Descoberta de la COSTA BLAVA (Côte d'Azur) - La Rivera Francesa -"Terra d'Artistes i Cultura"

 Ciutat de NIÇA: Museu Marc CHAGALL - ABADIA DE LERINS (Illa de Sant Honorat) - Ciutat de CANES - VALLAURIS - ANTÍBOL (ANTIBES) - FUNDACIÓ MAEGHT - SANT PAU DE VENÇA -VENÇA (VENCE).

                                - - - - - - - - - - - - - 

Hem estat quatre dies instal·lats a la ciutat de Niça, en un cèntric hotel de la cadena Mercure, i ens hem dedicat a voltar i a conèixer la ciutat i altres destinacions properes...

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco. És la capital del departament dels Alps Marítims i del Comtat de Niça (o País Niçard), alhora que una de les ciutats més importants d'Occitània. Mes de 400.000 habitants, anomenats niçards.

A Niça s'hi parla encara la variant de l'occità anomenada niçard, si bé la llengua originària ha estat substituïda majoritàriament pel francès. El topònim occità s'escriu com en català, Niça, que segons la pronúncia estàndard és [nísɔ]; localment en diuen [nísa] i ho acostumen a escriure també amb l'antiga grafia mistralenca Nissa. El nom oficial francès és Nice, i en italià en diuen Nizza. Totes aquestes formes deriven del grec Nikea (del nom de la deessa Nike), a través del llatí Nicaea. 

 La primera cosa que ens va cridar l'atenció i ens va sorprendre fou que, com que no havíem estat mai a la zona, imaginàvem que Niça era encara una idíl·lica ciutat de vacances vora el mar amb xalets bonics i alguns hotels fantàstics...!! Peró la realitat ens va mostrar que Niça és una gran ciutat amb una vida intensa, molt de tràfic amunt i avall en hores punta, amb una gran extensió de superfície edificada, com correspon al seu número d'habitants.

Això si, cal destacar el magnífic Passeig dels Anglesos*, que voreja la costa de la Badia dels Àngels (Mar Mediterrani), de la ciutat de Niça, amb kilòmetres de platja i amb edificis molt bonics i interessants d'estils diversos, des de modernistes i Art-deco, fins a arquitectures super modernes, en especial alguns hotels tenen edificis molt importants i destacats, tant per la seva arquitectura com per la grandària, com per exemple el clàssic Hotel Negresco,   o el moderníssim Hotel Sheraton.     
                                                   (*) Res no iguala la grandesa d'aquest passeig. El seu nom prové de l'important nombre de famílies aristocràtiques angleses que cap a la meitat del segle XVIII passaven l'hivern a Niça. Un destí tant popular que una de les històries d'Agatha Christie té lloc dins d'un tren de luxe [le Train Bleu], que circulava entre Calais i Nice, i que utilitzaven principalment els viatgers britànics per arribar a la Côte d'Azur.

També a NIÇA vam trobar la petjada de molts artistes:

• Museus: de Marc Chagall, d'Henri Matisse, d'Art Modern i d'Art Contemporani, de Belles Arts, d'Arts Asiàtiques, d'Art Naïf.
• El Cours Saleya i el mercat de flors.
• 
  Els carrerons de la Vella Niça i el patrimoni barroc.
• El turó del castell.
• La Promedade (passeig dels Anglesos).
• Palaus i mansions de la Belle Époque.
• Circ de Cimiez i el jardí del Monastère.
• Catedral russa de sant Nicolau
• * * *
  

Durant els quatre dies d'estada a la zona vam visitar el dilluns 17, en primer lloc, el Museu Nacional de Marc Chagall, inaugurat l'any 1973, construït per l'arquitecte francès André Herman.

Abraham rebent els tres àngels

Aquí una vista exterior del museu...

 

La resta d'imatges de temàtiques bíbliques i religioses, també mereixen un tractament específic al qual dedicaré un altre post monogràfic a part més endavant...

 

 

 

 

 

 

I a la tarda vam fer una visita al centre històric de la ciutat de Niça.

El cap quadrat...

