Avui, acompanyats pel nostre excel·lent guia local, en Gregory, visitarem els llocs principals de la ciutat, començant per la majestuosa Catedral de Notre-Dame. Una obra mestra d'estil gòtic inspirada en les grans catedrals del nord de França, construïda entre els segles XIII i XVI, amb un campanar de 87 metres que domina la ciutat; un casc antic amb mansions medievals i renaixentistes, com la casa Armagnac del s.XVI, el Palau Episcopal, etc.

També cal ressaltar el Museu Soulages, dedicat a l'artista local de nomenada internacional Pierre Soulages (de qui en parlaré més endavant), ubicat als jardins de la fira i totalment integrat al paisatge, en un projecte arquitectònic de l'estudi dels arquitectes catalans RCR, d'Olot.

També visitarem el Museu Fenaille, d'història i arqueologia, i la seva col·lecció d'estàtues-menhirs, la més important d'Europa.

Així, doncs, amb aquesta perspectiva tant completa i engrescadora, iniciem la primera activitat del dia amb la visita a la catedral.

 Ens situem, davant mateix de la façana principal que està en restauració, on podem apreciar la magnífica rosassa i la terminació superior d'estil i`èpoques posteriors. El més curiós d'aquesta catedral és que una mica més avall del que veiem a la foto, no hi ha cap porta d'entrada, sinó simplement un mur tancat, la qual cosa demostra que va ser construïda com una autèntica defensa o fortalesa. Està classificada com a Monument històric de França des de 1862.

Accedirem pel seu costat dret anant a buscar la porta lateral occidental.

Abans, però, veiem al darrera nostre just aquí a l'esquerra, l'edifici també medieval de la casa dels canonges.

 

 En entrar a la catedral per aquesta porta lateral, la primera cosa que veiem és aquest orgue tant bell i impressionant.

I finalment el detall de les escultures de la part més superior...

Una autèntica obra d'art.

Just a l'esquerra tenim la nau central encarada al nord, on es pot apreciar que al fons hi ha un mur, el mateix que hem vist des de l'exterior, i on s'ha aprofitat per a situar l'altar per les celebracions, ja que a l'extrem oposat hi ha el cor de fusta, amb l'absis i la girola.

Girant-nos altre cop a l'esquerra veiem el braç del creuer occidental amb l'estructura afegida de l'ambó gòtic, per on hem accedit a la nau.

(detall de l'ambó)

L'altre braç del creuer, l'oriental, l'ocupa totalment la gran estructura de l'orgue.

Mentre el guia ens va explicant la història i característiques de la catedral anem circulant i observant altres detalls, com inicialment aquesta maqueta de tot l'edifici

(observeu la sensació de fortalesa que dona la façana principal 

on hi ha aquest mur enorme que va des del terra fins la rosassa)

Aquí tenim un parell de les naus laterals, i tot circulant per elles i per darrera de la girola, podem veure alguns exemples dels vitralls, tant dels clàssics antics, com també alguns altres moderns ben originals.

 (detall del vittrall clàssic)

Altres elements destacables són, aquesta bonica finestra, una filigrana de pedra d'una de les capelles laterals

 o aquest sarcòfag amb inscripció paleocristiana

 (uns bonics reflexes del sol)

I un parell de retaules en capelles laterals

 

Veiem ara dos exemples més de vitralls moderns

La darrera visita la fem a la dependència oratori on hi ha el santíssim on veiem aquests sostres molt originals.

 Un cop finalitzada la visita a l'interior de la catedral, sortim a l'exterior per veure la magnífica imatge del campanar i de l'absis

 També aprofitem per donar un tomb pels voltants de la catedral i veure alguns edifici medievals interessants, com aquest de la Maison de Benoit, del s.XV.

 I entrant a través d'aquest passadís de l'edifici veiem el seu patí interior amb la típica estructura medieval

Al costat mateix d'aquesta antiguitat del s.XV, un modern restaurant ens ofereix aquesta curiosa i divertida imatge

Encara una altre edifici interessant del s. XVI.

Acabem la passejada veient la torre fortificada de l'antic Palau episcopal, al costat esquerra de la catedral

 I uns pocs metres més avall, al costat de la plaça principal, hi ha el nostre hotel de residència l'Hôtel du Midi (Logis), amb l'autocar de POL viatges aparcat davant mateix.

