Mandra, tristor, pandèmia, desànim, vacunes, mascaretes, etc. etc.
Tot són paraules que no animen, que no són un cant de joia ni d'alegria, més aviat són paraules que invoquen o reflecteixen un estat d'ànim més aviat baix.
Des del passat mes de juliol de 2021, que no havia fet cap aportació al meu Blog, la darrera fou amb motiu de fer un apunt "In Memoriam" per la mort d'un estimat amic, en Ramon V. (aquí). No gaire mesos abans, al novembre de 2020, un altre apunt semblant per la mort d'un altre amic estimat, l'Albert C. (aquí).
I al març del 2020, un altre, en Wenceslau..., i al gener del 2019, un altre, en Josep S., i al juny i l'octubre del 2018, dos més, en Pere J., i en Pep B.; i per si fos poc al març del 2016, la mort del meu germà..!!
Tots ells amics estimats de joventut, companys entranyables de molts anys, altres de feina, o de mili compartida, etc. i els familiars més propers.
Guardem,
doncs, tots els records ben vius dels que ja no hi són, i cada cop que
els recordem els fem ben presents en el nostre cor i en la nostra
vida.
* * *
He començat a redactar aquest nou post al blog amb els ànims una mica per terra, com podeu comprovar. Tots aquests records i la situació actual, amb la pandèmia encara ben viva, amb la necessitat de viure sempre enganxats a una mascareta, amb la precaució de no interactuar massa amb gent en llocs tancats, a començar tímidament a fer alguna trobada amb amics, o intentar anar a algun cine o teatre, sempre amb una mica de recança pensant si fem bé o no, si som massa imprudents encara, si reprenem algun dinar amb amics tots vacunats i tots emmascarats..!!
El passat dia 9 d'aquest novembre em vaig vacunar de la tercera dosi de Pfizer, ahir després de superar el bloqueig de la web de La meva salut, ens vam poder baixar el famós Certificat Covid digital de la EU. A partir d'ara, i de cara a les festes de Nadal que són a la porta, veurem què ens depara el destí...
D'entrada, a mi mateix, d'aquí just un mes (avui és dia 26/11), el proper 26, sant Esteve, serà el meu 81è aniversari..!!
Crec que, malgrat el to baix del començament, després de tot el que he exposat, no puc per més que donar gràcies a Déu de poder haver arribat fins aquí sense haver patit cap entrebanc, ni jo ni ningú de la meva família. Crec que això ha estat fruit de la sort, i també de que hem mirat de ser prudents, entre tots ens hem ajudat a ser-ho, i volem mirar el futur amb una mica més d'optimisme.
Jo mateix m'estic embalant ara aquí pel sol fet d'escriure quatre paraules per donar continuïtat a aquest meu blog que vaig començar un gloriós 25 de febrer de 2007 (aquí), al proper febrer farà ja 15 anys..!!
Em faig el bon propòsit de treure'm fora la mandra i procurar no tornar a deixar buit de contingut aquest Blog durant tant de temps, 4 mesos de silenci que ha fet que tots els que em segueixen habitualment potser hagin pogut pensar el pitjor.. Hi ha, però, un culpable de tot això, i són les xarxes socials... Si, si, abans quan tenia alguna novetat per un viatge, sortida per exposició, per teatre, per cinema, per qualsevol cosa destacable, era motiu per a fer un post, ara amb un simple Instagram ens quedem satisfets i sempre pendents dels famosos Like's. Instagram, Facebook, Twitter, Telegram, etc. etc.
Estem massa distrets amb aquestes eines que ens dispersen la ment i no conviden a centrar-se, a reflexionar, a pensar en exposar alguna cosa interessant que haguem viscut o compartit, i amb un bon redactat fer-ho entenedor i participatiu.
Crec que acabo ja, amb una mica més d'ànims dels que he començat, i intentaré no tornar a fer un salt de 4 mesos d'absència, fins la propera aportació en aquest Blog que tant me l'estimo..!!
(Torres del Payne - Patagonia)I per acabar, una foto de muntanya, sempre inspiradora del nostre esperit muntanyenc que m'ha acompanyat tota la vida, a mi i a la majoria dels meus estimats amics..!!
* * *