 * * *

 El dimarts 18, anem fins a la ciutat de CANES per agafar una embarcació que en un breu recorregut d'uns 20 minuts ens durà fins a l'Illa de Sant Honorat, i allí visitarem l'Abadia de Lérins, un monestir cistercenc, amb vida monàstica activa, construït al voltant del 1073. En aquesta illa hi ha hagut comunitat monàstica des del segle 5è. 

Actualment la comunitat, entre altres activitats, també conreen vinyes i produeixen vi i licor. (a l'hora de l'àpat vam tastar un vi blanc excel·lent, el Sant Pere).

* * *

A la tarda vam fer una passejada pel centre històric de la ciutat de Canes, la capital mundial del cinema, del luxe i del glamur..., una de les estacions balneàries més importants de França. El Boulevard du Midi, i el passeig de la Croisette, són els més populars.

 

 Els grans hotels...

Nosaltres vam trobar la ciutat com un petit "caos" a causa de la celebració d'una Convenció de productors de cinema d'entreteniment, el mipcom. 

La famosa catifa vermella...

Tota la part del passeig i del Centre on es celebren els Festivals de cinema, ple de camions, de parades, un munt d'andròmines, i rètols enormes que tapaven moltes façanes d'edificis... En definitiva, ens va decebre força..!!

Com  a cosa curiosa i anecdòtica, tot al voltant del Casino, a terra, hi ha les empremtes de les mans de diversos artistes i directors de cine. Veiem alguns exemples...

Marxem de la ciutat de Canes donant un cop d'ull a la seva platja.

 

* * *

El dimecres 19, anem fins a VALLAURIS, poble terrisser per excel·lència, on farem la visita a l'antic Castell Prioral, actual seu del Museu Nacional Pablo Picasso, on hi té una important col·lecció de peces de ceràmica, a part d'altres obres de diferents artistes, i on podrem admirar el gran MURAL de la GUERRA i la PAU, que Picasso va pintar a la capella romànica del mateix recinte del Castell. Una autèntica meravella..!!

El tema de la decoració d'aquesta capella i els motius pels quals Picasso va decidir fer-la, són tant singulars que mereixen una explicació més ampla, per això faré una aportació monogràfica a part, en una nova propera entrada al meu Blog. (vegeu aquí)

En el mateix edifici conviuen tres museus diferents: el National Picasso, 

el Magnelli de pintura contemporània, 

i el Museu de la ceràmica.

Picasso va ser declarat ciutadà d'honor de Vallauris.

Al costat dret, l'escultura de Picasso amb la cabra, al mig de la plaça major del poble de Vallauris.

També són destacables i originals les pintures d'Alberto Magnelli

 

 

 

 

 

 

* * * 

A la tarda ens arribarem al pintoresc poble marítim d'ANTÍBOL (ANTIBES), per fer la visita al Castell Grimaldi, majestuosa casa fortificada d'estil provençal, que actualment és la seu del Museu Picasso.

 

Aquí Picasso hi va fer llargues estades i va treballar en algunes de les seves obres, aprofitant la lluminositat que gaudia des d'aquest edifici davant el mar...

                                                                                                                 
 

                               

   

 

Faune groc i blau

Faune de color verd

Faune de color gris

Faune descabellat -despentinat-

* * *

L'experiència immersiva en aquest Museu Picasso ha estat molt interessant, i en sortir anem a fer un tomb per la ciutat d'Antibes...

La plaça major d'Antibes

 

 detall

La platja d'Antibes

I finalment ens arribem fins al moll per admirar la magnífica escultura de Plensa, "figura mirant el mar".

 

* * *

El dijous 20, darrer dia de la nostra estada per aquestes terres, tenim previst visitar la famosa Fundació MAEGHT en primer lloc, situada al terme de Sant Pau de Vençà (Vence), i a la tarda fer un passeig per aquesta encantadora població, poblada d'artistes i de petites galeries d'art.

El nostre guia, ens va preparar una sorpresa inesperada, i ens portà directament a conèixer la Chapelle du Rosaire, concebuda i relitzada per Henri MATISSE, com a compensació al fet que el museu de Matisse de Niça era tancat per reformes.