* * *

Però el matí no s'acaba pas aquí, encara ens falta anar a descobrir un dels museus més interessants de la ciutat, el Museu Soulages. Situat dins un parc anomenat Jardin du Foirail, Avenue Victor Hugo, 12000 Rodez.

 
Després d'un breu descans dins el parc per recuperar forces, anem a visitar aquest important museu dedicat a l'artista local Pierre Soulages, que és obra de l'estudi d'arquitectes catalans RCR (Rafael Aranda, Carme Pigem, i Ramon Vilalta) d'Olot. (cliqueu l'enllaç damunt dels noms)












Els volums de l'edifici comparables a una mena de caixes sàviament encaixades en el paisatge del parc, estableixen una mena d'unió entre els nous barris de la ciutat y el centre històric i la catedral que és a tocar darrera mateix.





El conjunt està cobert amb acer Corten, un material que en rovellar-se crea una pàtina entre el vermellós i el marronós que recorda els tons del treball del pintor, mundialment reconegut, Pierre Soulages (1919), el proper 24 de desembre, complirà els 100 anys.

 Aqui veiem el sector de l'entrada, i a sota un cos d'unió on s'ubiquen les oficines del museu.

 També és destacable aquesta original entrada al bar restaurant, actualment regentat pels guardonats chefs Michel i Sebastien Bras (amb estrelles Michelin).

Un cop som dins, comprovem que el museu es compon de diferents salons alts i clars, que es combinen amb d'altres de més baixos i foscos, que produeixen ambients lluminosos molt diferents, deliberadament alternats. 

Això té els seus efectes sobre les obres exposades.

Es comença la visita per una sala on hi ha una mostra dels 104 vitralls traslúcids que l'artista va fer per l'abadia de Conques

Arribats a aquest punt hem de parlar de l'artista Pierre Soulages, que va ser un gran experimentador sobre els materials i aquí podem llegir alguns trets de la seva evolució...

Essent un adolescent, li va commoure la bellesa de l'arquitectura de l'Abadia de Conques, i fou aleshores que l'artista va decidir consagrar-se a l'art.

Quan li van proposar de realitzar els vitralls d'aquest tresor de l'art romànic no va dubtar ni un instant a dedicar-se a aquest projecte en el que va estar treballant durant set anys (1987 al 1994), en total va fer 104 vitralls translúcids que van canviant de colors en funció de la llum i de les hores del dia.

Soulages està considerat un dels principals representants de l'informalisme a França. La seva pintura es caracteritza pel refús radical de la figuració i pels grans trets de color en vertical i horitzontal que ocupen quasi tota la superfície de la tela. 

Normalment dominen, en les seves grans composicions, els colors negres i bruns, amb petites zones més clares en contraposició. 

La pintura de Soulages té un efecte monumental de fort impacte i és alhora molt dramàtica

En aquest escrit podem veure els trets principals de quina es la seva filosofia respecte al seu estil d'art

Per això se l'anomena el mestre de "l'ultranegre", i ha fet dues donacions de la seva obra a la seva ciutat natal, Rodez, que ara podem admirar.

Gairebé 500 obres que contenen la totalitat dels treballs preparatoris pels vitralls de Conques, i de l'obra impresa (aiguaforts, litografies, serigrafies), això com també olis sobre tela, pintures sobre paper, les famoses nogalines, bronzes, i un important fons documental.

Veiem algunes obres representatives

 

 I ara una petita mostra més d'uns quadres a l'oli...

 

Crec que amb aquesta mostra queda força ben representat l'estil de l'artista.

Sortim, doncs, ben satisfets de la visita i d'haver conegut aquest estil d'art "ultranegre" tant original. Visita a aquest peculiar museu que us recomanem vivament.

Anem a dinar al restaurant "Kiosque" que hi ha dins del mateix parc.

* * *

Després del dinar ens queden encara coses per veure a la ciutat, i la visita d'un altre interessant Museu, el Fenaille, però per no cansar-vos massa, això ho veurem en el proper capítol.

• La crònica continua aquí...(05)

Santa Fe de Concas (Conques), una meravella del romànic a l'Avairon...(03)

• La història comença aquí...

L'abadia de Santa Fe és una Església abacial romànica situada al municipi de Concas (al departament d’Avairon). És considerada una obra mestra del romànic occità, especialment pel timpà que té sobre la porta principal. 

Conté un tresor amb peces d'orfebreria úniques, de l'època carolíngia. Està catalogada com a monument històric.
 