MATISSE conceb el projecte de construir una capella per les germanes dominiques de Vence, en reconeixement de la cura proporcionada per la Germana Soeur Jacques-Marie, que li va fer d'infermera.

 Ajudat també pels frares dominicans, amb el jove arquitecte frère Rayssiguier, realitza una obra completa, en la qual i durant quatre anys, Matisse es dedica de manera total i a tots nivells: arquitectura, grans dissenys sobre peces de ceràmica, vitralls, escultura, mobiliari, i fins i tots vestimenta litúrgica, casulles i estoles de conjunt (com veurem més endavant).

Aquí el mestre fent gairebé d'orfebre, arreglant la creu que presidirà l'altar de la capella.

Segons les pròpies paraules de Matisse, la seva capella és: 

"La realització completa de tota una vida de treball".

La capella

El cor de les monges

El vitrall principal

Dibuix paret lateral amb la Mare-de-Déu i l'infant

Dibuix simbòlic del Via-Crucis, en la paret del fons de la capella

Vista exterior jardí i terrassa

Veiem també algunes mostres dels dissenys de Matisse per les casulles i estoles

 

* * *

Acabada aquesta interessant visita i descoberta, ens dirigim ara directament cap a la Fundació MAEGHT, ubicada aquí mateix...

 

És una de les principals institucions culturals del món, fundada per Aimé i Marguerite Maeght, una parella visionària d'editors i marxants d'art.

L'edifici és obra de l'arquitecte català Josep Lluís Sert que va voler crear un lloc on l'art, la natura i l'arquitectura es barregessin en harmonia.

En aquest indret podrem gaudir, entre moltes altres obres d'artistes diferents, del Pati dedicat a Alberto Giacometti, amb un conjunt excepcional d'escultures d'aquest artista suís, del Laberint de Joan Miró, un jardí d'escultures capritxoses, mosaics, i murals monumentals de Marc Chagall, etc. 

I al final de la visita veurem també la petita capella de Sant Bernard, on hi ha un magnífic Crist romànic d'origen català...

Aquest personatge de Joan Miró, 1970 - ens dona la benvinguda al recinte de la Fundació

I també aquest altre mini personatge

 

Passem tot seguit a l'interio de l'edifici i anem al pati dedicat a les escultures d'en Alberto Giacometti

Un bust

I seguim la visita caminant per l'original Laberint de Joan Miró...
 

Després d'aquest itinerari fantàstic pel Jardí amb obres de Joan Miró, penetrem dins l'edifici per continuar veient altres obres interessants...

Com aquest magnífic mural de Marc Chagall, "La Vie", 1964.

Estany amb peixos i figura d'en Joan Miró

Vitrall  d'en Alexander Calder

 

Finalment visitem la Capella de sant Bernard, amb la figura exterior del sant de Eugène Dodeigne,

i a l'interior un bonic vitrall de Georges Braque (ocell blanc i malva), 

i un magnífic Crist romànic de procedència catalana.

Acabem així la visita a aquesta magnífica instal·lació de la Fundació Maeght, amb el comiat que ens fa aquesta simpàtica escultura de J.Miró que sembla no estar massa contenta mentre marxem...

* * *

Tot seguit anem a dinar al poble de Sant Pau de Vençà, on després de l'àpat, aprofitarem per passejar pels seus carrers, on podrem gaudir de petites galeries d'art, veure les seves muralles, visitar l'església, i finalment, acabarem el recorregut al cementiri del poble on podrem veure la tomba d'en Marc Chagall...

 

Encara ens quedarà una última visita, al nucli antic de Vençà (Vence), on en la seva catedral, construïda al segle XV sobre l'emplaçament d'un temple romà, acull un mosaic de Marc Chagall en una paret interior a la zona del baptisteri.

L'any 1931 M.Chagall va pintar un quadre de Moisès salvat de les aigües com a símbol ecumènic del baptisme. Posteriorment, l'any 1979, especialistes en la tècnica del mosaic, i sota la supervisió del pintor, van crear aquesta obra al baptisteri de la Catedral de la Nativitat de Maria de Vence.

* * *

Acabada la visita a la catedral, després de contemplar el mosaic de Chagall, a través dels carrers i places del casc antic de Vence, ens dirigim cap a l'autocar que ens portarà de retorn a Niça. Punt i final del nostre itinerari d'avui.

 

(Hem viatjat, com fem habitualment, amb una colla d'amics i coneguts, i sota l'organització i direcció sempre eficaç de POL Viatges..!!)

* * *

Ara sí donem per finalitzada aquesta llarga crònica de la nostra estada de quatre dies voltant per la zona de la Costa Blava (Côte d'Azur), on ens hem omplert els ulls de paisatges, i sobretot, ha estat un bany d'obres d'art fantàstiques.

Molt recomanable..!!

* * * * * *

La ruta dels "homes valents" - Un itinerari trans-pirinenc històric..!!

Tal com vaig comentar en la meva darrera "crònica" (vegeu aquí), en conèixer la història que ens va explicar en Ricard, el nostre guia, sobre la ruta que feien aquells "homes valents" des les llunyanes valls del pirineu aragonès, del cantó de Panticosa, fins aquestes valls d'Occitània, fins a l'indret anomenat Pont d'Espagne, damunt de la localitat de Cauterets, i que antigament formava part d'una ruta de pastors i de passatges que va permetre el comerç i els intercanvis d'una banda a l'altre dels alts Pirineus, em va obrir la curiositat per esbrinar-ho.

Aquí la sorpresa fou molt gran quan el guia que ens acompanyà tots aquests dies, en Ricard Novell (natural de la Val d'Aran, i gran coneixedor d'aquesta zona d'Occitània), ens va comentar que els pastors i camperols procedents d'Espanya venien del cantó de Panticosa, al Valle de Tena...!!

Em va cridar molt l'atenció (atès els lligams personals i familiars que sempre he tingut amb aquelles terres que conec molt bé, on he viscut algunes temporades curtes d'estiu amb els parents), i que són on va néixer la nissaga de la meva família Sorrosal, pare, avis, oncles, cosins, etc.

Li vaig demanar que com era possible aquesta connexió que semblava tant poc natural des del llunyà Valle de Tena i aquesta regió de Cauterets. I em va aclarir que l'itinerari es feia a través de la Vall i port de Marcadau, que donava accés directe al Pont d'Espagne, damunt de Cauterets. 

La meva sorpresa i interès va ser tal, que vaig decidir comprar el mapa d'aquesta zona de Bigorre (Carte de randonnées, Escala 1:50.000), que és el que portava el nostre guia, per poder resseguir pam a pam aquest itinerari tant interessant i sorprenent..!!

 

* * *

Vaig comentar aleshores, en la meva crònic anterior, que algun dia faria una aportació monogràfica sobre el tema i resseguiríem pas a pas damunt del mapa els camins  per on passaven aquests "homes valents" per tal d'intercanviar bestiar i productes diversos, ja que és realment espectacular per tractar-se d'itineraris d'alta muntanya molt exigents, havent de superar colls o ports a més de 2.500 mts. d'alçada, com el del port du Marcadau (2541 m.)

* *

Avui ha arribat aquell dia, i començarem situant-nos a l'origen de la ruta, on comença aquesta història, el poble de Panticosa. Amb el mapa de la zona de Bigorre, (Escala 1:50.000), obert damunt la taula, podem veure com el poble de Panticosa se situa ben bé al bell mig del Valle de Tena, que comença exactament uns kilòmetres més avall, en un congost presidit per l'ermita de Sta. Elena, en la que se celebren algunes festes populars de la vall, i fins i tot alguns casaments. 

En aquest punt estret, la Vall s'obre del tot esplendorosament i a mesura que anem pujant cap al nord, cap a la frontera amb França, anirem trobant tots el pobles de la vall a banda i banda del riu Gállego, que en els seus extrems inferior i superior forma petits embassaments, el de Búbal (part inferior), i el de Lanuza (part superior). 