Formava part de la ruta de pelegrinatge del camí de Sant Jaume i com a tal està lligada a altres quatre edificis religiosos que formen part del camí i que comparteixen trets arquitectònics comuns. Els altres quatre són Sant Martí de Tours, Sant Marcial de Llemotges, la basílica de Sant Serni de Tolosa i la catedral de Santiago de Compostel·la. 

Nosaltres arribem a Conques per la part alta i la primera cosa que ens trobem és la part posterior de l'absis i de les absidioles del imponent edifici de l'abadia.

 En aquesta imatge s'aprecien molt bé els vitralls que va realitzar l'artista
Pierre Soulages, entre 1987 i 1994, reflectint la sobrietat cromàtica i l'austeritat formal que caracteritza l'obra d'aquest artista de qui en parlarem demà, atès que té un important museu amb la seva obra a la ciutat de Rodés.

L'abadia és dedicada a Santa Fe d'Agen, una jove màrtir d’Agen (Olt i Garona) que es data a començament del segle IV. El cos de la santa, molt venerat en aquella ciutat, fou robat pels monjos de Concas el 866. De fet, hom té constància de la veneració en aquest lloc de les relíquies de Santa Fe des del 884.

Aquest lloc probablement ja va ser habitat en època merovíngia, però la primera notícia que hom té ens parla de l'eremita Datus (Deodat) a qui s'hi va afegir Medraldus, el 819. Més endavant Datus va retirar-se en un lloc proper i solitari mentre deixava Medraldus al cap de l'incipient monestir, que havia adoptat la regla benedictina.

Ràpidament va guanyar-se el favor de la reialesa, especialment de Lluís I el Pietós i Pipí II d'Aquitània. Amb l'arribada de les relíquies de Santa Fe el lloc va adquirir molta anomenada i devoció dels fidels, el que es va traduir en una època de vitalitat religiosa i econòmica. En aquesta època hom situa una sèrie de miracles amb la participació de la santa, que va fer de Concas el centre d'un conglomerat d'esglésies i possessions a la mateixa regió i encara en llocs allunyats.

Entre els segles XI i XII, i especialment sota l'abadiat de Begó III (1087-1107), es coneix la màxima esplendor de l'abadia, amb la construcció de l'església, el claustre i altres dependències monàstiques.

* *

Després de veure les primeres cases del poble, anem baixant pel costat lateral de l'edifici fins arribar a la plaça davant mateix de la façana principal

 

La primera impressió que ens produeix el timpà és d'un gran impacte i expectació davant la riquesa d'imatges, que miraré d'anar-les comentant per parts.

És una de les obres cabdals de l'escultura romànica, de grans dimensions (6,70 x 3,60 m). Una obra anònima (Mestre del Timpà) executada sota l'abadiat de Bonifaci (1107-1125) i dedicada al Judici Final. 

L'Església
L'actual església es va començar a bastir en l'abadiat d'Odolric (1031-1065) sobre una edificació anterior, fou continuada pels seus successors Esteve II (1065-1087) i especialment Begó III (1087-1108). 

Es tracta d'un important edifici de tres naus amb creuer. Les naus laterals estan comunicades per darrere el presbiteri formant un deambulatori, amb tres capelles absidals. El creuer, de grans dimensions, també té tres naus, de factura similar al cos central de l'edifici.

La nau central és coberta per una volta de mig punt i les laterals, més baixes, disposen d'una àmplia tribuna amb finestrals que s'obren sobre la nau central. La mateixa estructura es repeteix al creuer.

El llanternó romànic original va caure en època indeterminada, segurament per les seves deficiències constructives, es va refer entre el 1460 i 1490 amb tècniques gòtiques. Més endavant i arran d'un incendi calgué reforçar els pilars interiors.

 

Interiorment s'hi poden veure elements escultòrics, capitells, etc., a més d'un interessant grup de l'Anunciació. 
 

El presbiteri guarda una reixa de l'època.

La façana, massissa, està flanquejada per les dues torres dels campanars, amb contraforts poc evidents. La porta principal és decorada amb un magnífic timpà.

El Timpà

La peça és dividida horitzontalment en tres espais, 

al centre hi ha un Crist en Majestat,

Aquí apareix rodejat de tots els seus àngels, 

A l'esquerra de la Majestat apareixen dues escenes ben diferenciades. Dos àngels porten un encenser i el llibre de la Vida, i altres dos són com genets armats amb espasa i llança per tal de contenir la multitud de dimonis i condemnats a les fronteres de l'infern. També ben present a sota...