Comencem a remuntar les aigües del riu Gállego i el primer poble que trobem a les portes de la Vall i del pantà és el de Búbal. Un pel més amunt, a la dreta, i enfilat un centenar de metres en les vessants de la Peña Blanca (2.556m.), és Hoz de Jaca, (a 1.272m), una mica més amunt i a l'esquerra trobarem Piedrafita de Jaca, (a 1.242m) als peus de la imponent Peña Telera (2.764 m.) que vaig escalar quan era jove -(aquí un enllaç interessant).-sobre la Peña i el seu context-  Seguim pujant, i gairebé a ran d'aigua de l'embassament, a l'esquerra, hi trobem el petit poble de Saqués, (a 1.100m). A unos 500 metres més amunt, i ha un trencall de carretera a l'esquerra que s'enfila fins al poble de Tramacastilla de Tena (a 1.221m) [aquest és el poble d'on prové la meva família Sorrosal, i on jo he passat temporades de la meva joventut convivint amb els oncles i cosins, ajudant en les feines del camp]. Seguint la mateixa carretera i sortint del poble a un kilòmetre trobaríem el poble de Sandiniés (a 1.294m).

Aquí hem quedat una mica apartats del curs del riu Gállego, i hem de tornar a saltar a la dreta per situar-nos altre cop cap al final de l'embassament de Búbal, on hi ha el poble de El Pueyo de Jaca (a 1.091m). En un trencall de carretera, a la dreta, i en un parell de kilòmetres es troba Panticosa (a 1.184m), ben bé al mig de la vall, com hem dit abans.

Però la vall no s'acaba aquí i seguim pujant cap al nord. A uns 3 kms. d'El Pueyo, trobem el poble d'Escarrilla (a 1.189m). Un kilòmetre més amunt trobem la punta inferior de l'embassament de Lanuza, i just a tocar de les aigües, un pel més amunt a la dreta, el poble de Lanuza (a 1.283m), i al final de l'embassament a uns dos kilòmetres més, apareix el poble de Sallent de Gállego (a 1.305m), al peu de la imponent Peña Foratata (2.295m). Probablement el poble més important del Valle de Tena, i camí de sortida cap a França a través del port del Portalet als peus de la impressionant mole del pic le Midi d'Ossau (2.884m). I també des d'aquí és el punt de partida ideal per ascensions importants cap a la zona del llac i refugi del Respumoso i del pic del Balaitous (3.151m.), també assolit a la meva joventut.

* * *

Arribats aquí ja estem ben situats sobre el terreny que trepitgem, però ara hem de seguir l'aventura d'aquells homes valents de la zona de Panticosa que s'atrevien a travessar aquestes imponents muntanyes que els rodejaven de més de 3.000 metres, per poder arribar fins a la zona del Pirineu d'Occitània. (Amb l'ajuda també d'alguns dels mapes de muntanya que tinc de fa anys, [Panticosa-Formigal, Escala 1:25.000] podrem seguir aquest itinerari que segueix un dels famosos GR's que travessen els pirineus, concretament devien seguir una variant del actual GR-11) que és un Sender de Gran Recorregut que travessa en uns 800 kmtrs. tot el Pirineu, des del mar Cantàbric (Cabo de Higuer) al mar Mediterrani (Cap de Creus). 

La primera etapa: era enfilar-se per l'anomenada "garganta del Escalar" per arribar als Banys/Balneari de Panticosa, a 1.640m. amb un desnivell de més de 500 m. des del poble de Panticosa. Avui en dia hi ha una bona carretera asfaltada, però a la seva època devia ser un camí de muntanya ben costerut.

Segona etapa: darrera els edificis del Balneari arrenca el GR-11 que remunta el curs del riu "Caldarés de Baños" i ens porta fins la fantàstica zona dels "Ibones azules" que deixem a l'esquerra, tot passant pel costat del gran llac/embassamenrt de Bachimaña, estem a 2.200/2.300 mts. d'alçada. El marc que ens envolta és incomparable. A l'esquerra hi ha una bona gelera al voltant del conjunt dels pics de l'Infern, un conjunt de 4 pics que tots sobrepassen els 3.000 mts.

Tercera etapa: ara toca encarar un gran desnivell per superar el barranc de la Canal que ens portarà fins una cresta on hi ha el Port du Marcadau (o Puerto de Panticosa) a 2.541 mts. Un cop travessat el port que fa de frontera amb França, entrem al Departement des Hautes Pyrénées, i comença un descens vertiginós en ziga-zaga tot seguint la conca del riu Gave du port du Marcadau, fins arribar al Refugi Wallon o de Marcadau (a 1865 mts.)

La cuarta i última etapa: ens toca transitar des del refugi Wallon, per tot el recorregut del Gave du Marcadau, fins arribar al Pont de Cayan (1630 m.) i seguir encara avall fins el Plateau du Clot, tot passant pel peu del telesilla que puja fins el Lac de Gaube (1.725 mts.), i amb un parell de revolts més de baixada, ja hem arribat al famós Pont d'Espagne, on gaudim de la visió de les cascades del Pas de l'Ours. (veieu l'enllaç en crònica anterior, aquí...)

Aquí acabava l'aventura d'aquests esforçadíssims homes valents de muntanya per arribar des de Panticosa fins aquí, i després, evidentment, haurien de refer tot el camí de tornada. Una autèntica proesa que es feia habitualment ara fa uns cent anys.  

Realment espectacular..!!

* *

Espero que us hagi agradat l'aventura i l'excursió... Jo m'ho he passat molt bé reconstruint aquest itinerari i recordant alguns trams que jo mateix havia fet quan de jove trescava per aquestes muntanyes amb un grup d'amics excursionistes. 

Acabo aquesta crònica posant-vos una darrera foto de l'estimada Penya Telera (2.764 mts.) que jo mateix vaig escalar quan era jove. La vista és presa des del mateix poble de Tramacastilla de Tena.

* * *

 

Voltant pels Alts Pirineus d'Occitània... amb un descobriment històric molt interessant..!!

Hem passat cinc dies, del 5 al 9 de juliol, voltant per les terres dels Alts Pirineus d'Occitània. Amb un punt fixe d'estada a LORDA (Lourdes), ens hem anat desplaçant per visitar diferents indrets. El primer dia, dimecres 6, en primer lloc el Circ de Gavarnie (en un dia molt plujós, tempestuós, amb pedra i tot, i molta boira), per sort en un moment oportú es va aixecar la boira i encara vam poder gaudir de l'espectacle imponent de tot el Circ i la gran Cascada de 423 mts. de caiguda.

Encara aquesta mateixa tarda vam tenir temps de conèixer el llac de Lourdes

Un llac excepcional pel seu orígen glacial a tan sols 420 mts. d'alçada

 

El segon dia, dijous 7, ens vam enfilar fins al port o Col du Tourmalet a 2115 m.

 i a continuació després agafem els dos telefèrics, que ens transporten a dalt de l'observatori del Pic du Midi (a 2877 mts)

 amb un dia fantàstic i meravellós, amb certes boires però amb uns paisatges molt bonics. Va ser com flotar damunt dels núvols amb la impressionant passarel·la que hi ha ara instal·lada. 

Vam poder gaudir d'unes panoràmiques excepcionals

L'antena dalt l'observatori del Pic du Midi.

* *

El tercer dia, divendres 8, vam fer la descoberta del parc natural anomenat Pont d'Espagne, damunt de la localitat de Cauterets, una obra que data de 1886 i que antigament formà part d'una ruta de pastors i de passatges que va permetre el comerç d'una banda a l'altre d'aquesta part dels Pirineus.

Aquí la sorpresa fou molt gran quan el guia que ens acompanyà tots aquests dies, en Ricard Novell (natural de la Val d'Aran, i gran coneixedor d'aquesta zona d'Occitània), ens va comentar que els pastors i camperols procedents d'Espanya venien del cantó de Panticosa, al Valle de Tena...!! Això em va cridar molt l'atenció (atès els lligams personals i familiars que sempre he tingut amb aquelles terres que conec molt bé i que són on van néixer la meva família Sorrosal, pare i avis), i li vaig demanar que com era possible aquesta connexió que semblava tant poc natural des del llunyà Valle de Tena i aquesta regió de Cauterets. Em va aclarir que l'itinerari es feia a través de la Vall i port de Marcadau, que donava accés directe al Pont d'Espagne, damunt de Cauterets. 