A la seva dreta un grup on es veu la Mare de Déu, sant Pere amb les claus, l'ermità Dadon, fundador de l'abadia, després un abat amb el bàcul (l'abat Begó) i un rei, Carlemany, entre d'altres personatges.

 

 Aquí les portes del cel (esquerra) i de l'infern (dreta) on es veu el cap de Leviatan que engoleix els condemnats..., amb l'escena superior del pesatge de les ànimes amb unes balances.

On es veu clarament l'arcàngel Sant Miquel i un dimoni amb aspecte burleta que posa el seu dit damunt la balança per inclinar-la al seu favor.

  Després tornarem amb més escenes de l'infern, però ara ens fixem en el fragment de la dreta on veiem una escena del Paradís, com la Jerusalem celeste, amb les seves torres, columnes, i arcs. En el centre apareixen Abraham subjectant a dos nens, els sants innocents, altres personatges agrupats per parelles a sota de cada arc, les verges sabies amb les làmpades, els màrtirs amb les palmes, els profetes amb el rotllo de pergamí, i finalment els apòstols amb el llibre.

Aquesta formació vol transmetre l'ordre y la serenitat que regna en el paradís.  

Al damunt mateix veiem el detall de la santa Fe prostrada davant de la mà de Déu, intercedint en favor dels difunts, i darrera d'ella petites arcades evoquen la mateixa església de Conques on veiem penjades les cadenes i grillons dels presoners alliberats per la protecció de la santa

Tornant al món infernal més central, trobem aquí diversos detalls...

Al centre l'escultor va voler mostrar el caos i la confusió de l'infern. Satan al centre, presideix els suplicis al·lucinants amb els peus ben ferms damunt el ventre d'un condemnat. Al seu costat un grup monstruós de dimonis s'ocupa de castigar als autors dels pecats capitals... Sota l'aspecte d'un genet amb cota de malla, l'Orgull, es descavalcat a cops de forca. Lligats pel coll, la dona adúltera amb els pits nus, i el seu amant, esperen el terrible veredicte. L'avar està penjat del coll amb la seva bossa, i al costat un dimoni arrenca la llengua d'un personatge que personifica la calumnia.

Hi ha encara multitud de detalls que allargarien molt aquesta descripció... com un diable menjant el cervell d'un condemnat, o un que se suïcida clavant-se un ganivet al coll, o un geperut que li pren l'arpa a un condemnat i li arrenca la llengua, o finalment es pot veure com un pobre home és rostit en una graella per dos dimonis...

En aquest infern, tant en aquest panell com en l'altre superior, tot ha estat representat per a inspirar la por als que no sabien llegir -que eren la majoria de la població en aquella època- i pels que si que en sabien, una inscripció en llatí a la llinda els deia: "Pecadors, si no reformeu els vostres costums sapigueu que patireu un judici temible".

      

A la part posterior dreta de l'edifici es conserva una de les ales del claustre amb una galeria de columnes dobles amb capitells.

 
Adossat a l'església, a la zona del claustre, hi ha un arc amb l'enterrament de l'abat Begó III.

El Tresor
L'abadia de Concas guarda un preuat tresor d'orfebreria medieval, entre les seves peces poden destacar-se: 

 
Majestat de santa Fe:
Creada per a conservar el crani de la santa. Existia una imatge anterior, que arran de la devoció despertada per un dels seus miracles, l'any 985, fou refeta profundament. 

La peça que ara es pot veure tenia ja aquest aspecte al segle XI. Es tracta d'una imatge de fusta de la santa asseguda en un tron. És completament daurada i té incrustacions de pedres diverses.

* *

 Abans de marxar del lloc fem una darrera mirada al timpà i veiem també alguns dels simpàtics detalls que adornen la volta exterior de l'arc que el delimita, com aquest...

Una última ullada a l'abadia en marxar pel costat sud de la població

* * *

Demà dedicarem el dia sencer a conèixer a fons els tresors de la ciutat que ens acull, Rodés

• La crònica continua aquí...(04) 

 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -   
Malauradament avui ha coincidit amb la publicació d'aquesta injusta sentència que reprovem enèrgicament. Han volgut castigar i escarmentar a tot el moviment independentista sense paliatius !!

•