La meva sorpresa i interès va ser tal, que vaig decidir comprar el mapa d'aquesta zona de Bigorre (Carte de randonnées, Escala 1:50.000), que és el que portava el nostre guia, per poder resseguir pam a pam aquest itinerari tant interessant i sorprenent..!!

Algun dia faré una aportació monogràfica sobre el tema i resseguirem pas a pas damunt del mapa els camins  per on passaven aquests valents homes per tal d'intercanviar productes diversos... És realment espectacular per tractar-se d'itineraris d'alta muntanya, havent de superar colls o ports a més de 2.500 mts. d'alçada.

Després de tota aquesta sorpresa que per si sola ja va justificar per mi l'interès del viatge per aquestes terres, encara vam visitar per la tarda del divendres, les interessants i famoses coves Grottes du Bétharram.

* * 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per acabar la crònica, destacar encara la visita guiada que el primer dia d'estada a Lourdes per la tarda,  vam fer al centre històric de la ciutat, tot resseguint els llocs on va néixer i va viure la protagonista de tota aquesta història, la nena Bernadette Soubirous. 

Tot seguit vam fer el recorregut per l'interior de la zona del Santuari. visitant les tres basíliques:

 

Visitem primer l'espectacular moderna i enorme basílica subterrània dedicada al papa Pius X, inaugurada el 1958. Te forme ellipsoïdale, de 201 mts, de llargada per 81 d'amplada i per una alçada al centre de tant sols 10 mts. Cobreix una superfície de 12 000 m², i pot acollir fins a 25.000 persones 

La basílica va ser consagrada el  25 mars 1958, dia de l'Anunciació, pel centenari de les aparicions, pel delegat del papa Monsenyor Angelo Roncalli, futur Joan XXIII. Va ser una obra en formigó armat, concebuda per l'arquitecte Pierre Vago, realitzada per Pierre Pinsard i André Le Donné, amb la col·laboració de l'enginyer Eugène Freyssinet, célebre constructor d'obres d'art amb formigó armat de la primera meitat del segle XX. 

Després les altres dues, la inferior circular, amb uns magnífics mosaics de més de 100 anys, tot al voltant de la nau, anomenada basílica inferior o Basílica de la Immaculada Concepció, 

 

Consagrada l'any 1901, se l'anomena «basílica inferior» per distingir-la de les basíliques designades, respectivament, «superior» Basílica de Nostra Senyora del Rosari , aquesta...

La vista del castell dels ducs de Bigorre des del davant de la basílica superior

 

i la "subterrània» (la basílica de Sant Pius X), són les tres parts del complex del santuari de Lorda, el centre de peregrinació més important dels Alts Pirineus i de França després de les aparicions.

La construcció va ser iniciada pel Pare Dominique Peyramale, capellà de Lorda en el moment de les aparicions de la Verge Maria a Bernadette Soubirous. 

* *

Per acabar anem a veure la zona de la cova, la gruta de Massabielle, on hi ha la representació de la Verge de Lourdes, a la vora del riu Gave de Pau, on es concentren gran quantitat de peregrins per resar i adorar la imatge.

El "fenomen" de Lourdes es manté ben viu i amb molta intensitat, i sorprèn veure la quantitat de gent, devots, peregrins i malalts diversos, que cada dia de l'any, i a hores concretes del dia, omplen l'esplanada del Santuari amb càntics, processons, i litúrgies diverses. 

Qualsevol interpretació pot ser motiu de debat, però és una realitat palpable i ben viva de la fe i la creença de molta gent que es va mantenint i es manté al llarg del temps... i com a tal fenomen s'ha de respectar..!!

* * *

A tall d'exemple, reprodueixo aquí a l'atzar, una dels milers de plaques que hi ha a les parets de la basílica superior, una mena de Ex-vots que els fidels han anat aportant en acció de gràcies pels favors o "miracles" aconseguits...

Aquí podem llegir ben clarament que aquesta persona Caroline Esserteau, manifesta el seu "etern reconeixement" a la Verge de Lourdes, ja que va "guérie subitement" a Lourdes el 2 de juilol dels 1873...

* * *

Aquest ha estat un breu resum del que ha donat de si l'estada de cinc dies per la zona Occitana dels Alts Pirineus de França al voltant de Lorda (Lourdes) .